Plantejaments: De la tècnica a la tàctica o de la tàctica a la tècnica
Article publicat el 17 de març de 2022
Article de l'entrenador Miguel Alonso, publicat a la pàgina web de la Federació de Bàsquet de la Comunitat de València, el desembre del 2016.
Com a entrenadors que som, sabem que una de les coses que més ens preocupa és saber transmetre tot allò relacionat amb les lectures de joc i els detalls tècnics. Tot i això, és possible desenvolupar aquest missatge a través de tasques? entrenar des de la tècnica a la tàctica, o al revés? ser analític des del global? Tècnica, tàctica, estratègies?
Miguel Alonso, entrenador de categories de formació durant molts anys a la ciutat d'Alacant, ens aporta el seu punt de vista sobre això. També ens ofereix una bateria d’exercicis aplicats al context de treball que ens transmet. La proposta intenta abordar una tendència amb una presència metodològica en formació cada dia més present al bàsquet espanyol.
És una oportunitat de conèixer la manera de treballar i com es pot orientar continguts i altres detalls per transmetre les idees als nostres jugadors/es.
Des de la Federació de Bàsquet de la Comunitat Valenciana, agrair la dedicació i el compromís assumit per Miguel Alonso a l'elaboració d'aquest article. És una responsabilitat nostra conèixer diferents maneres d'entrenar, veure entrenaments d'altres companys/es, innovar a la feina i saber conjugar nous aprenentatges adaptant-los a les necessitats dels nostres grups esportistes. Siguem responsables amb el que tenim a les nostres mans.
1. INTRODUCCIÓ
Abordar els diferents plantejaments actuals que es poden donar dins de l'ensenyament de la tècnica i de la tàctica en qualsevol esport col·lectiu és una tasca que podria abastar una extensió excessiva per a un article d'aquest tipus. Per això intentaré ser el més breu possible i centrar-me en els dos grans enfocaments d'ensenyament (global i analític) i explicar com els tracto d'aplicar a la meva manera d'entrenar.
Fotografia: jgbasket
2. CONCEPTES
Hi ha gairebé tantes definicions com autors que han tractat aquest tema dins l'Educació Física. Des d'un punt de vista més teòric i general aplicable a diferents esports, podríem entendre:
2.1 Tècnica, tàctica i estratègia (Bedolla, 2003)
Tècnica: es defineix com l'execució de moviments estructurals que obeeixen a una sèrie de patrons tempo-espacials models, que en garanteixen l'eficiència.
Tàctica: és el procés en què es conjuguen totes les possibilitats físiques, tècniques, teòriques, psicològiques i altres, per donar una solució immediata a les diferents situacions imprevistes i canviants que es creen en condicions d'oposició i col·laboració.
A partir de les dues anteriors es desenvoluparà l’estratègia.
Estratègia: és el projecte o programa que s'elabora sobre una determinada base, per assolir l'objectiu proposat.
Una aproximació ja més lligada al nostre esport és la que ens dóna la FEB al seu llibre “Tàctica en bàsquet”:
- Tècnica individual: habilitat que posseeix el jugador per poder dur a terme diverses accions de joc.
- Tàctica individual: utilització intel·ligent de l'habilitat per part del jugador, en funció de la situació de joc.
- Tàctica col·lectiva: qualsevol estructura de joc que es construeix en funció de les característiques individuals dels jugadors de què es disposa.
- Estratègia: plantejament previ que realitza l'entrenador davant d'un partit o competició, utilitzant tots els recursos disponibles que ofereix la tàctica col·lectiva de l'equip.
3. DE LA TÈCNICA A LA TÀCTICA O AL REVÉS?
Del plantejament de l'ensenyament dels conceptes anteriors a bàsquet se solia aplicar una metodologia que anava de la tècnica a la tàctica (model aïllat), entenent que tot el procés d'aprenentatge es podia fer d'una manera analítica. Segons aquest model, s'incideix en l'execució repetitiva d'una sèrie d'habilitats específiques, jerarquitzades per l'entrenador i tretes del context de joc. A mesura que s'adquireix domini es tracta d'incorporar la tècnica al joc real augmentant a poc a poc els graus d'oposició (consulteu la figura 1. Model aïllat, Read (1988) revisat per Devís (1990).
Figura 1. Model aïllat a partir de Read (1988) revisat per Devís (1990).
