Oscar Quesada, un entrenador colomenc lluny de casa

Article publicat el 18 de gener de 2021

La història de l’entrenador colomenc Oscar Quesada està molt lligada al canvi de residència i això ha fet que el seu historial com a tècnic hagi estat unida als clubs majoritàriament del Garraf. 

A la temporada 1998-1999, el baptisme va ser amb el sots 21 masculí del CE Bseth-Fons seguint la temporada següent amb amb la mateixa categoria però al CB Singuerlin on faria un cicle de tres temporades (1999-2002): “D’aquesta època guardo un gran anècdota. Vam jugar l'infaust partit decisiu contra Sant Gabriel Sant Adrià a la seva petita pista, que va acabar amb tangana monumental, sanció i no ens vam poder classificar per a les fases de Preferent (encara em fa mal). Passen els anys, vaig a fer el curs d'Entrenador de 2n nivell a Tarragona, amb gent d'allà. Un dels entrenadors és el president de l'AB Cunit, localitat limítrofa amb Cubelles, on resideixo, el Víctor Vacas. Total, que fem equip per als treballs, presentacions i altres del curs, i xerrant, em diu que és de Sant Adrià, que fa anys que viuen a Cunit, i que recorda un partit molt emocionant, però amb una tangana monumental final. Resulta que era l'entrenador contrari!. Ens uneix una bona amistat des d'aquest dia, el recordàvem amb afecte, pel nivell de bàsquet que tenien els dos equips. És més, Víctor aquesta temporada 2020/2021 anava a ser el meu entrenador ajudant al Xamba, però per motius diferents no s'ha pogut comprometre. Que petit és el món”.

Posteriorment va donar el salt a la categoria sènior, o va estar dues etapes com entrenador ajudant, la primera al CB Gramenet (2002-2003), a la Tercera Catalana, i posteriorment a l’AD Ronda (2003-2007), també a la mateixa categoria.

_{Oscar Quesada, a la banqueta del Bàsquet Sitges, en un temps mort / Fotografia: Bàsquet Sitges}

I va arribar el canvi de residència per l’Oscar que des del 2008 fins al 2012, on primer al CB Cubelles i després a l’AB Vendrell, on va coincidir amb un altre colomenc, Txema Povea, com Director Tècnic del club: “Txema Povea sempre deia "i tu amb qui has empatat???". Vaig aprendre d'ell que els equips no s'adormen, que el jugador sempre té alguna cosa a aprendre, encara que sigui sènior, perquè sempre hi ha algú millor que tu”.

A la temporada 2012-2013, l’entrenador colomenc donaria el salt al basquetbol femení, amb el sènior femení del Bàsquet Sitges, a la Tercera Catalana: “Qui m'anava a dir a mi que dirigiria equips sèniors femenins. L'hi dec al meu etern company, Fran Borrego (Que en Pau descansi), que em va animar a fer el salt a femenins quan em va sorgir l'oferta de el Bàsquet Sitges. Textualment, em va dir, si acceptes l'oferta, em vaig amb tu, ja veuràs que divertit és dur a les noies. Allà on sigui, gràcies per "obligar-me" a sortir de la meva zona de confort, sempre estarà amb mi en el meu cor”. Tres temporades a Sitges on s’aconseguiria l’ascens a la Segona Catalana, amb una fi inesperada: “Parlar del bàsquet femení és recordar amb gust agredolç meu pas per Sitges, aconseguir l'objectiu de quedar campiones i pujar a la Segona Catalana, però també el sortir abruptament de l'entitat a l'any següent, amb el meu company convalescent. Encara avui desconec del cert els motius pels quals em van destituir”.

El destí el va portar a Viladecans (UE Sant Gabriel Viladecans del 2015 al 2018): “Les meves lleones del Sant Gabriel em fan treure un somriure etern. Un grup molt reduït, veterà, amb unes ganes de competir tremendes, que amb retocs d'última hora es va competir, es va ascendir de categoria a Segona Catalana. També vull destacar a la junta directiva d'aquesta entitat, que només em van traslladar il·lusió i ganes de seguir lluitant cada dia, unes excel·lents persones”. Tres temporades i un altre ascens a Segona Catalana.

La temporada 2018-2019 va ser un retorn als orígens, quan l’Oscar va tornar al CB Cubelles i al basquetbol masculí, fent-se responsable del sènior masculí a la Tercera Catalana, on només va estar aquesta temporada. Però va ser un miratge ja que el basquetbol femení continuava cridant-lo, i a la temporada següent aterrava a Vilafranca del Penedès, al CE Xamba, on seria l’entrenador ajudant del sènior femení, a la Segona Catalana, essent el primer entrenador la temporada següent, acceptant la proposta del club: “Per a mi és un honor i una responsabilitat gran ser el primer entrenador del Sènior “A” d'una de les poques entitats que conec que només toquen bàsquet femení. Llevat el Draft, Unigirona, el BF Viladecans, poques conec que es dediquin exclusivament a fomentar el bàsquet femení com el CE Xamba Vilafranca”.

Un entrenador colomenc lluny de casa. “La meva Santa Coloma natal sempre està a la meva boca. Quan els explico a directius i jugadors i jugadores aquells partits escolars amb 300 persones veient el partit i animant al Salvatella, Numància, al·lucinen. Quan els dic que Santa Coloma tenia 6 - 7 entitats potents, que entrenàvem a terços en el mateix pavelló de la Bastida més d'un, no s'ho creu. Estic molt content de viure a Cubelles, però tinc aquesta espina clavada de no poder entrenar a la meva terra en l'actualitat, la distància és molt gran”.