Segons de possessió. Una decisió que qui sap on m’hagués portat (Els inicis a APADA Sagrat Cor)

Sense equip a la meitat d’octubre, decebut per com havien anat les coses en el traspàs AE GramaJove – CE Beeth Fons, vaig prendre varies decisions. 

La primera era veure de manera positiva la meva breu estada al club del barri del Fondo i recordar a la gent coneguda allà (els germans Sales, Dani Villan, etc...) que malgrat ja els coneixia anteriorment, vaig veure com eren d’importants a la entitat, i individualment em van aportar un sentiment que després sempre aniria lligat en el “meu basquetbol”: la amistat mitjançant a pilota. 

La segona de les decisions va ser frenar i només seguir lligat al basquetbol com jugador, amb els meus amics, en una lliga de lleure a Barcelona. Prendre aquesta decisió em va fer qüestionar si em vaig equivocar dues temporades abans quan vaig decidir no acceptar una oferta del Barça. Aquesta història es fàcil d’explicar, i molt poca gent la coneix, però ja no m’importa que es faci pública, com d’altres que més endavant sortiran.

Com responsable esportiu de l’AE GramaJove havia de fer tots els tràmits de llicències i demès a la Federació Catalana de Basquetbol, perdent tardes i tardes fent cues (si, abans es feia així, no sabeu la sort que tenen els clubs actualment per poder fer-ho online). Un dia, a l’octubre del 1994, vaig conèixer a un col·lega d’un altre club a la cua per tramitar documents, i va haver “feeling” en quant filosofia del basquetbol i després de 40 minuts d’intensa xerrada, vam fer les tramitacions i ens vam acomiadar. No va deixar de ser una conversa animada entre dos apassionats del basquetbol però tres mesos més tard, al gener del 1995, aquesta persona va aconseguir el número de casa dels meus pares (no havia mòbil normalitzat encara) i em va citar per fer un cafè en nom del Barça. La seva proposta: ser l’entrenador d’un dels infantils del club, amb 2 jugadors de fora de Catalunya (Andalusia i País Basc) on havia de fer de tutor d’ells, a part de tècnic de l’equip. Un projecte bestial però al que vaig dir que no, i se’m va tancar una porta que no es tornaria a obrir mai més.

_{Imatge de la dècada dels 90 de la històrica "bombonera" del Col·legi Sagrat Cor / Fotografia: Arxiu APADA Sagrat Cor}

Vaig dir que no perquè està immers en un projecte personal com era l’AE GramaJove i per mi era trair als meus companys de fundació del club i trair els meus principis, malgrat el temps va demostrar que pot ser hagués estat més pràctic per la meva part haver agafat el projecte blaugrana. Els meus principis sempre han estat una prioritat, per lo bo i per lo dolent.

"No va deixar de ser una conversa animada entre dos apassionats del basquetbol però tres mesos més tard, al gener del 1995, aquesta persona va aconseguir el número de casa dels meus pares (no havia mòbil normalitzat encara) i em va citar per fer un cafè en nom del Barça. La seva proposta: ser l’entrenador d’un dels infantils del club, amb 2 jugadors de fora de Catalunya (Andalusia i País Basc) on havia de fer de tutor d’ells, a part de tècnic de l’equip. Un projecte bestial però al que vaig dir que no, i se’m va tancar una porta que no es tornaria a obrir mai més"

Aquest record va pesar molt en agafar ofertes i les poques que vaig tenir durant la temporada, les vaig rebutjar ja que no tenia motivació suficient, i només em venia de gust jugar amb els meus companys. Van ser 6 mesos de denegar mentalment nous projectes però que sí es cert que vaig aprofitar per fer feina de formació personal anant a veure entrenaments d’altres entrenadors, especialment via Horta, on vaig conèixer alguns entrenadors i futures promeses en aquell moment que em van obrir les seves hores d’entrenament i em vaig “empapar” de diferents tipus de basquetbol. No tenia competició però internament meu buscava competivitat.

Acabada la suposada temporada de descans, rebo la trucada d’un entrenador conegut meu, que estaven buscant entrenadors per l’APADA Sagrat Cor, un dels històrics col·legis dels basquetbol colomenc. Això ja m’agradava més, tornar a entrenar a la meva ciutat i la temporada 1998-1999 la vaig començar entrenant un preinfantil masculí. 

El basquetbol del Col·legi Sagrat Cor, un col·legi essencialment religiós, estava organitzat per l’AMPA, per això el nom d’APADA Sagrat Cor (Associació de Pares i Mares de l’Anunciata de les Dominiques de la Adoració, si no recordo malament). Era tot organitzat per l’associació de pares, per bo i per dolent, com anirem veient més endavant.

Aquell primer any va ser divertit i difícil, per què els nens eren molt fluixets i costava una mica fer entendre segons quins conceptes, però venia amb moltes ganes després de l’aturada personal i a més venia acompanyat de dos amics com equip tècnic, un d’ells seria en el futur el meu cunyat. No recordo d’aquella època cap partit ni resultat destacat perquè el més important era que aquells nens gaudissin del basquetbol per sobre, en aquest cas, amb més insistència, del resultat. L’equip va millorar molt, i especialment els comentaris dels pares i mares que van veure l’evolució dels seus fills i això va captar l’atenció dels responsables de l’AMPA que van voler parlar amb mi a final de temporada. Paradoxalment, jo també volia parlar amb ells, ja que tenia decidit marxar, al veure falta de seguiment, i una organització poc estructurada on tothom podia fer el que volgués, per part de l’entitat. Això no anava amb la meva manera de veure el basquetbol.

I el dia de la reunió, no vaig parlar, vaig deixar-los, per educació, parlar primer, i em van oferir la direcció tècnica de la entitat ja que la meva forma de treballar era el perfil que buscaven. Allò em va sorprendre molt ja que no havia rebut ni vist imputs durant la temporada de tot allò i això inicialment em va fer pensar-m’ho, però finalment volia aprofitar la oportunitat treballar com jo creia en una de les entitats històriques de Santa Coloma. 

I la temporada 1999-2000, en ple canvi de segle, o la fi del mon segons l’efecte “2000” famós que dirien que es produiria, la començaria com Director Tècnic de l’APADA Sagrat Cor, amb un total de 16 equips, entre masculins i femenins, d’Escola de Bàsquet fins cadet. Però aquesta temporada em portaria més sorpreses.

David Parra