Aquest model d'entrenament, malgrat tenir aspectes positius i aplicables, presenta una sèrie de dèficits:
– És un model centrat en l'execució que dificulta el jugador reconèixer els moments d'aplicació d'una tècnica concreta.
– Es presenta amb moviments repetitius que poden arribar a desmotivar.
– En ser totalment analític pot haver-hi dificultats per integrar les parts al tot.
– La des contextualització de la pràctica pot provocar dificultats en l'aplicació i l'adaptació de la tècnica al joc real.
– Pot provocar frustració al jugador si no assoleix els objectius; ser igual al model de moviment.
Com a resposta a aquest model aïllat o analític va sorgir a finals del segle passat, gràcies a les aportacions de les noves tendències a Educació Física, un model que podem dir que pren el camí contrari: de la tàctica a la tècnica (el model integrat o global ).
Figura 2. Model integrat a partir de Read (1988) revisat per Devís (1990)
Aquest model parteix de la consideració que en els esports d’equip hi ha unes situacions problema que el joc exigeix solucionar. El jugador tria les solucions (en funció de les possibilitats), actua (amb intenció de solució) i, juntament amb l'entrenador, reflexiona sobre l'execució i els resultats de l'acció. Aquest model, en part, engloba l'anterior. Ja que, de vegades, hi recorre per perfeccionar la tècnica, però es fa quan el jugador està en condicions de progressar en aquestes accions concretes.
Els aspectes positius d’aquest model global serien:
– Una millor coordinació entre els mecanismes de percepció, decisió i execució.
– El jugador assumeix riscos i pren decisions, de manera que es creen jugadors més creatius i imaginatius.
– Com que són els tipus de respostes més variades i obertes millora la motivació.
– Si la presa de decisions és correcta o reeixida, es fixa millor en la memòria (és més significativa) i ajuda a enfrontar-se millor a noves situacions.
Si bé, a priori, podria semblar que l’enfocament global té molts més aspectes positius que l’analític (que els té), no cal oblidar que per millorar determinats aspectes específics de la tècnica individual és imprescindible aplicar un enfocament analític.
3.1 Ser analític des del global
Encara que pugui semblar que, segons el que hem exposat anteriorment, un a l'hora d'entrenar escull un enfocament i rebutja l'altre. La meva experiència personal m'ha fet quedar-me, avui dia, en un punt més proper a allò global però amb aspectes analítics. Considero que, com a entrenador, un ha d'estar contínuament plantejant-se si allò que fa és el correcte, així com provant i incorporant coses al seu repertori.
Fruit dels meus primers anys com a entrenador de formació i dels primers ensenyaments, experiències i influències que em van transmetre els companys amb qui vaig treballar (grans entrenadors com Berni Hernández i, sobretot, Alfredo Alquézar) em vaig convertir en un entrenador que utilitzava un enfocament totalment global, amb totes les llacunes que tenia per aplicar aquesta manera d’entrenar. Tot i que, amb els anys, amb els canvis de club, amb la visió d'altres maneres de treballar, amb la formació, etc. Vaig arribar a la idea que els grups amb què treballava tenien un cert dèficit en la seva tècnica individual i això era degut a no haver dedicat prou temps al treball tècnic. D'aquesta manera vaig anar utilitzant un percentatge de temps de l'entrenament més gran a una pràctica de la tècnica, però des d'un enfocament més analític que global.
De mica en mica vaig anar intentant incorporar aquest treball de tècnica individual a un enfocament global. Sense haver arribat encara a una idea definitiva del temps que se li hauria de dedicar per optimitzar tan aviat com sigui possible l'aprenentatge de la pròpia tècnica i de la tàctica.
En parlar en el títol de “ser analític des del global” em refereixo que quan intento ensenyar la tècnica individual ho faig des d'una perspectiva global o integrada, deixant només aspectes molt específics de la tècnica (com per exemple la tècnica de tir) per el treball analític. Per mi, que venia d'un enfocament totalment integrat o global, no tenia sentit fer una part de l'entrenament analítica per a la tècnica individual i una altra de global, sense connexió entre elles. Per això, en situar-me dins un enfocament més global que analític en l'entrenament de la tècnica, aplico una sèrie de principis que, penso, asseguren una transferència més gran en l'aprenentatge i, per tant, són més aplicables al joc real:
– Procurar que s'assemblin al màxim possible la situació d'entrenament i la real. – Proporcionar molts exemples quan intentem que s'assimilin conceptes.
