Records històrics. Lliga Escolar, un paradís al basquetbol colomenc

Aquest article va ser publicat el 1 de desembre de 2020 / Fotografia: ADE Fuster

En la dècada dels 80, la popularitat del basquetbol a la nostra ciutat va arribar a uns límits d’excel·lència, ja que dissabtes matins i dissabtes tardes, i alguns divendres, havia molt de basquetbol als col·legis de la ciutat.

El gimnàs del Col·legi Lluis Millet, les tres pistes (dos de mini i una gran) del Col·legi Numància, allunyant-nos una mica, el Col·legi Joan XXIII, el Col·legi Jaume de Salvatella, el Col·legi Ferran de Sagarra, i una llarga llista, estaven completes en partits i plenes de jugadores i jugadors que no donaven descans als horaris dels partits.

Un rècord de llicències en aquella època que posteriorment va començar a descendir, de manera espectacular però, que deixarem per més endavant. Comencem per l’inici...

La Lliga Escolar es remunta als Jocs Escolars creats al 1972, amb noms com “Juegos Deportivos de la Juventud” o “Juegos Escolares Nacionales”, però es finalitzaria en només tres edicions i ressorgiria al 1978, gràcies a la iniciativa de l’escola publica de la ciutat, amb el Torneig Nostra Santa Coloma”, on 10 col·legis competirien durant 2 mesos.

La temporada, o curs escolar, següent, el col·legis colomencs forcen l’entrada de l’Ajuntament de la Ciutat, que econòmicament donaria suport al II Torneig Nostra Santa Coloma, amb “traca” final al Poliesportiu Nou. Aquest èxit va provocar que els col·legits privats s’unissin a la recent creada Coordinadora d’Esports, i així creixi el basquetbol, de la mà d’en Francesc Bellmunt (C. Argós) i Josep Grau (C. Verge de les Neus), com representats del Comitè de Bàsquet. El BC Santa Coloma s’encarregaria de la organització però amb la condició d’estar els jugadors federats amb ells. 

Els Jocs Escolars continuarien creixent o creixent, amb la participació de col·legis com Antoni Gaudí, Acadèmia Fuster, Sagrada Familia, Jaume Salvatella, Seimar, Manent Masfonollar, Argos, Sagrat Cor, Verge de les Neus o Luis Millet, entre molts d’altres.
El màxim creixement va arribar amb el Licor 43 Santa Coloma, el boom de l’ACB i Poliesportiu Nou ple de gom a gom, feien que el bàsquet fos l’esport d’una ciutat que ja havia tingut a molts valents que havien aconseguit prèviament a base de treball i de il·lusió, una febre del basquetbol que seria visible amb la època a l’ACB. 

Però el descens a Primera B, l’escissió del CB Santa Coloma 84, i la força en la irrupció de la Federació Catalana, va començar a enviar per un camí de solitud. D’un club, es passarien a dos i poc a poc serien més clubs i menys col·legis, fins que el remat final va ser la marxa de la independència dels Jocs Escolars per dependre del Consell Esportiu del Barcelonès Nord, al 1999, quan no quedaven gairebé equips de la ciutat. La manca d’efectius per convèncer als col·legis de que era possible van acabar amb el major moviment històric de basquetbol a Santa Coloma. 

"Part de la informació d'aquest article ha estat extreta del llibre "Bàsquet femení a Santa Coloma de Gramenet. 100 imatges (19935-2007) de Domingo Rodriguez.