Records històrics. Un informe de fa 30 anys que pot semblar actual

Article publicat el 16 de març de 2022

En el gener de 1991, la publicació desapareguda colomenca “Més Coloma”, de mà de Núria Pascual va escriure l’article: “Un informe fet per la Diputació assegura que Santa Coloma és una de les ciutats millor dotades equipaments esportius”, afegint en el sots títol de la noticia que “però s’ha de millorar la qualitat i la utilització d’aquests espais”. 

Aquest es l’article íntegre. Deixem per un proper article les conclusions en la realitat actual:

“Sorprenentment, Santa Coloma es una de les ciutats amb més quantitat de zones dedicades a l’esport i instal·lacions esportives, segons afirma un estudi fet per l’IME, Institut Municipal d’Esports i la Diputació de Barcelona. 

Segons aquest estudi Santa Coloma te una mitjana molt superior d’instal·lacions i pistes dedicades a l’esport comparant-la amb la gran majoria de municipis de semblants característiques. Els diferents tipus d’espais tenen també una desigual presència territorial i diferents nivells d’oferta. Els tipus d’espais més nombrosos son les Sales i Pavellons coberts amb 106 Espais i Pavellons Coberts (41,4%) del total, i a continuació venen les Pistes Poliesportives a l’Aire Lliure amb 79 espais censats (30,89) i després la resta (pistes de tenis, frontons, camps grans d’atletisme i futbol, piscines a l’aire lliure i cobertes i Espais singulars) amb 71 espais censats (27,7%). 

Es important remarcar que entre aquestes 106 sales cobertes hi ha una majoria de sales especialitzades petites, de dimensions reduïdes (entre 62 i 200 m2). Sales cobertes que conformen majoritàriament el patrimoni d’espais esportius del Privat Esportiu (gimnasos de Santa Coloma).

Si analitzem la quantitat d’espais esportius lliures i el número d’habitants per la ciutat ens trobem que correspon a una mitja d’hora i mitja d’utilització d’instal·lacions esportives per habitant i setmana. 

Això si s’utilitzessin totes les instal·lacions al 100% de les seves possibilitats. No obstant, observem que l’índex d’infrautilització d’aquests espais es molt elevat (55.5%). De les 420.014 hores per setmana que podríem utilitzar, només es fan servir 196.921 hores per setmana. Això son xifres que en un municipi amb els dèficits actuals i sobretot, amb les escasses possibilitats d’espai lliure pel futur, ha de resoldre, trobant les fórmules més adients per a millorar la gestió. 

El pla preveu realitzar un acondicionament i/ remodelacions de tots els espais esportius censats en la actualitat, tenen problemes d’accés, ubicació dels vestidors, d’il·luminació artificial, dotació d’infraestructura bàsica, i d’altres. Això significaria afavorir el seu us i resoldre l’elevat índex d’infrautilització. Aquests espais esportius son fonamentalment els espais d’escoles i instituts.

 _{Fotografia: Imatge que acompanyava l'article a "Mes Coloma"}

Això significa que en termes quantitatius sembla que hi hagi prou instal·lacions per l’educació física i l’esport extraescolar, en termes qualitatius el problema es molt més greu, ja que és necessari resoldre tots aquells obstacles que impossibiliten la practica normalitzada de l’esport. 

Les mancances més greus que pateix la ciutat en instal·lacions esportives són les que fan referència a una piscina coberta i espais d’atletisme. La manca d’una piscina coberta de gestió pública, fa que aquesta activitat imprescindible en el marc dels programes d’Educació Física, apenes sigui possible. Actualment existeix una, en les instal·lacions Olimpo, però es privada. D’altra banda, l’única pista d’atletisme de la ciutat, presenta una sobre-utilització de quasi el doble del que l’informe de l’IME considera adient. 

Clubs i Penyes de futbol

Segons l’informe de l’IME és necessari: “fer una reflexió amb profunditat envers les entitats i potencials usuaris d’aquestes instal·lacions, amb l’objectiu de racionalitzar tant el nombre (penyes de futbol) com la manca d’estructures directives i esportives que hem diagnosticat en les mateixes. Sense dubte – continua l’informe – Santa Coloma de Gramenet, no pot donar satisfacció al gran nombre de clubs i penyes de futbol, per les escasses possibilitats de noves construccions de camps grans a la ciutat”. 

L’informe suggereix la construcció de tres nous camps de futbol per tal de substituir els que estan afectats pels plans especials del Segon Cinturó, i en canvi d’ubicació de l’actual Camp Municipal del Fondo que son principals usuaris la UDA Gramenet i CF Milan.  

Donat que un camp de futbol necessita entre 7.500 i 8.000 m2 de terreny, l’informe creu convenient ubicar-lo en un Gran Estadi Municipal amb capacitat de més de 15.000 espectadors, pel grans esdeveniments esportius de l’esport d’alt rendiment  colomenc (futbol, atletisme, rugby i beisbol). Aquest estadi estaria ubicat al sector de Can Zam.

El segon Camp Gran (futbol) proposa la seva ubicació al sector de Can Petxauet, com component d’un gran complex esportiu. El tercer Camp Gran (futbol) es podria estudiar si la seva ubicació és possible a l’esplanada que preveu el Pla Especial del Barri Sud, entre l’Avgda. Santa Coloma i els carrers Sant Carles i Francesc Moragas. 

A Santa Coloma, en els darrers anys, per l’especial sensibilització dels ciutadans i de l’Administració per l’esport per a tothom – que no demana necessàriament espais esportius convencionals – comencen a proliferar nous equipaments per la pràctica de l’Activitat Física Recreativa . En aquest sentit, s’estan utilitzant cada dia més espais no convencionals per a realitzar programes de Manteniment Físic (Dona Esportiva, Tercera Edat....), en sales habilitades, en Aules de Cultura, Llars de Jubilats, etc... Per altra banda, els jardins, les places públiques, els carrers peatonals i el mateix asfaltat, s’estan convertint en llocs a on la pràctica esportiva és un dels seus aprofitaments. 

Es per això que l’informe de l’IME proposa les següents línies d’actuació:

• Dotar de “Circutis VITA” el sector del Parc de Sant Mateu, el sector de Can Calvet, Torribera i el Parc de Can Zam (marge del Riu Besós), així com altres llocs que permetin urbanísticament aquestes possibilitats.
• Dotat d’un assortit més ampli d’espais amb gespa que puguin ser un lloc útil per la pràctica esportiva i recreativa. Els diferents parcs, els jardins, les place públiques i els carrers haurien d’acondicionar-se per la utilització del practicant que fa “footing”, passeigs, jocs, esport al carrer, etc... com a zones d’esbarjo, escalfament, preparació física i competicions esportives populars.