– Donar la màxima variabilitat al treball tècnic. Per això hi ha moltes variables per jugar: velocitat del gest, amplitud del gest, trajectòries precedents, condicions prèvies o inicials, condicions d'oposició, etc.
– Introduir una certa pràctica aleatòria, que vol dir establir a l'atzar l'ordre i les condicions de la pràctica.
– La intenció específica del concepte tècnic, la seva aplicació real, ha de ser explicada al jugador. Aquest últim és el que més intento ressaltar en l'entrenament de la tècnica individual.
3.2 Un exemple val més que mil paraules
Per entendre una mica més el que vull expressar a la darrera part de l'article penso que res millor que exemplificar com treballaria un determinat gest tècnic.
Suposaré que tenim un equip aleví de primer any. Els seus jugadors fa poc temps que juguen, tenen un lleuger coneixement del joc i la seva tècnica individual encara és fluixa. La intenció és treballar amb ells les entrades amb la mà feble. Escullo aquest gest tècnic ja que se sol afrontar el seu ensenyament des d'un enfocament excessivament analític.
Per introduir-ho proposaré un enfocament global per treballar-ho, per anar a poc a poc apropant-me a un enfocament més analític. El qual ens serviria per perfeccionar el gest i combinar-lo amb altres recursos o varietats (pèrdua de pas, cèrcol passat, “bomba”, ensopegades, etc).
Per contextualitzar-lo, més plantejo la seva feina al llarg d'un microcicle setmanal, tenint aquest 3 sessions. La idea seria treballar a la 1a sessió 3 exercicis dins de la sessió, a la 2a els següents 3, deixant per a l'última sessió el treball amb exercicis més analítics. A partir de la valoració dels resultats del treball setmanal (nivell assolit) programaria per al microcicle següent la repetició d'alguns dels exercicis a manera d'avaluació.
4. SESSIONS (EXERCICIS APLICATS)
4.1 Sessió 1
Exercici 1
Tots amb pilota botant per la pista de manera lliure (sense files ni agrupacions). Posem molts cons xinesos de dos colors diferents per tota la pista de manera aleatòria. Al senyal han d'agafar un con i anar a anotar botant una cistella el més aviat possible. Segons el color que agafin cal anotar amb una mà o una altra. Només tenim una possibilitat d'anotar, si anoto em quedo el con, si fallo ho torno a deixar a terra. Com és normal, els cons d'anotar amb la dreta s'aniran acabant abans. Els substituirem per cons nous, però de l'altre color. Al final no els quedarà cap altre remei que intentar anotar amb l'esquerra. Guanyarà el que al final del temps marcat tingui més cons.
Podem donar-los alguna indicació, però la idea seria que ells mateixos pensessin com poden anotar amb més encert amb l'esquerra.
Per fer l'exercici més ric us plantejarem que abans d'agafar el con han de fer un tipus de canvi de mà determinat o una combinació.
Exercici 2
S'estableixen 3 espais al camp: dins de la línia de triple a cadascun dels camps i l'espai que hi ha entre ells. A l'espai entre els triples situarem defensors (el seu número dependrà de la quantitat de jugadors de què disposem) que han d'intentar robar una pilota per quedar-s'ho ells.
Els jugadors amb pilota són atacants que han de creuar el camp botant evitant que els robin la pilota, si els hi roben hi ha canvi de rol amb el defensor. Quan arriben dins del triple ja no hi ha defensors. Han de finalitzar dins de la zona, però se'ls diu que dins de la zona ja no poden botar. Aquí la idea és que ells descobreixin que han de batre amb passos llargs per acostar-se a cèrcol. Per afavorir que finalitzin amb l'esquerra es planteja que si finalitzen amb la dreta i fallen perden la pilota. Per contra, si finalitzen amb l'esquerra i fallen no perden la possessió de la pilota.
Exercici 3
Els jugadors es posen per parelles, tots dos amb pilota. Un es posa dins del cercle central i l'altre davant seu. El que està dins del cercle té 3-4 segons per, amb fintes de pot i canvis de mà, enganyar la seva parella i que no sàpiga cap a quin costat del camp es dirigeix. El jugador que és fora del cercle ha d'estar botant i mirant cap a on va la seva parella. Un cop el que està dins del cercle en surt ha d'anar el més ràpid possible a finalitzar a la cistella del costat per on ha sortit. La seva parella intentarà reaccionar el més ràpid possible per anar també a finalitzar aquesta cistella.
