Article publicat el 18 d'octubre de 2022
En la dècada dels 90, el panorama del basquetbol colomenc estava dominat per dos clubs nascuts per del mateix pare i la mateixa mare: CB Gramenet i CB Santa Coloma. Els primers, continuadors del CB Santa Coloma històric i inicial i on les deutes econòmiques van originar el nou CB Gramenet, personificaven la competició amb l’equip sènior ben situat així com els equips immediatament inferiors en categories adients, mentre que els segons, hereus del CB Santa Coloma 84, es dedicaven a la formació en categories que ja no arribaven en aquella època a sènior.
En aquells època, l’Ajuntament de la ciutat va promoure “La Mesa del Basquet” per intentar que el basquetbol es unís per ser més fort. Hagués estat la primera de les fusions ciutadanes abans que les de Sant Adrià del Besós o Mataró, ja en el Segle XXI. En la premsa esportiva colomenca, veien que allò no arribaria enlloc, tal i com es publicava a Coloma Esports:
“El basquetbol base a Santa Coloma s’ha convertit en un temps cap aquí en la poma de discòrdia de dos clubs. Gramenet i Santa Coloma.
Creuament de declaracions estan a l’ordre del dia mentre que cadascun intenta fer la guerra per la seva part. Els exemples son evidents i la conseqüència es que les distancies entre ambdues entitats augmenten. El Santa Coloma estén la seva mà per negociar però es vincula al Barcelona. El Gramenet no te cap problema però dirigeix l’Escola de Basquetbol i també es vincula amb un equip d’ACB, el Festina Andorra.
Algú pot dir-nos que obtenen ambdós del “divideix i venceràs”, per què no ajunten esforços, per que serveix “La Mesa del Bàsquet”?”.
Aquesta petita columna periodística resumeix de forma clara el tarannà del basquetbol colomenc. Si tornem a recorre a la premsa, els representats de tots dos equips no ho posaven fàcil amb les seves declaracions, imaginant pot ser que, cap dels dos clubs volia cedir ni un pam de terreny de la seva hegemonia al basquetbol colomenc.
Fotografia del Vicente Sevilla publicada a Coloma Esports d'un partit del CB Gramenet a la temporada 93/94
Per exemple, Nacho Garcia, President CB Gramenet, explicava a les pàgines de Coloma Esports, que “es impossible coordinar-nos amb el CB Santa Coloma. Per ells, els directius del CB Santa Coloma, no volen escoltar parlar de l’equip sènior. El seu objectiu es ensenyar a joves, però sense majors pretensions i quan els expliquen el que costa un equip sènior es tiren enrere i no hi ha res a fer”,
Tant mateix el gerent del club, Antonio Gómez, opinava:
“Les relacions amb el Santa Coloma estan en punt mort, des de fa mesos, així que vull agafar la part que em toca de responsabilitat com directiu del CB Gramenet. Pot ser, tant directius d’un club com d’altre club no hem tingut el talant o la habilitat suficient com per posar-nos d’acord”.
La resposta per part del President del CB Santa Coloma, Emilio López, a les declaracions del seu homònim de CB Gramenet, també van ser mitjançant el mateix mitjà de premsa:
“El CB Santa Coloma està disposat a asseure’s quan sigui i on sigui amb el Gramenet per parlar del tema com es va fer l’hivern passat amb la presència de l’IME, el gerent Manel Pérez, reunió de la qual va sortir una nova convocatòria que el CB Santa Coloma està disposat a complir.
Nacho García va a arribar a la presidència del Gramenet a inicis de la temporada 92/93 i com va tenir problemes per muntar la base perquè va arribar una mica tard. Nosaltres li vam oferir la nostra col·laboració en aquest sentit. Van tenir una reunió amb ell i el seu director tècnic, en aquell moment, Ramon Grau, i a partit d’aleshores les relacions van ser més que correctes ja que vam acordar treballar conjuntament, ells es responsabilitzaven de l’equip sènior i nosaltres de la base, però finalment aquest acord no es va portar fins el final i no vam ser el seu filial.
A la temporada 93-94 es van convocar reunions que no van solucionar res i en una d’elles va aparèixer el seu gerent, Antonio Gómez. No vam estar d’acord amb les seves tesis i es van refredar les relacions entre els dos clubs”.
Què hagués passat si en aquell moment, tots dos clubs haguessin unit els seus esforços sota els mateixos objectius i pot ser sota el mateix escut?. Seria el basquetbol actual diferent?. O seria pot ser un miratge que es trencaria com sempre ha passat al basquetbol colomenc on els grans projectes s’acaben trencant per excés de protagonisme?.
Sigui com sigui, aquells anys 90 van ser un punt d’inflexió que d’haver-se aprofitat, el present seria molt diferent, i qui sap si millor o pitjor que ara. Això ho ha de jutjar el lector.