Un any de l’inici del final de Can Sisteré

Avui es compleix un any de l’inici de les obres d’enderrocament del Pavelló de Can Sisteré després de que l’Ajuntament decidís no arreglar els desperfectes amb el motiu de construir una escala d’emergències a la dependència contigua a Can Sisteré de l’Ajuntament. 

Un any des de la desaparició física, que no utilitària on aniríem 2 anys aproximadament enrere, recordarem que era Can Sisteré abans de ser el primer pavelló cobert de Santa Coloma i abans una gran pista descoberta on el basquetbol colomenc va començar a créixer.

La seva construcció data de finals del Segle XIX i era un edifici i el seu terreny considerat el seu jardí, essent una residència d’estiueig, que va ser propietat inicialment de la família Sisteré, d’on prové el nom del lloc. Gràcies a l’inoblidable Dr. Joan Vilaseca, metge i historiador colomenc, sabem que la família Sisteré era una família adinerada i que tenien una gran casa a Can Pascali, que es on es troba actualment l’Ajuntament, a més de que un dels seu membres va ser alcalde de la ciutat, del 1881 a 1893, i que va ser destituït per el governador civil de la època, juntament amb més membres del consistori per mal gastament de diners públics. 

A principi del Segle XX, va passar a ser propietat d’Anselm Riu, un home del comerç barceloní, i que te un carrer amb el seu nom al barri de Singuerlin, i que va comprar tot el conjunt de Can Sisteré a principis del segle XX. Al 1952, la vídua d’Anselm Riu, Mercè Nohet i Doctor, va cedir a l’Ajuntament la propietat amb l'objectiu que es destinés a activitats socials i culturals.

Durant els diferents governs des del 1952 fins ara, aquesta condició no s’ha respectat completament ja que per exemple l’edifici de Can Sisterè va ser la seu de la Falange, en la dictadura franquista, i amb la democràcia, va ser per exemple, la seu de la Guàrdia Urbana colomenca. Només durant la guerra civil, que fa ser una escola, i després de deixar de ser la comissaria de la Guàrdia Urbana, que va ser un centre cultural, es actualment, un centre d’exposicions i cultural, destinat per la condició bàsica dels propietaris dels terrenys.

_{Els darrers anys "útils" de Can Sisteré / Fotografia: foursquare}

Pel que fa als terrenys annexos, si que es va fer una pista de basquet descoberta que al 1972 es va cobrir per què l´únic club de la ciutat, el CB Santa Coloma, pogués jugar i ascendir de categoria sota un decent sostre cobert.

"A principi del Segle XX, va passar a ser propietat d’Anselm Riu, un home del comerç barceloní, i que te un carrer amb el seu nom al barri de Singuerlin, i que va comprar tot el conjunt de Can Sisteré a principis del segle XX. Al 1952, la vídua d’Anselm Riu, Mercè Nohet i Doctor, va cedir a l’Ajuntament la propietat amb l'objectiu que es destinés a activitats socials i culturals"

A partir d’aquí, la coneguda història de Can Sisteré, on la manca de manteniment va fer que finalment es detectessin problemes greus a la seva infraestructura, tancant la instal·lació després de veure com el pavelló era una piscina degut al forats a la seva coberta. Des del 2016 fins al 2021 Can Sisteré va quedar tancat i veient la seva solitud el mateix pavelló va deixar-se anar i es va caure el sostre de la instal·lació com si fos un crit demanant ajuda. Aquesta ajuda no va arribar i avui farà un any que es va començar de demolir aquest tros d’història del basquetbol colomenc i de la història de la ciutat, i d’entrada sembla que el projecte de fa un any era convertir aquest espai de Can Sisteré en una pista poliesportiva descoberta d’ús públic obert o això sembla ser. 

Un any després el basquetbol de la ciutat hauria de demanar que els desitjos dels propietaris de Can Sisteré es convertissin en realitat. La manca d’instal·lacions actuals i veurem que succeeix en un futur amb el Poliesportiu de La Colina, defineix com insuficient la utilitat d’una futura pista poliesportiva descoberta per us ciutadà. 

Can Sisteré ha de renéixer de qualsevol de les formes útils que necessita l’esport de la nostra ciutat.