Els pares, actitud i relacions

Article publicat el 5 de febrer de 2023

Article publicat per Jose Antonio García, Psicòleg, a la pàgina web jgbasket.com al maig de 2014.

Aquest es l'article:

A l'hora de valorar l'actitud dels pares i mares dels jugadors/es, ens hem d'aturar un moment a pensar quins són els objectius que els entrenadors de minibàsquet han de plantejar-se i a partir d'aquest punt entrar a valorar si l'actitud dels pares i mares ajuda o entorpeix la tasca desenvolupada per a la consecució dels objectius esmentats. 

En aquest article parteixo de la premissa que el nostre primer objectiu serà la diversió dels nens i nenes que formen part de l'equip. Aquest concepte és bàsic, ja que sobre ell edificarem tot el nostre treball posterior. Si el nen o la nena no es diverteix, no aconseguirem mai que tingui la motivació necessària per aportar l'esforç que necessita tot procés d'aprenentatge. Com més petits/es siguin els nostres jugadors/es, més èmfasi haurem de fer en l'aspecte lúdic. APRENDRE DEU SER DIVERTIT. 

Després el nostre següent objectiu serà el de formar persones, cosa que en la moderna terminologia educativa es coneix com a Educació en Valors, per, en darrer lloc, ensenyar bàsquet. Una actitud no adequada (evitarem sempre que puguem el terme negatiu per les connotacions que posseeix) dels pares i mares afectarà sobretot aquest objectiu d'educar en valors i la diversió que els seus fills/es trobessin a l'esport, traient-los la motivació necessària per aprendre a jugar. 

Ara, quins són aquests valors que volem transmetre a les jugadores/es? Bàsicament respecte. Respecte pels seus companys, respecte al seu entrenador, respecte per les regles, respecte per l'àrbitre/s, respecte pels rivals, respecte per l'esport, pel joc. També hem d'intentar inculcar als nens/es el nostre amor per l'esport, ensenyar-los a treballar en equip, la importància de la salut, i un altre munt d'actituds que necessiten per desenvolupar-se com a persones en societat i per a les quals el bàsquet és una eina excel·lent . 

Passem ara a analitzar alguna de les actituds dels pares i mares que segurament us trobareu en la vostra tasca diària com a entrenadors de minibàsquet: 

• Durant un partit el pare o/i la mare protesta la decisió dels col·legiats. El nen/a aprèn que a aquestes persones se'ls pot cridar, faltar al respecte, insultar si en un moment han pres una decisió que creiem que ens perjudica, que no ens ajuda a guanyar. Aleshores guanyar es converteix en l'important. 

Si a més el pare i/o la mare culpa els col·legiats de la derrota, el nen veurà que la victòria és l'important, a més d'aprendre a eludir la responsabilitat, impedint amb això la motivació per a la millora. 

SENSE ÀRBITRES NO ES POT JUGAR. SÓN UNA PART DEL JOC TAN IMPORTANT COM LA PILOTA O LA CISTELLA. 

• ·El pare i/o la mare comenten que el seu fill/a hauria d'haver jugat més. Aquí el nen veu com es qüestiona l'autoritat de l'entrenador/a més de la vàlua dels altres companys/es. A més de començar a pensar en si mateix com una cosa millor que el col·lectiu, torna a veure que la victòria és allò important, el més important. 

_{Fotografia: CB Cartagena}

• El pare o/i la mare qüestionen les decisions de l'entrenador/a (tots tenim un entrenador a dins, a més és el millor) i a més ho fan per sistema. El nen/a es trobarà entre dos focs. No sabrà si fer cas al pare/mare o al seu entrenador/a. Feu el que feu no encertarà. Aquesta pressió us farà perdre entusiasme, el joc ja no serà divertit, ja no aprendrà. 

"Ara, quins són aquests valors que volem transmetre a les jugadores/es? Bàsicament respecte. Respecte pels seus companys, respecte al seu entrenador, respecte per les regles, respecte per l'àrbitre/s, respecte pels rivals, respecte per l'esport, pel joc. També hem d'intentar inculcar als nens/es el nostre amor per l'esport, ensenyar-los a treballar en equip, la importància de la salut, i un altre munt d'actituds que necessiten per desenvolupar-se com a persones en societat i per a les quals el bàsquet és una eina excel·lent”

L'ENTRENADOR ESTÀ PREPARAT PER EDUCAR ELS NENS. 

• Els pares criden, insulten o molesten al contrari (no diguem res si el que fan és amenaçar). El nen/a no respectarà aquest contrari, el veurà més com un enemic que com un rival. Un cop més l'única cosa que importa és aquesta victòria. A qualsevol preu. Per qualsevol mitjà. 

SENSE RIVALS NO ES POT JUGAR. SENSE RIVALS NO ES POT MILLORAR. RECORDEM QUE ELS JUGADORS/ES DEL NOSTRE EQUIP SÓN ELS RIVALS DELS ALTRES JUGADORS/ES. 

• El pare o la mare analitzen el partit en termes “heu guanyat?” (O més greu encara “has guanyat?”, personalitzant la qüestió). Un cop més, la victòria ho pot tot. L'esforç, la superació personal, la diversió, etc. no tenen importància. Només el resultat compta. 

LA VICTÒRIA ÉS IMPORTANT. PERÒ ÉS MÉS IMPORTANT EL COM ES VA ACONSEGUIR. 

• El pare o la mare fuma durant els entrenaments o els partits. Independentment que aquests siguin a l'aire lliure o en un pavelló tancat, heu d'intentar que ningú no fumi o begui alcohol durant el temps d'esport. Els nens no deuen unir aquestes situacions. Ja que no podeu evitar l'exposició del nen en altres ambients a aquests exemples de conducta, almenys heu d'evitar que associïn l'esport i el divertiment que arriben a conductes no saludables. A més heu, lògicament, evitar aquestes conductes en vosaltres mateixos. Sou un model per als jugadors/es i com a tal us heu de conformar. 
• El pare o la mare no atenen en els entrenaments o partits. El nen pot veure això com una desídia cap als seus assumptes (igualment si els pares no assisteixen a entrenaments ni partits). Això pot minvar la motivació. I ja sabem, sense motivació no hi ha cap esforç. Sense esforç no hi ha aprenentatge. 

Suposo que els que tracteu amb aquests pares el vostre dia a dia tindreu molts més exemples d'actituds que us entorpeixen en la vostra tasca d'educadors. És per això que tindrà molta importància la vostra relació amb els pares i les mares. Hi ha d'haver una comunicació constant i fluida. Si observeu conductes que no us agraden reuniu-vos amb ells/es i feu-ho saber. Moltes vegades ni se n'hauran adonat. Explicar-los on voleu arribar i quines són les maneres d'aconseguir-ho. Segur que ells poden aportar molt. No oblideu que són els que segurament millor coneixen el seu fill. Sol·licitar-los ajuda. Hi ha moltes coses que poden fer que ajudaran a la vostra feina. 

Si el vostre objectiu és educar no heu d'oblidar que l'educació és un procés constant i global. El nen o nena està en tot moment aprenent (igual que nosaltres) i és per això que hem de ser aliats dels pares (i de tot aquell que tingui un paper actiu en l'educació dels nens/es) i llençar tots del carro en la mateixa direcció.