Aquest article va ser publicat el 16 d'octubre de 2020 / Fotografia: Font desconeguda
Era la temporada 1981-1982, quan es clubs colomencs arribaven a una entesa impensable en l’actualitat, especialment al basquetbol femení.
Ha estat difícil fer aquest article per la dificultat en trobar informació i en segons quins casos en la dificultat per aconseguir col·laboració de les diferents èpoques en les que s’intenta descriure el que va passar però les línies generals en porta a poder explicar i reflexionar en aquell moment històric.
Recuperant la història, tres clubs de la ciutat, a l’any 1981, ADE Fuster, CB Manent i Verge de les Neus (actual Bàsquet Neus) tenien un seriós problema ja que no comptaven amb un equip complert d’un juvenil femení. De fet, ni unint les unitats de dues entitats feien un equip per competir.
Rafael Ortiz, en representació de l’ADE Fuster, l’anyorat Josep Grau, en representació del Verge de les Neus i Pere Viñallonga, en representació del CB Manent van arribar a un acord històric a ulls actuals, però normal en aquells moments de convivència del basquetbol colomenc, creant un equip nou, que no un club nou. Pere Viñallonga indica l’objectiu de l’acord: “Va ser un acord entre tots tres clubs, per donar sortida a les jugadores de les tres entitats”.
I l’equip es va federar i va adoptar el nom compartit de Fusmane, amb la evidència de Fus, per ADE Fuster, Ma, per CB Manet i Ne, per Verge de les Neus, essent l’entrenador el mateix Pere Viñallonga.
Els projecte va durar dues temporades, desfent-se l’equip i donant per acabada la col·laboració de tots tres clubs.
Una col·laboració especialment complicada durant la història del basquetbol colomenc entre clubs, que s’han distingit per no fer col·laboracions importants, tret de les accions per bon “feeling” entre clubs. Aquesta distinció de col·laboració deixa fora la famosa idea d’una unió de clubs colomencs a semblança de Mataró, Girona, Sant Adrià del Besós o la més recent a Montcada i Reixach, fet que dona peu a un futur i extens article.