Recuerdos históricos: 11 de junio de 2011. Una final histórica

Este artículo fue publicado el 15 de agosto de 2020 / Collage: www.territoribc.com / Fotografía: Domingo Rodriguez 

En la temporada 2010-2011 se jugó una final histórica para el baloncesto colomense, donde nunca anteriormente, dos equipos colomenses nunca jugaron entre ellos una final del Campeonato de Catalunya. 

Hoy, podemos recordar ese momento, gracias a Xavi Grau, el entrenador del CB Santa Coloma "B" aquella temporada, que guardó el acta de aquel partido. 

CB Santa Coloma "B" y Baloncesto Nieves jugaron en La Bastida la final del Campeonato de Catalunya de la Tercera Catalana, en una temporada mágica donde los tres equipos colomenses masculinos: Gramenet BC, CB Santa Coloma "B" y Baloncesto Nieves lograron el ascenso al quedar campeones de grupo. 

Baloncesto Nieves, estaría en el grupo 5 y finalizaría con un balance de 27 victorias y 3 derrotas, CB Santa Coloma "B" estaría al grupo 6 y un balance de 24 victorias y 6 derrotas y finalmente Gramenet BC, encuadrada en el grupo 7, tendría un balance final de victorias-derrotas de 26-4. 

Pero volviendo a aquel 11 de junio de 2011, más de 400 personas llenaron La Bastida, un hecho que no se recuerda, con los colores azules y blancos y rojos y blancos de cada afición, dentro de un clima deportivo y festivo.

 CB Santa Coloma "B" y Baloncesto Nieves llegaban con los deberes hechos, con el ascenso a la Segunda Catalana en el bolsillo, y dispuestos a disfrutar del evento histórico. Un largo seguido de jugadores históricos en sus clubes, en la pista como Carlos Sanchez, Beka Mokevishvili, Alberto Galvan o Carlos Calvo, por parte del CB Santa Coloma "B", y Jose Maria Ciudad, Jonatan Hernandez, Jesus Azor o Sergio Plaza, por parte del Baloncesto Nieves, sin olvidar a Alberto Torres, capitán de los rojos ese día, y Raul Pellitero, interior de referencia de los azules, Directores Técnicos actuales de ambos clubes. 

También no nos olvidemos de los dos titulares en el banquillo, el badalonés Xavi Grau y el colomense Manel Muñiz, dos exitosos entrenadores en ambos clubes. 

El campeón fue el CB Santa Coloma "B" con un 73 a 65 en un partido muy igualado, pero el más importante fue el éxito del baloncesto colomense aquella temporada en la Tercera Catalana, con esta final histórica, y el ascenso los tres equipos masculinos de la ciudad. 

Els records del protagonistes d’aquella final resumeixen el que va significar per el basquetbol colomenc, començant per els dos entrenadors dels equips: Xavi Grau: “Recordo el partit amb més ambient que he viscut com a entrenador, La Bastida plena les dues bandes. A l’arribar vaig veure grada neus/grada santa coloma i vaig pensar que no caldria ocupar les dues grades, si que va caldre. Tot el finde el neus feia a La Bastida el seu torneig de final temporada i aquest partit era l'últim, grada plena només arribar. Però els nosaltres van estar a l'alçada. Recordo al vestidor escoltar com picaven de peus a la graderia seguidors neus i amb el 0-2 inicial, darrera banqueta nostre grada neus que es venia avall”, i Manel Muñiz: “D'aquell partit recordo que ho vaig viure tot en un núvol. Tenia tots els condicionants previs que un entrenador no voldria mai abans d'un partit, imagina't per a una final. Era cap de setmana de Memorial, amb tres dies plens d'activitats, dissabte de sopars, poques hores de dormir i la presentació del Neus dues hores abans de el partit. Però ens va donar igual, el vam gaudir al màxim i sense excuses. Gran ambient amb la Bastida a rebentar, CB Santa Coloma va jugar millor i va merèixer guanyar.. Recordo tota la gent del Neus que no se’n van anar a l'acabar elpartit, els jugadors al sortir de dutxar-se van ser aclamats tot i perdre. Sense dubte, un data inoblidable i m'atreviria a dir que històrica per a molts de nosaltres”.

També per Alberto Torres i Raul Pellitero, va ser excepcional. Per l’actual Director Tècnic del CB Santa Coloma “Recordo aquell partit com si fos ahir per tot el que va significar. Una final de Campionat de Catalunya entre 2 clubs colomencs en una Bastida plena de dalt a baix. La xerrada de Grau sota al vestidor sota la graderia del Neus que s'escoltava com saltaven i tremolava el vestuari, pell de gallina. Després vam sortir a jugar la gran final i poc a poc ens vam anar ficant en el partit. Va ser un gran partit de bàsquet que vam guanyar jugant molt bé però qui realment va guanyar va ser el bàsquet de la ciutat per haver pogut viure un espectacle d'aquest nivell” i per part de l’actual Director Tècnic del Bàsquet Neus: “Recordo com sensacions, que va ser una cosa molt bonica, estàvem al mig del Memorial Josep Grau, perquè va ser el partit del tancament de dissabte i va ser a La Bastida. És veritat que no tinc tants anys, però en la meva vida he vist La Bastida com en aquest partit. Era plen la graderia normal, fins i tot des de la pista ni es veien els passadissos de baixada i pujada. I es va obrir l'altra part i estava també a rebentar. La veritat que per al Neus, va ser la culminació d'una temporada molt bonica. Van ser una sèrie de partits en els quals vam enganxar a el club, i vam aconseguir des omplir Can Sisteré a la primera eliminatòria remuntant una eliminatòria de 20 punts en contra en només 10 minuts. I després amb el viatge en dos autobusos a jugar (fins i tot ens esperava la policia a l'entrada de la vila per dur-nos al pavelló). I la final la veritat que va ser una festa, va venir moltíssima gent a veure-ho. Crec que va fer que molta gent s'interessés pel bàsquet aquella temporada, ja que hi va haver una rivalitat sana i bonica”.