Segons de Possessió. Una reflexió repetida

Article publicat el 9 de setembre de 2023

Fins fa un temps, ocupava aquest bloc d’opinió amb el record, impressions, pensaments i altres coses recurrents de les meves 35 temporades com entrenador. En aquell moment, pretenia ajudar d’alguna manera, amb la meva experiència acumulada a les banquetes, en un moment personal com entrenador de molt cansament emocional, i que ara, vist des d’una perspectiva amb més distància, la decisió pressa en el seu moment ja no em sembla tan dràstica, però això el temps decidirà si això es mantindrà o canviarà. 

Ara mateix no crec necessari continuar amb aquest resum de la meva experiència, que no deixo oblidat ja que serà en un futur una tasca més privada i no tant pública, i m’agradaria recuperar “Segons de Possessió” en el seu àmbit natural, el de la opinió. Una opinió oberta des de www.territoribc.com a tots els entrenadors colomencs que vulguin dir la seva en aquesta humil publicació online, i que sembla que no te calada entre els “coachs” de la ciutat.

En aquesta recuperació de “Segons de Possessió” vull tornar a parlar d’un tema del que ja vaig opinar en el seu moment, però que em continua sorprenent i donant peu a que m’agradi escriure del tema. Crec que podríem dividir el tema en dos parts relacionades i es que després de 17 anys com responsable de www.territoribc.com i de l’organització de esdeveniments de basquetbol, como la Copa SCG, Ciutat de Santa Coloma, Jornada Solidària amb la Selecció de Santa Coloma o els Premis Molt Bàsquet, encara em continuen sorprenent certes preguntes, que a vegades tenen un to de desconfiança que no acabo de entendre. Preguntes com, tu vius d’això, no? (de la pàgina web) o a veure si no se t’escapa res..., que ben dit, no deixa de ser un comentari fins i tot d’ànim per la tasca feta  però amb supèrbia fa mal.

Doncs torno a insistir que soc una persona normal, amb la seva feina, amb la seva família, que sacrifica anar, per exemple, a jugar a paddel o anar a prendre una cervesa amb els amics, o sigui, sacrifico el meu temps lliure, per invertir-lo en la promoció del basquetbol de la nostra ciutat. 

I també, se m’escapen coses. I tant, només faltaria, perquè del temps que em queda lliure he de fer una investigació i “persecució” de tothom que està fora i dintre del nostre basquetbol i he de dir que un percentatge, per mi, massa elevat (no diré si es molt o poc, però per mi es elevat) els costa molt col·laborar amb www.territoribc.com, fins el punt que a vegades tinc la sensació de “molestar en excés”.

 _{Infografia: www.territoribc.com}

Que hi ha errors a la pàgina?. Es clar. I pocs que ni han perquè si realment tingués el doble de temps lliure, tindria més temps per treballar-ho tot, i possiblement haguessin menys errors. I no soc periodista, no tinc aquesta formació acadèmica, tot i que m’agrada escriure, no soc del “gremi” i www.territoribc.com, no es un diari, es una eina de promoció del basquetbol de Santa Coloma, durant 17 anys fins el moment. Ni Badalona, el bressol del bàsquet, no ho te ni ho ha tingut.

"Doncs torno a insistir que soc una persona normal, amb la seva feina, amb la seva família, que sacrifica anar, per exemple, a jugar a paddel o anar a prendre una cervesa amb els amics, o sigui, sacrifico el meu temps lliure, per invertir-lo en la promoció del basquetbol de la nostra ciutat.”

I recupero la pregunta de: vius d’això, no?. No, de fet, www.territoribc.com ha viscut de mi gairebé tota la seva vida, perquè la pàgina ha estat ruïnosa econòmicament des dels seus inicis fins fa unes temporades, on el “boom” dels Premis Molt Bàsquet, a partir del 2017, va permetre a algunes de les empreses que patrocinen els Premis Molt Bàsquet a cobrir les despeses generades de hosting i domini, i amb una inversió molt raonable donen suport al projecte, més que per la publicitat que puguin obtenir per la seva inversió, però que permet a  la pàgina cobrir despeses i tenir un balanç gairebé de 0 euros, perquè si hi ha beneficis s’inverteix en altres activitats, com va ser l’any passat en la Jornada Solidària on es va pagar un terç de les equipacions de les seleccions de Santa Coloma. Entenen quina es la funció i l’objectiu a la ciutat de www.territoribc.com.

I perquè escric això?. Perquè estem en una actual societat que sembla entendre que les coses no costen cap esforç i que tot el que ja està, sembla ser una obligació, i ens estem equivocant perquè aquesta “normalitat” que es www.territoribc.com te darrera seu un gran esforç diari, ja no només per la redacció a la pàgina sinó per totes les accions que es fan a la nostra ciutat per mantenir la promoció del nostre basquetbol. I darrera d’un esforç, hi ha un sacrifici, aquesta capacitat que tenim els humans per desestimar una acció còmode i profitosa per nosaltres per buscar aconseguir un repte difícil. Això es el sacrifici.

Un dia, parlant amb un dels responsables d’un club colomenc, em deia: “el dia que deixis d’organitzar els Premis Molt Bàsquet o de seguir amb www.territoribc.com, s’acabarà la història i ningú agafarà el relleu, i tot això desapareixerà”.  I malgrat em sàpiga greu, això acabarà passant, ja sigui per què el temps ho dictamini, ja siguin per motius personals com van ser el deixar d’entrenar. Hem de canviar els valors de la pressa i l’exigència des del sofà d’aquesta societat, i hem de començar des del mon del basquetbol, a fer entendre des dels clubs, com primeres armes d’atac, que la gent del basquetbol estem per ajudar i per marcar un camí dels valors que s’estan perdent en aquest mon que estem vivint, i els primers de tots, en mostrar, ha de ser els clubs.

Des de www.territoribc.com es porta picant pedra des del 2007, i els efectes estan sent rellevants actualment, però han passat 17 anys per aconseguir aquest efecte. No serà millor deixar de posar en dubte a qui s’esforça per un col·lectiu i passar al pla de l’acció, del suport, de la col·laboració i en especial el del futur?. I això hauria de passar des de l’aficionat que va a veure partits fins l’Ajuntament. Tenim en joc, no només la pràctica esportiva sinó fer millors persones a les properes generacions, les que han construir les properes societats de ferro, amb valors. 

La meva incredulitat es torna cada vegada més en passotisme quan algú exigeix (això es igual a restar) en comptes de col·laborar (això es igual a sumar). Siguem conscients de que si es suma, el basquetbol colomenc  guanya. Tinguem clar també que jo no perdo mai, perquè tot això que estic fent, ho faig de cor, amb il·lusió i pels més materialistes, de franc.  L’únic problema que hi ha es que el temps passa i això si que pesa, en qualsevol persona, especialment si no s’assoleixen els objectius marcats, però com he valorat en l’article, la paciència i l’esforç van tenint els seus fruits. Pot ser encara no es tard i podem canviar les coses.

David Parra