Oscar Andrés. El jugador que va decidir el seu futur lluny de les pistes (Part 1)
La carrera esportiva d’Oscar Andrés (1987) ha estat sempre brillant, seguint la estela dels germans Pardo, en categoria masculina, de portar el basquetbol colomenc a lligues europees, però que sigui el mateix Oscar el que ens porti per aquesta interessant història, avui, en aquesta primer article.
“La meva primera experiència amb el bàsquet va ser al col·legi, els meus pares em van apuntar a l'equip de l'escola Manent Rambla. Allà vaig començar a jugar a bàsquet, essent una etapa molt bonica ja que és realment quan m’aficiono al bàsquet. Recordo que en el col·legi en el “pati” tots jugaven a futbol, però jo en canvi sempre estava tirant a cistella i fins i tot els meus avis em van regalar una cistella per posar-la a casa i poder anar practicant.
Va arribar a ser tan important per a mi el bàsquet que quan treia males notes, normalment sempre treia males notes, els meus pares sempre em castigaven amb el no anar a entrenar”.
Al canviar a cistella gran, va començar a jugar al CB Santa Coloma, on estaria dues temporades (2003 a 2005) i on coneixeria el basquetbol a nivell competitiu; “Recordo perfectament aquella temporada (la primera al club) ja que va ser el primer pas important, el poder començar a competir a nivell de Catalunya i enfrontar-me a equips molt més exigents, i on també vaig coincidir amb grans companys dels quals guardo a dia d'avui amistat amb alguns d'ells”.
Aquestes dues temporades, com preintantil i infantil, va ser força especials per l’Oscar: “Vaig gaudir molt del bàsquet i vaig conèixer potser una de les persones que va ser més dur amb mi i alhora un dels entrenadors que més m'ha ajudat, Darwin Iglesias. Sempre em feia doblar entrenaments i em portava a veure partits de Penya i Barça i em deia algun dia estaria entre ells, aquesta motivació per poder arribar em va servir moltíssim. Uns mesos més tard va arribar el moment: vaig anar a entrenar amb la Penya, vaig jugar un torneig i van decidir fitxar-me per el junior “B””.
Oscar Andres, en la seva etapa amb l'AEC Collblanc / Fotografia: FEB
La trajectòria de l’Oscar al CB Joventut de Badalona va ser de tres temporades (2003-2006), 2 com junior “A l'etapa Júnior A va ser on vaig experimentar un gran canvi de poder jugar amb els millors jugadors a nivell d'Espanya i fer-me un lloc entre ells. Amb el junior “A” vam aconseguir ser sotscampions d'Espanya i després d'una temporada dura de treball, entrenaments de tecnificació amb Sito Alonso i Sergi Vives, vaig aconseguir ser convocat per la selecció U18 d'Espanya i poder jugar l'Europeu Júnior a Belgrad, el qual vam acabar en 4a posició”, i una darrera, ja com sènior, jugant a la Lliga EBA, en el equip vinculat del CB Prat.
“La transició a sènior va ser dura, és dur passar de ser un jugador molt important a ser un jugador de rotació. L'equip del CB Prat era potser un dels millors equips que hi ha hagut en la categoria, una barreja de veterans amb grans trajectòries i un grup de joves (Pau Ribas, Henrik Norel, ..) que han arribat a jugar l’ACB i la Eurolliga”.
"Aquesta temporada va ser potser la pitjor de la meva carrera, la qual també em va servir per créixer en el personal necessari per a superar aquestes situacions que formen part del bàsquet”.
