Txema Povea: Més voltes que el 800 (Part 1)
Article publicat el 30 de juny de 2020
Els avis i les àvies tenen molts proverbis i frases fetes que enriqueixen la cultura popular. Una d’elles es l’expressió “Dones més voltes que el 800” i que feia referència a una antiga línia d’autobús que tenia un recorregut il·lògic i que per arribar a un punt determinat donava moltes voltes, doncs el protagonista d’aquest article fa bona aquesta expressió i se la fa seva, i des de www.territoribc.com dedicarem dues parts. Aquest article es la primera part.
L’entrenador colomenc Txema Povea es noticia actual ja que s’ha compromès per aquesta nova temporada amb el CB Abrera per dirigir el sènior masculí a Tercera Catalana amb més implicació dins del club “Aquest any he acceptat amb il·lusió i humilitat la proposta d'Abrera per entrenar a Tercera Catalana i tinc el projecte de muntar una escola de bàsquet a Collbató”.
Txema, va començar molt jove a entrenador, al seu antic col·legi, el Centre d’Estudis Diloga, situat al carrer Nàpols de la nostra ciutat: “Vaig començar en això de les banquetes en els enyorats jocs escolars de la nostra ciutat entrenant equips femenins del meu antic col·legi. De fet, els primers partits que vaig dirigir van ser amb 13 anys, mentre feia vuitè d’E.G.B, quan vaig fer d'entrenador de les meves companyes de classe en un triangular de final de curs contra CEIP Banús i el CB Argós. Vaig gaudir molt durant aquests anys de bàsquet escolar”.
Posteriorment, tres temporades al CE Beeth-Fons, amb equips de formació i la seva primera incursió en el basquetbol masculí, el van apropar al basquetbol federat, però no va ser fins la temporada 2000-2001, quan es va estrenar a la categoria sènior amb un equip a Territorial masculina, a l’AD Ronda, on també entrenaria el sots 21 masculi.
Fotografia: AB Vendrell
Circumstàncies de la vida, a l’entrenador colomenc marxa lluny del basquetbol de la ciutat, on tornaria 3 temporades més tard: “Per motius laborals em vaig mudar al Penedès i vaig entrar a formar part del CE Vilanova i la Geltrú, un club en què vaig aprendre molt i que em va ajudar a créixer com a entrenador i persona”. Allà va combinar els equips sènior amb els equips de formació, tots masculins.
Tot tornaria a canviar a la temporada 2004-2005: “Vaig acceptar l'oferta de DOSA de la mà del meu amic José Maria Giménez per entrenar el seu Tercera Catalana i fer-me càrrec posteriorment del Copa Catalunya entrada la segona volta. Va ser una gran i amarga experiència (dos descensos) però una altra vegada em quedo amb el gran creixement que vaig sentir”.
Tancada aquesta etapa, retorn al basquetbol colomenc, al sènior “A” del CB Santa Coloma, per aconseguir un ascens a la Copa Catalunya: “Per a mi, el millor any que recordo pel que fa a treball i relació entre aquest i resultats a nivell sènior va ser l'ascens a Copa Catalunya amb el CB Santa Coloma formant tàndem amb Pedro Montilla. Formàvem una estranya parella a ulls de molts, però els resultats crec que ens van avalar”
