Records històrics: La Taula del Bàsquet. Una solució per el basquetbol colomenc?
Aquest article va ser publicat el 14 de juliol de 2021 / Fotografia: www.territoribc.com
Al juny del 1995, el setmanari esportiu de Santa Coloma, Coloma Esports, es feia ressò dels moviments des del Ajuntament de la ciutat per intentar aconseguir unir el basquetbol de la ciutat, amb una sèrie de reunions, sota el nom de “La Taula del Bàsquet”.
La situació d’aquell moment generaria tres fronts, molt definits, i que posteriorment acabarien definits como alguna situació històrica o la desaparició dels clubs que formaven aquests moviments.
Per una banda, un nucli amb CB Gramenet, ADE Fuster i CE Beeth-Fons, on l’objectiu era que CB Gramenet tingués accés als millors jugadors de les altres dues entitats, per el que fa al seu primer equip sènior, mentre per contrapartida ADE Fuster i CE Beeth-Fons tindrien “cedits” als valors més importants en categoria Sots-23 de CB Gramenet als altres dos clubs per tant de adquirissin experiència en categories menors. En aquest cas l’objectiu era que l’ADE Fuster aconseguís ascendir de la Tercera Catalana (3a. Preferent, en aquella època) a la Segona o Primera Catalana, fet que va aconseguir de manera independent 11 temporades més tard.
El segon eix del basquetbol colomenc al 1995, el trobem en l’acord entre el CB Santa Coloma i el CB Manent, on en aquell moment, el CB Santa Coloma tancava el seu treball com club a la categoria cadet i dirigia al seus jugadors als equips del CB Manent que si treballava en les categories següents (juvenil, sots 23 i sènior).
Una realitat que es va invertir temporades més tard quan el CB Santa Coloma va decidir no finalitzar a la categoria cadet i el CB Manent, abans de la seva desaparició, li va cedir la seva estructura al club creat al 1984.
Una imatge del basquetbol escolar al 1995
El tercer bloc, no unit, el conformaven la resta de clubs de basquetbol colomenc, entenent com a clubs, els federats i els escolars, entitats com el CB Argòs, Verge de les Neus, AE GramaJove, CB Singuerlin, APADA Sagrat Cor, ....., que estaven a veure’ls venir en aquest panorama local. També quedaria fora el B. Draft Gramenet, que com únic club femení total de la ciutat, no estaria interessat en entrar en cap acord amb els clubs masculins de la ciutat.
El desaparegut Institut Municipal d’Esports, com braç esportiu de l’Ajuntament, va convocar una “Taula del Bàsquet”, amb l’objectiu d’unir el basquetbol colomenc, on en les reunions inicials tot van ser bones intencions però que finalment es va quedar en res, marcant més encara els blocs existents entre el clubs, i amb algun moviment de club (per exemple Verge de les Neus entraria en el bloc de Gramenet BC, ADE Fuster i CE Beeth-Fons). La darrera de les reunions va acabar força malament ja que l’Ajuntament va proposar la creació d’un sol club i que la resta de club cedissin els seus jugadors, però definir quin seria el club “mare” i com es faria, el que va generar força polèmica entre els clubs que van donar per tancades les reunions de “La Taula del Bàsquet”.
Un dels blocs, el format per CB Gramenet, ADE Fuster i CE Beeth-Fons, i posteriorment Verge de les Neus, com s’ha afegit anteriorment, va aconseguir la unió més àmplia. El gerent de CB Gramenet, Antonio Gomez, definia la unió així: “contant amb una veritable base i amb clubs sènior vinculats es podria arribar molt més alt”. El seu club jugaria aquella temporada a la Primera Catalana, la millor de tots els clubs colomencs, i tindria l’objectiu de, amb aquest acord, obtenir equips a les categories preferents des de infantils fins sots 23. La resta de projecte es basaria en un projecte comú per el basquetbol de base i escolar, amb els objectius d’ampliar el número de practicants en edat escolar i crear un centre de tecnificació, per tenir seleccions a la ciutat.
El director tècnic de l’ADE Fuster, a l’any 1995, Jordi Tiñena, ho valorava de la següent manera: “cada club haurà de potenciar en les seves zones la captació de joves, deixant al marge competències que a ningú beneficien”.
L’acord va ser exclusivament esportiu, amb tots els clubs essent independents de manera econòmica, el que posava sobre la taula les dubtes de a qui beneficiaven aquests acords. Els mateixos dubtes de es van produir a la “Taula del Bàsquet”.
Que va passar posteriorment a aquests acords?.
Els acords es van anar diluint: Gramenet BC començaria un període d’èxit amb Joan Maria Gavaldà i Ramon Grau a la banqueta, arribant a jugar a Lliga LEB2, però el seu posterior acord amb UDA Gramenet i els canvis de junta directiva van portar al club a l’actual situació com Gramenet CB, gestionat per els mateixos entrenadors.
L’ADE Fuster, va tenir varis punts àlgids, entre ells l’ascens a la Primera Catalana, la temporada 2006-2007, però la falta de continuïtat en la seva gestió ha fet que actualment (temporada 2020-2021) només tingui quatre equips inscrits a la FCBQ.
Verge de les Neus va a passar a ser Bàsquet Neus, i amb dalt i baixos recents, s’ha mantingut com un referent de la formació al basquetbol colomenc.
CE Beeth-Fons va desaparèixer poques temporades després amb la sensació de club de que va voler créixer per sobre les seves possibilitats i la bombolla va explotar quan tocava.
I pel que fa al segon dels acords, CB Santa Coloma es va beneficiar de la desaparició del CB Manent, a la temporada 1997-1998, per obtenir la seva plaça a la Tercera Catalana i començar un ascens que l’ha portat a liderar a la Copa Catalunya, el basquetbol masculí de la ciutat.
En aquella temporada 1994-1995, va existir un inici d’unió del basquetbol colomenc, on l’Ajuntament va intentar generar una situació de millora en al nostre basquetbol, malgrat sortís “rana”, i on els clubs van voler avançar malgrat no existís continuïtat posterior. Actualment, on es troba la diferència?
