Un crit valent per un canvi

Natàlia Farriols es una exjugadora i actualment amb tasques d’entrenadora, que va jugar varies temporades al Bàsquet Draft Gramenet, i que mitjançant les seves xarxes socials ha llençant un missatge molt encoratjador sobre un problema social, per desgràcia encara no oblidat, i que la mateixa Natàlia va patir, i es tracta de l’obsessió de la societat per el físic. 

Agrair a la Natàlia la seva valentia i la seva generositat per compartir el seu punt de vista. 

En aquest enllaç trobareu el video a la plataforma de facebook. 

Aquesta es la seva declaració íntegre: 

"Hola, el meu nom es Natàlia, mesuro 1,80m. d’altura i soc de constitució gran, Avui, per fi, em sento capaç d’explicar la meva història. Us explicaré tot el que ha suposat per mi el tema de la roba i el tallatge al llarg de la meva vida. Jo la #pressiostetica l’he patit tota la meva vida. 

Quan era nena, les meves amigues portaven samarretes amb dibuixos de moda i la talla 12 anys, mentre que jo no podia portar aquestes samarretes amb els dibuixos que m’agradaven ni somiant, ja que feia la talla M de dona. La roba de dona no m’agradava, recordo que em trobava el coll molt escotat, amb el que sempre anava amb roba de noi jove esportista, els colors eren semblants al de les samarretes de les meves amigues, i m’anava bé.

A mesura que anava creixent la meva talla ho feia amb mi, de tal manera que entrada l’adolescència ja era impossible trobar roba. Anava a comprar amb la meva mare i sempre sortia plorant, mira que donàvem voltes, però era impossible!. Al final vestia amb roba d’home que sí que aconseguia la talla. Però no em sentia còmode amb mi mateixa, no era jo, jo no he pogut vestir mai com les meves amigues, no ho pogut vestir com he volgut!. Com portava roba d’home, vaig agafar una nova identitat, molt masculina, no per gust, sinó per autodefensa, per la vergonya que em feia dir que vestia d’aquella forma per què no aconseguia talla. Per evitar paraules com “gorda” o “foca” que de tant en tant també les rebia.

_{Natàlia Farriols, en la seva època amb el CB Vilassar de Mar / CB Vilassar de Mar}

Tot això em va portar a tenir un trastorn d’ansietat amb 16 anys. No sabia qui era, no em sentia be, no trobava el meu lloc. Arribant als 18 anys, i amb una idea idíl·lica que la majoria d’edat seria un punt d’inflexió a la meva vida li vaig dir a la meva mare que em volia aprimar. Jo sempre he sigut una noia que he fet molt d’esport, si que pot ser tenia una mica de sobrepès, però res fora de lo normal,. De totes maneres, jo pretenia aconseguir per fi poder ser qui volia ser, volia semblar-me a les meves amigues i les noies que veia per la TV, amb les cames que tant envejava. 

La meva mare em va portar a un dietista i vaig perdre 14 kg, em vaig quedar inclòs una mica per sota del meu pes. La meva sorpresa va ser que la meva constitució era la mateixa, que allò que no m’agradava ho continuava tenint. Continuava tenint marcada els malucs i les cuixes. Aquest fet em va generar molta frustració.

A mesura que et fas gran, et vas acceptant, encara que no al 100%, per vas treballant i vas guanyant confiança. 

Fins avui dia, hi ha hagut pocs dies que la roba que portava anés al 100% amb la meva identitat, amb qui em sento. Aquella roba que te la poses i et sents amb confiança, que et mires al mirall i penses: “avui ho peto!”. Per què es molt difícil de trobar-la. I no es tracta de posar adjectius com “curve”, “big size” o “petite”. Tot això, continua discriminant a les noies que són més grans o més petites del que la societat en diu “normal”, Almenys jo no me’n sento gens identificada.

Imagino que hi haurà més noies amb històries com les meves, que per no tenir un cos socialment dit com “normal” han patit la #pressiostetica con jo. Les animaria a sortir amb les seves històries per promoure un canvi. 

Per poder incloure qualsevol mena de cos en la moda. Les coses han de canviar!. Per totes elles i la Natàlia de 16 anys, explico la meva història, per intentar promoure un canvi per totes les futures noies que vindrà. 

Natàlia"