Aquest article va ser publicat el 30 d'octubre de 2020 / Fotografia: Font desconeguda
Al maig del 1984, el juvenil femení del CB Santa Coloma, aconseguiria una fita tant històrica, que ningú fins ara ha aconseguit. I es que cap equip colomenc ha estat sotscampió d’Espanya, en cap moment dels més de 80 anys de basquetbol a la ciutat.
Aquell equip juvenil va arribar a la final del Campionat d’Espanya jugar a Toledo, just a la localitat de Quintanar de La Orden, després de ser la sorpresa del torneig: “No sortíem pas de favorits i ens vam anar guanyant el respecte cada partit que jugàvem fins arribar a la final”, ens relata Miquel Viñas, membre del cos tècnic de l’equip i un històric al basquetbol colomenc.
En aquell equip haurien jugadores importants com Conchi Villaverde o Carmen Rodriguez, que estarien acompanyades per Montse Siles, Dolors Vidal, Mª Jesús Tachi, Ana Miñarro, Nuria Palmarolas, Montse Palma, Antonia González, Cristina Piera, Elena Pascual i Clara Rodríguez, totes necessàries per aquella fita, i entrenat per Siscu Ballester, i ajudat a la banqueta per Juanjo Casado, actual coordinador del B. Draft Gramenet, i l’esmentat anteriorment Miquel Viñas, sense oblidar al responsable d’expedició, el directiu Antoni Cervera.
El CB Santa Coloma va realitzar una excel·lent temporada restant darrera del potent Picadero Comansi, que va quedar en primer lloc de fase regular, i feia que les colomenques tinguessin la oportunitat històrica de participar en la fase final per aconseguir l’accés al Campionat d’Espanya.
I tant escrit estava que aquell equip anava a escriure una de les millors pàgines del basquetbol colomenc, que la fase final es jugaria a Santa Coloma, a la mítica Can Sisteré, i allà van superar l’AE Sedis de La Seu, al CB Requena valencià i el CN Unamuno d’Alacant, fent les maletes camí de Toledo.
“Va ser una molt bona experiència tan pel club com per les jugadores. Imagino que inoblidable per tothom” es sincera Miquel Viñas, que veuria com el CB Santa Coloma superaria amb èxit el deu davant del Baloncesto Las Palmas de Gran Canaria (96-75) i el segon partit davant d’un dels històrics espanyols, el Canoe, a qui també superaria (92-90).
Dues victòries en dos partits que es va veure truncat per una derrota per el Club Nazaret de Jerez de la Frontera (93-88) i que deixava a l’equip d’una situació molt bona a una situació compromesa per accedir a la final del Campionat d’Espanya. I el darrer partit davant d’un vell conegut, el millor equip de Catalunya, el Picadero Comansi, on el CB Santa Coloma va fer un gran partit, guanyant per 79 a 66 i guanyant-se el dret de jugar la gran final.
“Recordo que a la final van venir directius (Vicenç Redon el presi i d’altres) a veure la final. En general tothom molt entregat a la causa. L’Antoni Cervera era el directiu responsable que ens va acompanyar, una persona entranyable que fa anys ens va deixar i que tothom estimava molt pel seu tarannà tranquil i divertit”, explica Miquel, que va veure com les colomenques van trobar-se amb el Baloncesto Valladolid, i en partit igualat, empatat a manca de 30 segons per el final, va caure del cantó de les val·lisoletanes (79-75).
“El Valladolid era superior a nosaltres però vam plantar cara. Potser els nervis de la final van fer una mala passada a alguna de les nostres jugadores”, recorda Miquel Viñas.
Una fita que ningú a la nostra ciutat ha repetit, ni tant sols s’ha apropat