Records històrics. L’ascens a la Copa Catalunya, el cim del que B. Draft Gramenet no ha baixat

Aquest article va ser publicat el 4 de març de 2021 / Fotografia: B. Draft Gramenet

La temporada 2006-2007, va ser històrica per el B. Draft Gramenet, quan el club, històricament, després d’haver estat força temporades a la Primera B, l’actual Lliga Femenina 2, va estar participant en categories inferiors, sense trobar el lloc.

Aquella temporada, va ser la fita històrica d’un primer equip del club, que continua gaudint d’aquell ascens a Vilafranca del Penedès, i que recordem en aquest article, amb la companyia de Susana Lopez, una de les jugadores destacades d’aquell equip, aquella temporada.

El primer equip del B. Draft Gramenet, a la temporada anterior, amb Fabian Tellez a la banqueta, va ser excel·lent a la Primera Catalana però va faltar donar un pas més, arribant al club Pere Sancerci, que va deixar la seva empremta ràpidament: “Arribar a una Final a 4 per a l'ascens a Copa Catalunya era una cosa impensable per a tots i totes a l'inici de la temporada. Equip amb algunes jugadores noves i equip tècnic nou, l'inici va ser molt dur ja que Pere, exigia el 200% en cada entrenament. A totes ens va costar molt adaptar-nos a això, ja que crec que el míster era l'únic que pensava que podíem aconseguir alguna cosa gran aquell any. Gràcies a això ens va fer grans, va aconseguir treure el millor de cada jugadora i al costat de Jordi (Segura), l'entrenador ajudant, ens va convertir en un equip”, recorda la Susana Lopez.

Aquell equip, estava compost per Berta García, Marta Romero, Paula Valderrama, Mireia Romero, Patricia García, Susana López, Eli Calvo, Lorena Reverte, Marta Usatorre i Gemma Vaquerizo, i van fer una temporada força regular, on inicialment es va plantejar una lluita amb l’AB Premià per els primers lloc, i on l’equip s’enlairaria en una victòria a la pista d’un rival directe, el SESE (55-72) i sobre tot a la pista de l’AB Premià (63-72), col·locant-se en un primer lloc que ja no deixarien.

"L'important són a els petits detalls", aquesta frase la porto gravada al meu cap des de fa ja 15 anys, ja que la utilitzava en cada entrenament perquè donéssim importància a qualsevol aspecte tècnic o tàctic. I poc a poc, vam aconseguir classificar-nos per a la Final a 4. Va ser una tarda de diumenge a la Bastida, contra l'Olot. Acabem a la dutxa celebrant, fins i tot els místers, ja que per a nosaltres ja era un èxit importantíssim. Però no ens quedem aquí ... havíem lluitat molt, patit cada entrenament i cada partit per arribar fins a aquest somni”, celebra Susana Lopez.

La Final A 4 de Vilafranca del Penedès esperava a les grogues i negres, i amb un potent Sedis La Seu com rival, aquell 2 de juny de 2007, amb dues setmanes de preparació, tal i com ens explica Susana: “I tot va començar amb una sèrie de vídeos que ens van enviar els entrenadors: "I have a dream", deia l'últim vídeo que completava als anteriors. Seguim treballant molt per preparar la semifinal contra la Seu d'Urgell, un rival en teoria millor que nosaltres, fins i tot amb alguna jugadora de l'1r equip que estava fent recuperació amb el B. Això va fer que encara treballéssim més i ens presentéssim a Vilafranca amb moltíssima il·lusió (i moltíssims nervis)”.

I va arribar el dia, sabent que les finalistes serien equips de Copa Catalunya: ”Nosaltres érem la segona semifinal, primer jugaven CE Xamba contra AB Premià, i després d'una pròrroga va aconseguir passar Premià a la final. Recordo estar escalfant fora del pavelló i veure arribar una marea groga i mirar-nos totes amb una barreja d'emoció i nervis ... era el nostre públic, quin públic! Van omplir les grades vestits de color groc i amb pancartes, van donar el 200%, ens van traspassar les ganes de treure aquell partit. I el partit ... doncs ens va sortir fins i tot millor del que pensàvem. Sortim amb tot a jugar, sense por, plantant cara a un equip que sabíem era millor. I vam guanyar. No només vam guanyar, sinó que vam fer un partit memorable, on les 11 jugadores que formàvem l'equip sumem per aconseguir la victòria més important que he aconseguit en la meva carrera com a jugadora de bàsquet”.

Victòria per 56 a 46 i ascens aconseguit: “La celebració a la pista va ser també memorable: riures, plors, abraçades, congues improvisades amb el nostre públic i afició ... Són d'aquells moments que no s'obliden”.

Però quedava en joc el títol de Catalunya de la Primera Catalana: “Però aquí va quedar tot, volíem més. Així que vam intentar concentrar-nos en la final de l'endemà. Però no vam poder doblegar el Premià, van ser millors que nosaltres i van jugar una final digna per a ser campiones de la Final a 4. Nosaltres vam donar-ho tot per guanyar la semifinal i així classificar-nos, a la final vam arribar esgotades. Va ser una decepció per a tots, ens va caure com una galleda d'aigua, ja que crèiem que érem capaços. Però quan aquesta decepció es va anar, vam ser conscients del que havíem aconseguit. Feia anys que el Draft necessitava alguna cosa així, un club amb moltes gestes al llarg dels anys, encara que portava algunes temporades en què el sènior es quedava a les portes de l'ascens. Així que va servir com un petit empenta per al que després s'ha anat aconseguint, mantenir a l'equip durant molts anys a l'anhelada Copa Catalunya. I nosaltres, l'equip de la temporada 2006/07, el tindrem per sempre en la nostra memòria”