Unides per el basquetbol i l’amistat

Quatre jugadores colomenques estan aquesta temporada jugant juntes. Es una afirmació que pot semblar no gens complicada però que s’ha de valorar ja que ho estan fent en un club de la nostra ciutat, a l’UB Llefià badaloní. 

Quatre jugadores que es retroben davant el mateix parquet i la mateixa disciplina d’equip. Laia Fernandez, Judith Garcia, Nerea Ruiz i Aroa Muñoz, juguen al sènior Sots 25 del club badaloní, i amb un punt en comú, van coincidir a la Gramenet BC, on es el club va desfer l’equip, i diferents històries fins arribar a aquí.

Nerea, per exemple, va començar a jugar a jugar a basquetbol a l’UB Llefià: “Vaig decidir venir a Bàsquet Llefià per diverses raons: una era perquè coneixia una de les integrants del meu equip actual, que és la mateixa que vaig conèixer el primer any que vaig jugar a bàsquet precisament on ara estem totes dues, a Llefià”, i Judith per altres motius: “Després de més d'un any sense jugar a bàsquet per covid i estudis vaig decidir tornar a buscar equip ja que notava l'absència d'exercici físic, sobretot quan em calia desfogar-me. Va ser per casualitat, perquè en principi l'equip ja era ple, que vaig aconseguir entrar a Llefià”.

Aroa i Laia va tenir motius semblants: “Vaig arribar fa dos anys després que l'equip on érem a la Gramenet es desfés. Vaig anar a provar a Llefià després que Nerea em digués d'anar-hi i des del primer dia em vaig sentir molt a gust tant per l'equip com pels entrenadors i vaig decidir quedar-me”, comenta Aroa mentre que Laia explica: “Vaig arribar a Llefià aquest setembre, pràcticament feia un any que havia deixat de jugar a Gramenet BC, club on, per tema d'estudis, no vaig poder continuar. L'equip es va desfer després d'això, per tant, no vaig poder tornar al club. Un cop vaig entrar a la Universitat, vaig tenir la necessitat de seguir jugant a bàsquet, sabia que la meva vida com a jugadora no podia acabar allà. Dues de les meves companyes d'equip em van comentar que havien continuat jugant aquell mateix any a Llefià i estaven molt contentes. Em vaig informar i, quan vaig poder dedicar-li temps, vaig tornar a entrenar i jugar amb elles”.

 _{Fotografia: Laia Fernández}

Totes quatre jugadores es troben molt satisfetes de la seva situació actual: 

“Ara mateix em trobo molt feliç i agraïda de ser on sóc, em sento com a casa i fem molta pinya, tant al meu equip, com amb els altres, tant masculins com femenins. A més, sóc entrenadora de l'Escola de Llefià, i del Mini Femení com a segona entrenadora amb la Xènia, que també és la meva entrenadora”, comenta Nerea, les més veterana de les quatre.

"Quatre jugadores que es retroben davant el mateix parquet i la mateixa disciplina d’equip. Laia Fernandez, Judith Garcia, Nerea Ruiz i Aroa Muñoz, juguen al sènior Sots 25 del club badaloní, i amb un punt en comú, van coincidir a la Gramenet BC, on es el club va desfer l’equip, i diferents històries fins arribar a aquí"

“Ara mateix em trobo molt bé la veritat, com he dit abans des del primer dia em vaig sentir molt a gust i realment em van fer molt fàcil sentir-me una més, encara que arribés tot just una setmana abans de començar la lliga. La temporada en aquest moment està anant força bé, hem evolucionat molt ja que comencem amb derrotes molt dures i de mica en mica l'equip ha aconseguit anar millorant, encara que encara queda molt per donar”, diu Aroa,

I Laia, debutant:  “La veritat és que aquesta temporada està sent complicada perquè juguem amb gent bastant més gran que nosaltres i en alguns aspectes, tant pel bo com pel dolent, es nota. Però sento que estem millorant molt com a equip. Estic molt a gust amb els meus entrenadors i amb totes i cadascuna de les meves companyes” 

L’altra debutant, Judith, també es mostra satisfeta: “Les meves companyes em van rebre amb els braços oberts. Individualment, vaig començar força estancada però amb el temps he anat enxampant el ritme amb moltes ganes d'aprendre tot el nou que aquest equip m'ofereix”

El quartet colomenc de l’UB Llefià, li dona molt de valor a jugar juntes: “Aquesta temporada estic jugant amb 3 de les meves antigues companyes que en conèixer-les d'abans i haver-hi jugat fa tot més fàcil, sobretot a la pista, a banda de la bona relació que tenim fora; tant estant a Llefià, com a la Gramenet, i espero que segueixi sent així molt més temps (Aroa)”, “És un luxe poder estar amb les meves companyes de tota la vida, però també ho és haver conegut gent tan fantàstica al club. Per mi, les meves companyes de Santa Coloma no són només companyes d'equip, ens uneix un vincle molt fort, hem crescut juntes i hem jugat tota la vida colze a colze. Som amigues i sempre ho hem estat, tant dins com fora de la pista, he tingut aquesta sort  (Laia)“, “Sens dubte, és un gran avantatge tenir Nerea, Laia, i Aroa a l'equip perquè d'alguna manera em fan sentir en una zona de confort en haver compartit diversos anys juntes. Evidentment, a l'hora d'integrar-me al grup han estat una peça clau (Judith)” i “Les meves companyes de Santa Coloma, amb les quals avui comparteixo pista, també són les meves amigues. Pràcticament hem crescut juntes i sento un suport molt fort per part sempre. Hem compartit molts moments juntes i tant de bo seguim molts anys més! (Nerea)”.

Un exemple d'amistat i de connexió colomenca fora del basquetbol de la ciutat.