Records històrics: 11 de juny de 2011. Una final històrica
Aquest article va ser publicat el 15 d'agost de 2020 / Collage: www.territoribc.com / Fotografia: Domingo Rodriguez
A la temporada 2010-2011 es va jugar una final històrica per el basquetbol colomenc, on mai anteriorment, dos equips colomencs mai van jugar entre ells una final del Campionat de Catalunya.
Avui, podem recordar aquell moment, gràcies a Xavi Grau, l’entrenador del CB Santa Coloma “B” aquella temporada, que va guardar l’acta d’aquell partit.
CB Santa Coloma “B” i Bàsquet Neus van jugar a La Bastida la final del Campionat de Catalunya de la Tercera Catalana, en una temporada màgica on els tres equips colomencs masculins: Gramenet BC, CB Santa Coloma “B” i Bàsquet Neus van aconseguir l’ascens al quedar campions de grup.
Bàsquet Neus, estaria al grup 5 i finalitzaria amb un balanç de 27 victòries i 3 derrotes, CB Santa Coloma “B” estaria al grup 6 i un balanç de 24 victòries i 6 derrotes i finalment Gramenet BC, enquadrada al grup 7, tindria un balanç final de victòries-derrotes de 26-4.
Però tornant a aquell 11 de juny de 2011, més de 400 persones van omplir La Bastida, un fet que no es recorda, amb els colors blaus i blancs i vermells i blancs de cada afició, dins d’un clima esportiu i festiu.
CB Santa Coloma “B” i Bàsquet Neus arribaven amb els deures fets, amb l’ascens a la Segona Catalana a la butxaca, i disposats a gaudir de l’esdeveniment històric. Un llarg seguit de jugadors històrics als seus clubs, a la pista com Carlos Sanchez, Beka Mokevishvili, Alberto Galvan o Carlos Calvo, per part del CB Santa Coloma “B”, i Jose Maria Ciudad, Jonatan Hernandez, Jesus Azor o Sergio Plaza, per part del Bàsquet Neus, sense oblidar a Alberto Torres, capità dels vermells aquell dia, i Raul Pellitero, interior de referència dels blaus, Directors Tècnics actuals de tots dos clubs.
També no ens oblidem dels dos titulars a la banqueta, el badaloní Xavi Grau i el colomenc Manel Muñiz, dos exitosos entrenadors en tots dos clubs.
El campió va ser el CB Santa Coloma “B” amb un 73 a 65 en un partit força igualat, però el més important va ser l’èxit del basquetbol colomenc aquella temporada a la Tercera Catalana, amb aquesta final històrica, i l’ascens dels tres equips masculins de la ciutat.
Els records del protagonistes d’aquella final resumeixen el que va significar per el basquetbol colomenc, començant per els dos entrenadors dels equips: Xavi Grau: “Recordo el partit amb més ambient que he viscut com a entrenador, La Bastida plena les dues bandes. A l’arribar vaig veure grada neus/grada santa coloma i vaig pensar que no caldria ocupar les dues grades, si que va caldre. Tot el finde el neus feia a La Bastida el seu torneig de final temporada i aquest partit era l'últim, grada plena només arribar. Però els nosaltres van estar a l'alçada. Recordo al vestidor escoltar com picaven de peus a la graderia seguidors neus i amb el 0-2 inicial, darrera banqueta nostre grada neus que es venia avall”, i Manel Muñiz: “D'aquell partit recordo que ho vaig viure tot en un núvol. Tenia tots els condicionants previs que un entrenador no voldria mai abans d'un partit, imagina't per a una final. Era cap de setmana de Memorial, amb tres dies plens d'activitats, dissabte de sopars, poques hores de dormir i la presentació del Neus dues hores abans de el partit. Però ens va donar igual, el vam gaudir al màxim i sense excuses. Gran ambient amb la Bastida a rebentar, CB Santa Coloma va jugar millor i va merèixer guanyr.. Recordo tota la gent del Neus que no se’n van anar a l'acabar elpartit, els jugadors al sortir de dutxar-se van ser aclamats tot i perdre. Sense dubte, un data inoblidable i m'atreviria a dir que històrica per a molts de nosaltres”.
També per Alberto Torres i Raul Pellitero, va ser excepcional.
Per l’actual Director Tècnic del CB Santa Coloma “Recordo aquell partit com si fos ahir per tot el que va significar. Una final de Campionat de Catalunya entre 2 clubs colomencs en una Bastida plena de dalt a baix. La xerrada de Grau sota al vestidor sota la graderia del Neus que s'escoltava com saltaven i tremolava el vestuari, pell de gallina. Després vam sortir a jugar la gran final i poc a poc ens vam anar ficant en el partit. Va ser un gran partit de bàsquet que vam guanyar jugant molt bé però qui realment va guanyar va ser el bàsquet de la ciutat per haver pogut viure un espectacle d'aquest nivell” i per part de l’actual Director Tècnic del Bàsquet Neus: “Recordo com sensacions, que va ser una cosa molt bonica, estàvem al mig del Memorial Josep Grau, perquè va ser el partit del tancament de dissabte i va ser a La Bastida. És veritat que no tinc tants anys, però en la meva vida he vist La Bastida com en aquest partit. Era plen la graderia normal, fins i tot des de la pista ni es veien els passadissos de baixada i pujada. I es va obrir l'altra part i estava també a rebentar. La veritat que per al Neus, va ser la culminació d'una temporada molt bonica. Van ser una sèrie de partits en els quals vam enganxar a el club, i vam aconseguir des omplir Can Sisteré a la primera eliminatòria remuntant una eliminatòria de 20 punts en contra en només 10 minuts. I després amb el viatge en dos autobusos a jugar (fins i tot ens esperava la policia a l'entrada de la vila per dur-nos al pavelló). I la final la veritat que va ser una festa, va venir moltíssima gent a veure-ho. Crec que va fer que molta gent s'interessés pel bàsquet aquella temporada, ja que hi va haver una rivalitat sana i bonica”.
