Un somni inviable, Santa Coloma “Ciutat del Bàsquet”

Santa Coloma ha tingut sempre una excel·lent tradició de bàsquet. Només s’ha de recordar que hem gaudit de temporades a la Lliga ACB, a la Primera B, a la LEB 2 a la Lliga EBA, pel que fa a la part masculina, i a la Primera Divisió (Lliga Femenina 2), pel que fa a la part femenina. 

No només això, sino durant un temps, en diferents èpoques, la nostra pedrera, de diferents clubs, ha estat un referent en el bàsquet català, tant en noies com en nois. Hem tingut un tornejos de referència com el Memorial Juan del Moral o la Copa SCG, acte de ciutat que no es feia en cap població més ni de Catalunya ni d’Espanya, hem tingut, a nivell individual el rei dels ascensos a la Lliga ACB i l’únic primer entrenador colomenc a la màxima competició espanyola, campions de Catalunya  i d’Espanya i sobre tot  una tradició durant molts anys.

Tot això es premia, d’alguna manera, per part de la Federació Catalana de Bàsquet, exactament des del Patronat de la Fundació del Bàsquet Català, i d’alguna manera, es fa referència als beneficis econòmics que s’obtenen, anomenant a una de les candidatures, durant un 1 any, com la Ciutat del Basquet Català. 

Des de l’any 2000, han estat designades, per exemple, Lleida, Girona, Mataró, Tarragona, L'Hospitalet, Badalona, Manresa, Castellar , Sitges, Blanes, Tortosa, Vic, Terrassa, Castelldefels, La Seu d’Urgell, Granollers, Sant Fruitós del Bages, Calella, Reus i Balaguer. I a banda d’això, la mateixa  Federació Catalana de Bàsquet que no el Patronat de la Fundació del Bàsquet Català, va engegar un nou projecte al 2017, que va anomenar “Capitalitat del Bàsquet femení”, una versió reduïda on només es potenciava el bàsquet femení durant un any. Les ciutats designades fins el dia d’avui han estat Sant Feliu de Llobregat, Girona, Igualada, Malgrat de Mar i Manresa.

Veient les ciutats designades i la tradició del bàsquet a Santa Coloma, es injust no veure el nom de la nostra ciutat entre totes aquestes poblacions. Sense treure mèrits a algunes d’elles i evidentment, algunes d’elles es innegable la seva presència en aquest “roster”, no creieu que Santa Coloma hauria d’haver estat una de les Ciutats del Basquet Català?.

_{Poliesportiu de La Bastida, una de les seus de la hipotética Ciutat del Bàsquet Català colomenca / Fotografia: www.gramenet.net}

Doncs aquest procés es un procés complicat. Comencem. 

Tant Federació Catalana de Bàsquet com el Patronat de la Fundació del Bàsquet Català, per organitzar ambdós esdeveniments, exigeixen uns mínims que passen per que sigui el nostre ajuntament el que lideri la proposta oficial incloent-hi una bateria de propostes d’activitats i una partida econòmica disponible. Aquest requisits son per començar a parlar i intentar que la ciutat sigui escollida per a la designació de 2-3 anys vista, o sigui que si es demanés actualment, seria per fer-la efectiva els anys 2024 o 2025. Massa temps per el nostre bàsquet. 

I es massa temps per el nostre bàsquet perquè precisament la planificació i els projectes a mitjà-llarg termini, no ha estat característics en la nostra història. 

I un exemple directe sobre la Ciutat de Bàsquet Català:

El 13 de juliol de 2016, ww.territoribc.com va organitzar la darrera de les reunions amb els clubs colomencs, exceptuant les realitzades prèviament als Premis Molt Bàsquet on s’explicava el funcionament de la edició a realitzar. En aquest reunió, entre d’altres temes, es van realitzar dues propostes importants; una la creació d’una associació de clubs de bàsquet colomencs, i l’altra el plantejament de la presentació de la candidatura de Santa Coloma com Ciutat de Basquet Català, en aquest cas pels anys 2018 o 2019. 

La resposta dels clubs a la proposta va ser desigual, amb clubs molt interessats, amb d’altres desinteressats i clubs que “ni fu ni fa”. El grau de compromís que exigia el projecte era el suficient llunyà per el conjunt de clubs colomencs, entenguessin que s’havia de convèncer a l’Ajuntament de que representés el projecte i ser conscients de que s’havia de treballar una bateria d’activitats i involucrar-se en elles a vista de 3-4 anys, no estava a la agenda dels clubs de la ciutat. Evidentment d’uns si, i d’altres no.

Essent això una opció, s’entén de que no hi ha obligació i que tots el clubs tenen llibertat per escollir, el que si van tenir clar, sortint de la reunió d’aquell dimecres a la tarda, es que era un acte de ciutat i que havien d’estar tots en el mateix lloc. 

Però no va ser així. Posteriorment a la reunió, un dels clubs, directament en connexió amb l’alcaldessa de la ciutat, va demanar ajuda per poder presentar candidatura a una de les dues opcions que tant Federació Catalana de Bàsquet com el Patronat de la Fundació del Bàsquet Català oferien. Evidentment, allò es va tombar, però provocant una fractura entre els clubs de la ciutat.

No deixa de ser una anècdota el que va passar, com moltes altres situacions, però que defineix el per què Santa Coloma  no ha estat Ciutat del Bàsquet Català, tenint més “pedigree” que altres poblacions escollides. 

Aquest somni inviable seguirà essent inviable mentre es mantingui el “ara” i el “jo” i no es deixi passar al “sempre” i el “tots nosaltres”. Cert que algú pot dir que no necessitem la Ciutat del Bàsquet Català actualment, i tindrà raó, molta raó, però hem de seguir treballant des del bàsquet colomenc per canviar això. Això i moltes coses més per què la nostra tradició no desaparegui.