Ser entrenador de bàsquet
Article publicat el 6 de desembre de 2021
Article publicat a la versió digital de l'Opinió de Màlaga, concretament a la secció “Zona Press”, per Francis Tomé i publicat a l'octubre de 2021.
Molts pocs poden pronunciar aquesta frase. Només uns privilegiats poden dir-la sense por de mentir. Un grup reduït viuen molt bé sent entrenadors professionals de bàsquet i un altre grup, molt més nombrós, viu tenint com a professió el bàsquet però amb sous amb què viure al dia.
Però després hi ha el gran grup d'entrenadors, aquell que entrena equips de planter en clubs petits i col·legis, aquells que somien passar algun dia al grup dels privilegiats. Aquests entrenadors de planter cada cop han d'estar més ben preparats. La seva preparació no té res a veure amb la que vaig tenir jo, per exemple. Ara han de saber bàsquet, psicologia, medicina, preparació física, relacions amb les famílies... Preparar-se per dirigir un equip de nens de 12 anys és molt complex i professional, professional, tot menys en el sou. I això darrer cal tenir-ho molt clar. Fer bàsquet de pedrera pensant en la remuneració no té cap sentit. Cal assumir que pot ser un complement al salari de la teva feina. O per ajudar-te a pagar la matrícula dels teus estudis.
I no s'hi val queixar-se. Tampoc val demanar més ni desmotivar-se perquè penses que mereixes més diners o un equip millor. Els jugadors o jugadores que entrenes no mereixen això. Ells mereixen tenir un entrenador que els motivi gràcies a la il·lusió amb què els entrena, que faci que siguin intensos perquè ell és intens entrenant, que posi l'ànima a cada defensa perquè així ells posaran les cames i el cor. Aquest equip que et toca ha de ser per a tu el millor equip del món i posar-hi tota l'atenció.
Fotografia: Fiba Basketball
Però això no es trepitja de formar-se. Aquestes forces que gastem en queixar-nos o en pensar com n'és d'injust el poc que guanyem cal fer-les servir per formar-se. És l'únic camí per ser millor i millor és fonamental per arribar a ser professional. No val entrenar diversos equips per així tenir un sou, que tampoc no serà gaire gran. Si entrenes diversos equips, quan et formes? És millor assumir que no sempre pots guanyar diners entrenant i que t'has de preparar per ser millor. Preparar-te anant a veure entrenar altres companys. O sent ajudant de l'entrenador del teu club que més t'agradi. O encara que no t'agradi, perquè saps que de tots en pots aprendre, encara que sigui el que no s'ha de fer. I no esperar remuneració perquè és ajudant. La teva remuneració és la teva formació.
Ens ha tocat viure en aquesta societat on aconseguir informació és molt fàcil. Hi ha centenars de clínics a internet a veure per seguir la teva formació. I, per descomptat, cal veure bàsquet. Quants partits a la setmana veiem? Tenim partits LEB Plata, LF2, LF Challenge o Lliga Endesa. També ACB, Euroleague, NBA i LEB Or. És veritat que per aquests últims cal pagar per veure'ls, però en quin camp laboral formar-se és gratis?
Si parlem de cuina, que ara està tan de moda, magnífics cuiners joves donen tot de si per treballar de franc als millors restaurants per formar-se al costat dels millors cuiners. Sí, treballen gratis i moltes hores davant dels fogons quan podrien estar als seus restaurants guanyant diners. I és que el que busquen és formar-se per ser millors cuiners. I no protesten per no guanyar diners o per les hores que fan fora. Ho fan plens il·lusió, motivació i ambició per ser millors.
Així hem de ser els entrenadors. C****ns, si els millors entrenadors del món no paren de veure partits, d'estudiar altres entrenadors i de formar-se, com no ens formarem nosaltres que no som ningú? I cal fer-ho sense demanar res a canvi, amb il·lusió per formar part d’un equip o un club, amb motivació de ser capaç d’aportar i amb l’ambició de ser millors. Aquest és el camí perquè valorin el que fas i puguis aspirar a un equip de més projecció la temporada que ve o que et facis tan necessari que la teva remuneració sigui més gran com a reconeixement a la teva feina.
