Susana López. Un somriure al basquetbol colomenc amb molt de talent (Part 1)

Article publicat el 30 de març de 2021

Susana López sempre ha estat el somriure i el talent del basquetbol colomenc, on la seva primera prioritat va ser estar feliç en el basquetbol i estar en la millor companyia en el moment de fer-ho. En aquest article, en la seva primera part, recordarem la seva trajectòria esportiva, acompanyats per la mateixa Susana. 

La nostra protagonista diguem que va arribar al basquetbol per casualitat: “Vaig començar a jugar a bàsquet, no perquè m'agradés, sinó perquè els meus pares es van adonar que el ballet i les sevillanes no era per a mi. Era una nena molt nerviosa i necessitava fer alguna activitat per gastar energia, no podia parar quieta a casa. A l'acabar un espectacle de sevillanes que van organitzar en el meu col·legi, i la posterior decisió de la meva mare de esborrar-me després de veure "el meu art", vaig aparèixer una tarda a La Bastida amb una pilota de futbol sota de el braç i la intenció de fer el meu primer entrenament de bàsquet. I aquest mateix dia ja em vaig enamorar d'aquest esport per a tota la vida”.

De la escola de bàsquet del CB Santa Coloma va passar als equips de formació del B. Draft Gramenet, on va estar fins a la temporada 1996-1997, entrenada per el seu germà, Sergio, fet que seria essent coincident força temporades després: “Una de les millors coses que m'ha pogut passar és tenir la sort que em entrenés el meu germà, ell sempre em transmetia la passió per aquest esport i em va ensenyar moltíssimes coses (també cal dir que algunes frikades, és el que té ser fan de Bodiroga !!)” 

A l’arribar a la categoria junior, gran part de l’equip de Susana, van haver de marxar del B. Draft Gramenet, i arribarien a una alternativa femenina al basquetbol colomenc, el CB Femení Santa Coloma, un projecte dels germans Tricas, amb el Col·legi Longaron com a pista de joc: “Com el grupet d'amigues que jugàvem al Draft volíem seguir jugant juntes, vam buscar una alternativa per poder fer-ho. I vam aparèixer al Femení Santa Coloma. Quants entrenaments al Longarón, totes les tardes de fred que vam passar allà!. Però van ser dos anys molt bons, ho vam passar molt bé i vam fer molta pinya entre nosaltres i les nostres famílies que ens acompanyaven a tots els partits. Recordo els tornejos de final de temporada, era un dia especial on gaudíem moltíssim jugant i organitzant activitats”.

Però dues temporades més tard, el club es va trobar amb un moment de crisi interna que va portar a la desaparició del Femeni Santa Coloma, i que feia que l’equip de Susana, hagués de tornar a buscar alternatives per jugar a basquetbol, I aquest lloc va ser un projecte creixent, nou, d’un colomenc, Raul Ruiz, que al Poliesportiu de Montigalà faria créixer el CB Puigfred.

_{La plantilla de l'ascens d'APADA Sagrat Cor, amb Susana Lopez i el seu numero 9 / Fotografia: www.territoribc.com}

El debut a sots 20, es va saldar amb el Campionat de Catalunya i dues temporades més, ja a sènior, on es pujaria de Tercera a Segona Catalana: “L'època de sub-20 va ser molt bonica, doncs vam jugar a molt bon nivell i vam aconseguir quedar campiones de Catalunya de la categoria”, comenta la Susana, que a l’arribar a sènior, el seu plantejament inicial com jugadora començaria a canviar: “No va ser fins arribar a sènior que vaig fitxar per un club per provar alguna cosa més, per exigir-me una mica més a mi mateixa, fer un pas endavant, per posar una mica a prova tot el que han après durant tants anys”. I el debut a la Primera Catalana seria a les files de CBS Canyelles, on estaria dues temporades (2002-2004), en una època de moltes més ombres que llums al club barceloní. 

Però arribaria el moment de tornar a casa, a tornar a jugar per a la seva ciutat, i seria a l’extingit APADA Sagrat Cor, d’on havia estat entrenadora, i on estaria dues temporades (2004-2006): “I finalment es va poder formar un sènior l’APADA. Jugàvem a les instal·lacions de la Bastida i vam poder reunir-nos algunes jugadores que havíem compartit pista anys enrere, i altres nous fitxatges. Vam formar un gran equip, vam aconseguir pujar a la Segona Catalana amb molt bons resultats. La segona temporada no va sortir de el tot bé, i vam perdre les fases de descens. Tot i amb això, em quedo amb boníssims moments amb tantes persones amb les que avui en dia mantinc l'amistat”.