Records històrics. Jordi Pardo, el triomf de la feina

Article publicat el 20 de maig de 2022

Entrevista de José Luis Jiménez, publicada a la premsa esportiva colomenca “El Pito”, al número 172, el 24 de novembre de 1989, a l'exjugador Jordi Pardo, amb motiu del seu debut a la selecció espanyola. L'inici a una carrera esportiva imparable a l'elit. 

Aquesta és l’entrevista íntegra. 

L'aler del Valvi és cridat a la Selecció per Díaz Miguel després de la seva bona campanya en què s'ha convertit en un dels jugadors més destacats de la Lliga ACB.

La nostra ciutat mai deixarà de sorprendre'ns, doncs comptar amb dos jugadors a la Selecció Nacional de Bàsquet és força paradoxal, sobretot si tenim en compte que ja no tenim equips a l'elit. 

Jordi Pardo s'ha sumat a Ferran Martínez a la Selecció absoluta, si a això unim Pep Cargol “ colomenc d'adopció”, tenim gairebé el 25% dels seus components que són paisans nostres. 

Parlem amb Jordi Pardo, l'últim incorporat, en una entrevista en què també es trobava Herminio San Epifanio, germà del Super, el seu millor amic al Valvi, jugador del qual pensem Jordi pot obtenir grans ensenyaments.

Com resumiries breument la teva trajectòria des de la medalla de plata a l'Europeu Juvenil de Bulgària, fins a aquests moments en què has estat cridat per Antonio Díaz Miguel a la Selecció Nacional? 

Han estat quatre anys de feina, sobretot, he entrenat moltíssim durant aquests quatre anys, i ara sembla que recullo el fruit de tot aquest temps. 

¿Va influir molt la presència d'Alfred Julbe al quadre tècnic del Valvi Girona perquè fitxessis per aquest club? 

La presència d'Alfred Julve va ser de les circumstàncies a tenir en compte per anar-hi. És un entrenador que jo ja coneixia, com treballa, i encara que va ser un dels motius de fitxar pel meu equip actual, però no el principal.

Què passava que a la Penya no acabaves de jugar tots els minuts que per la teva feina mereixies? 

Potser el problema de sempre que hi ha hagut aquí, que no arriben els títols. Si passa això gent jove tindrà poques oportunitats, i la gent més veterana i amb més experiència doncs és la que jugarà. Quan hi ha aquesta pressió és molt més difícil. 

Si Julve no va ser la causa principal que anaves a Girona, que va ser el que vas sospesar més a l'hora de marxar? 

Penso que dos anys sense jugar a aquestes edats crec que ens mata, no només a mi, sinó a qualsevol noi que està començant. Estic convençut que cal anar-se'n a jugar minuts, i si no és al teu club és en un altre, no et pots quedar dos anys sense jugar.

 _{Jordi Pardo, defensant els colors del Valvi Girona, la seva millor etapa com jugador / Fotografia: Gigantes del Basket}

I ara ets un ídol a Girona… 

Jo no diria tant, simplement que estan sortint les coses bé, l'equip és a dalt, i jo també estic a dalt, però d'ídol encara no parlem – respon amb modèstia – 

Què és el més important que té Jordi Pardo com a jugador de bàsquet? 

La feina constant que sempre he tingut, a banda de tot això és que m'encanta el bàsquet, no em costa gaire esforç estar entrenant i picant-me. 

A Santa Coloma la gent està força contenta amb la teva trucada a la Selecció, ara esteu tu i Ferran però potser la gent s'identifiqui més amb tu…. 

Faig força vida a Santa Coloma i ara en arribar la trucada del seleccionador la gent recorda haver-me vist pel carrer. És lògic que s'identifiquin amb mi, han estat molts anys els que hi he passat. 

Una setmana abans que sortís la llista d'Antonio Díaz Miguel, parlava amb Broncano sobre la teva bona temporada, i les seves paraules van ser força premonitòries: “Jordi és un jugador d'elit, arribarà a la Selecció”. Com t'arribo la notícia de la teva convocatòria? 

Broncano diu això perquè és molt amic meu –riu-. Jo no sabia res, em vaig assabentar per la ràdio, que em va trucar un amic que tinc a Antena 3. La veritat és que no m'ho creia, però bé, sembla que és cert, que hi seré, a veure que tal surten les coses. 

Suposo que ara a intentar romandre és aquest punt de privilegi…  

Bé, sí. Diuen que el que és difícil no és arribar, sinó mantenir-se. Aquesta crida a la selecció és superimportant per a mi, però no és tan decisiu com sembla, potser sigui un premi a la feina que estic fent ara. Potser també ha coincidit amb les lesions d'Epi i Villalobos, que juguen al mateix lloc que jo. 

L'últim partit que et va veure Díaz Miguel, no vas fer un bon matx, i ens va arribar el comentari que tu deies que podia anar a veure't un altre dia… 

Si el seleccionador trucaràs a algú per un partit, llavors no fem res, suposo que haurà mirat el còmput global de tot el que portem des del principi de temporada. La regularitat que estic mantenint suposo que deu haver estat el factor que hagi pesat més en aquesta decisió. En aquestes primeres jornades de la Lliga ets entre els millors jugadors nacionals en diversos aspectes de les estadístiques…. 

Això és el que diuen les estadístiques, però no crec que això sigui tan decisiu. De vegades les estadístiques enganyen. Cal mirar més l’aspecte humà i tècnic. 

En el partit contra el Reial Madrid, no vas estar fi a la primera meitat, fallant fins i tot tirs lliures, una de les facetes en què encapçales l'estadística…. 

Vaig tenir una caiguda, i vaig estar malament de la mà. La veritat és que em costa molt més llençar en estàtic que llençar en moviment, perquè faig molt millor la pujada amb aquest dolor que em causava aquesta petita lesió. 

Què se sent quan et surt un partidàs contra un equip del potencial del Reial Madrid? 

Res no és especial, simplement et paguen per això, i intentes fer-ho millor possible. Unes vegades et surt bé, i d'altres et surt malament. A la primera part no vaig estar gaire bé , però no obstant, a la segona ho vaig arreglar una mica millor. 

Fa uns anys el nostre Periódico va realitzar un torneig en què tu vas participar a la Selecció de Santa Coloma, en què vas coincidir amb Ferran, Pep Cargol, Jordi Grau…. Sens dubte va ser una gran fornada…. 

Sí, penso que la fornada del 68 va ser molt bona, només has de veure la majoria de jugadors que componien aquella selecció són a dalt. Crec que és una dada que cal tenir en compte. 

Ara hi ha molts jugadors joves…  

És lògic que hi ha més equips, la manca de jugadors veterans l'han de suplir amb jugadors joves. És el ritme que porta aquesta Lliga, si s'amplia el nombre d'equips han de sortir molts més jugadors. 

Finalment. Què els diries als directius del Milan, que la teva marxa van perdre un bon futbolista? 

Doncs res, que van perdre un futbolista, però de moment han guanyat un jugador de bàsquet. Efectivament, Santa Coloma va guanyar un jugador de bàsquet i quin jugador !. 

Ens vam acomiadar de Jordi Pardo, que ens va concedir aquesta entrevista en finalitzar l'entrenament amb el seu equip la vigília del partit davant del RAM Joventut, el seu ex equip, a Badalona. En aquell partit les coses no els van sortir bé, però només és partit. Esperem que amb la Selecció de Díaz Miguel tot li surti brodat i que tinguem internacional per a estona.