La norma amb què comencem és que si fallen la finalització amb la dreta no poden tornar a llençar, però si fallen amb l'esquerra sí que tenen dret a agafar rebot (i finalitzar com vulguin).
4.2 Sessió 2
Exercici 1
Juguem un 1×1 des de ½ camp on el defensor ha d'anar també botant una pilota, d'aquesta manera donem avantatge a l'atacant. Per poder finalitzar l'atacant heu de passar per una de les metes que haurem posat per la pista (formades per dos cons). Les metes del costat dret són molt estretes i les de l'esquerre són amples.
Per afavorir que finalitzin amb entrades i no amb tir s'estableix que, si fan parada i tir, el defensor pot fer servir la pilota per puntejar/taponar, si fan una entrada, no.
Si encara veiem que no acaben amb l'esquerra s'estableix que qui anoti amb l'esquerra repeteix atac.
Exercici 2
1×1 en què es comença amb avantatge per a l'atac. El defensor comença mirant cap a la cistella. L'atacant està darrere seu, quan vulgui farà una sortida passant per un costat o altre del defensor. Aquest ha de reaccionar anant a defensar quan vegi passar l'atacant pel seu costat. Afavorim les entrades per l'esquerra col·locant uns xinesos a la zona al costat dret, que dificulten finalitzar per aquest costat. El costat esquerre queda clar.
Posem la norma que qui anota amb l'esquerra torna a atacar.
Exercici 3
Es fan equips de 3 jugadors, cada equip amb una pilota. És una competició d'entrades. Un de l'equip farà una entrada finalitzant per la dreta o per l'esquerra, els companys l'esperen al mig camp, un mirant cap a una cistella i l'altre cap a l'altra. Després de fer l'entrada ha de passar ràpid al company que està mirant cap a l'altra cistella.
Si el jugador que fa l'entrada no anota ha d'agafar rebot, passar la pilota i anar a ocupar la posició a què ha passat. Si el jugador anota l'entrada té dret a fer una defensa (després de passar la pilota al company) però només un rival que estigui entrant per la dreta. Per després ocupar la posició a què va passar la pilota. D'aquesta manera afavorim que entrin per l'esquerra, costat pel qual mai no hi haurà defensa.
4.3 Sessió 3
En aquesta darrera sessió dedicaríem temps al treball tècnic més analític:
Exercici 1
Jo ho iniciaria amb un treball de coordinació dinàmica general per treballar la batuda per l'esquerra. Posaria cèrcols per tota la pista i ells han de fer batudes ficant al primer cèrcol el peu esquerre i el dret al segon. En el segon suport han de saltar i portar la mà esquerra el més amunt possible.
Uns cèrcols estaran més junts i altres més separats.
Exercici 2
Ídem de l’anterior, però ara porten pilota. Han de deixar de botar quan fiquen el peu al cèrcol. Després de batre han de fer un auto llançament quan estan a l'aire després de saltar (llançar la pilota cap amunt per recollir abans que boti).
Aquí ja caldria ensenyar l'agafada de la pilota (dues mans) i com deixar-la anar (safata o llançament).
Exercici 3
Comencem ja a treballar amb cistella. Col·loquem els cèrcols (dos un per a cada peu) a terra a la banda esquerra. Ara ja han d'entendre perquè hem de batre primer amb la cama esquerra després de la feina anterior.
Establim un circuit de pot (perquè no hi hagi files i es treballi contínuament), s'haurà de finalitzar amb una entrada per l'esquerra. Caldrà incidir que finalitzin buscant el tauler, posant èmfasi en com posar la mà en deixar anar la pilota.
Seria interessant que al circuit de bot, a més de cons, incloguéssim una part de treball amb escala de coordinació.
En el moment que vegem que no tenen problema amb la batuda els traurem els cèrcols.
Exercici 4
Treball de sortides i finalitzacions. Cada jugador amb una pilota sobre línia de triple, amb els dos peus sobre ella. Han de fer una sortida i tindran dos pots per acostar-se al cèrcol i finalitzar. No hi ha files, cal que entren quan tinguin un espai lliure. Posteriorment els direm que només tenen un pot.
Incidirem tant en què no facin passes de sortida com en què no facin passes a l'entrada.
En el moment que els vagi sortint bé inclourem una feina prèvia de fintes abans de la sortida.
