Susana López. Un somriure al basquetbol colomenc amb molt de talent (i Part 2)
Article publicat el 5 d'abril de 2021
Continuem recordant la trajectòria de la Susana López, després de la primera part: “Un somriure al basquetbol colomenc amb molt de talent (Primera part)”, publicat el passat 30 de març, En aquest article, amb l’acompanyament de la nostra protagonista, es tancava una etapa força emocional a l’APADA Sagrat Cor.
Al final de la segona temporada el B. Draft Gramenet es va fixar en ella: “Recordo que jo entrenava en una pista lateral de La Bastida i les veia entrenar el costat, ja sabent que la temporada següent jugaria amb elles. I recordo nervis, ganes que arribés aquest moment de debutar a la Primera Catalana ... i por, tenia molta por. Deia a les meves amigues que no estaria al nivell, que les meves companyes eren molt bones i que no estava al nivell d'aquell equip”.
“Per sort em vaig equivocar: aquest mateix any vam ascendir de categoria i vaig ser escollida una de les integrants del millor quintet de la categoria. Si, estic orgullosa d'això ... per què no dir-ho? el vaig treballar (el vam treballar!) durant tot l'any i va ser un any inoblidable. i la gran part de culpa va ser de Pere Sancerní, en els 2 anys que vaig entrenar amb ell en el Draft em va ensenyar tantíssimes coses ... m'enfadava molt amb ell, tanta exigència, tants detalls. I jo sense adonar-me que estava formant-me com la jugadora que vaig ser durant els meus últims anys de carrera”.
Dues temporades Susana va vestir de groc i negre, amb un històric ascens a la Copa Catalunya, on el primer equip encara es manté, i amb 27 anys li va arribar la oportunitat de jugar a la Lliga Femenina 2 (2008-2009). Femení Sant Adrià, compartint vestidor amb jugadores com Georgina Bahi o Cristina Garcia, i entrenador per Ivan Torinos. L’enorme talent de la Susana tenia la oportunitat de lluir a una categoria nacional, però no tot va anar com s`esperava:
“Després de 2 meravellosos anys en el Draft, em va arribar una oferta irrebutjable des de Sant Adrià: la possibilitat de jugar a Lliga Femenina 2 en un gran club amb moltíssima història en el bàsquet femení. Era un repte enorme, era un any de canvis i vaig decidir tirar-me a la piscina. El que vaig viure allí va ser impressionant, alguna cosa al que jo no estava acostumada: moltes hores d'entrenament, moltíssima exigència i disciplina, tensió en cada entrenament sense gairebé possibilitat d’error. Em porto un grandíssim record d'aquells mesos, i és que no vaig acabar la temporada allà: la pressió va poder amb mi, i juntament amb un moment personal difícil, vaig decidir rescindir el meu contracte amb ells. Vaig acabar aquesta temporada jugant a futbol sala, una altra de les meves passions esportives. No hi ha mal que per bé no vingui!”.
La jugadora colomenca es reenganxaria la temporada següent a competir a les ordres del seu antic admirat entrenador al B. Draft Gramenet, Pere Sancerci, que la “reclutaria” per jugar a la Copa Catalunya, durant dues temporades (2009-2010 i 2010-2011): “El meu cos encara em demanava una mica més de bàsquet, i vaig rebre la trucada de Pere per tornar a jugar amb ell ... qui havia de dir que no! Així que vam tornar a compartir pista durant dues temporades a Copa Catalunya. Com ja el coneixia, no va ser gaire complicat saber què volia, tot i que les lesions van començar a fer efecte. El meu tendó d'Aquil·les va començar a queixar-se (lesió que a dia d'avui m'estic tractant), així que el primer any va anar bé, d'adaptació a l'equip, però el segon va ser complicat: el tendó només em permetia entrenar 1 o 2 dies i el partit ... i així cada setmana. Així que ni el meu cos estava bé i el meu cap tampoc, no em sentia bé per jugar sense entrenar el mateix ritme que les meves companyes. Així que va ser el moment de la meva retirada, va ser dur entendre que el meu cap volia seguir jugant però el meu tendó m'ho prohibia”.
Una imatge incònica: Susana Lopez defensada per Ana Maria Moreno / Fotografia: basketvalles.com
Susana posava fi a una trajectòria de 21 anys competint però no seria la retirada definitiva ja que tres temporades més tard (2014-2015) va retornar als seus orígens i acabaria aprofitant a les seves dues darreres temporades, a l’UE Horta, amb bona companyia (va coincidir amb la colomenca Patri Galan) i amb un ascens, de Tercera a Segona Catalana: “Després d'uns anys de descans, el cuquet del bàsquet em va tornar a picar. Vaig decidir provar el meu tendó, jugant en una menor categoria per veure si aguantava. I finalment vaig estar 2 anys jugant a 3a i en 2a catalana per i a retirar-me definitivament. A l’UE Horta també van estrenar sènior, el club no tenia un sènior femení i vam arribar com a bloc per formar-lo. 2 temporades divertides, tot i que els resultats podrien haver estat millors doncs teníem un bon equip. A vegades les coses no funcionen com un vol, però sempre cal gaudir al màxim”.
El somriure del nostre basquetbol es baixava de les pistes de joc amb molta satisfacció pel allò aconseguit: “No em va anar gens malament, vaig seguir gaudint i a un nivell mes alt on vaig esprémer tot el que sabia. Així que dono gràcies a tothom que sempre m'ha donat suport, ensenyat i aconsellat. Sobre tot als meus pares, que han recorregut tots els pavellons de Catalunya cap de setmana sí cap de setmana no. I gràcies a ells per prendre la decisió de donar-me de baixa de sevillanes......."
