Segons de possessió. Un obligat descans i un retorn inesperat (APADA Sagrat Cor. 2003-2005)

Després de deixar l’APADA Sagrat Cor, ho vaig fer amb la satisfacció de la feina ben feta. Havia deixat l’entitat amb un projecte fet i en mans de grans professionals però sobre tot grans persones, ja que a la direcció tècnica estaria David Moreno, un entrenador badaloní, pot ser amb manca d’experiència en coordinacions, però molt preparat i amb moltes ganes de fer-ho, molt treballador a la part femenina i Sergio López, un altre “crack” que faria front als equips masculins que sortien del cicle escolars (junior essencialment i més tard sots 21). 

Vaig decidir afrontar un repte professional que no em va permetre fer res esportiu, i vaig començar la temporada 2003-2004, lliure de basquetbol tant als “despatxos” com a les banquetes, i així van passar els mesos, intentant estabilitzar aquest repte professional i un dia del mes de març, rebria una trucada d’un membre de l’AMPA, on em citava a xerrar sobre un tema no definit, i per respecte a l’entitat em vaig reunir amb ells, sense saber de que podria anar la reunió i sense esperar res en especial, bàsicament perquè estava molt desconnectat degut a la feina.

Em van proposar tornar a la direcció tècnica del club 8 mesos després, ja que sembla que existia una divergència al voltant de la tasta d’en David Moreno, diferent a mi, com ha de ser, i crec que la comparació no va ser gaire favorable per ell. Els vaig dir que m’ho pensaria, ja que el projecte laboral semblava engegat, però amb una única condició, que seria jo qui parlaria amb el David, ja que el considerava i el considero un amic i per mi, la fidelitat es bàsica en qualsevol relació humana. I em vaig reunir amb ell per explicar-li la situació i que m’expliqués la seva versió, i la veritat es que no vaig saber veure el que em va voler transmetre i que temporades més tard m’ho trobaria de cara. Ell va ser força honest, ja que no es trobava a gust amb aquesta situació que estava vivint i va acceptar de bon grat fer el traspàs de competències, en un gran acte d’humilitat. Evidentment, David va seguir a l’entitat en les seves tasques, perquè a part de ser un excel·lent entrenador era un gran company d’entitat i això no es podia oblidar.

I amb quatre mesos per davant, reconec que tenia moltíssimes ganes de fer coses. El pla esportiu estava cobert ja que el David Moreno, malgrat algunes crítiques de un mínim sector dels entrenadors, i que van tenir massa pes en l’AMPA, fet que ja estava a l’alerta jo, així que vaig dissenyar un futur amb sèniors, per primera vegada en l’APADA Sagrat, juntament amb el Sergio López, un autèntic especialista en aquest tema. Després d’estudiar la viabilitat del projecte faltaria obtenir el permís de l’AMPA que realment no va ser cap inconvenient perquè acabava de tornar i tenien molt interès en que no tornès a marxar, però amb la condició de que m’encarregués personalment del tema econòmic dels equips de fora del Col·legi, i com ho vaig trobar més necessari que just, ho vaig acceptar.

 _{Fotografia: david parra}

Un segon projecte important i essencialment social, en un moment que no existien les xarxes socials com les coneixem actualment, va ser la creació d’una pàgina web de l’entitat, i va ser tant personal, que la vaig pagar de la meva butxaca i per dos motius, perquè l’AMPA no la veia necessària i jo si, com el temps em donaria la raó, i perquè volia aprofitar per experimentar coses noves que de fet, m’han portat, curiosament, on estic actualment.

"Vaig decidir afrontar un repte professional que no em va permetre fer res esportiu, i vaig començar la temporada 2003-2004, lliure de basquetbol tant als “despatxos” com a les banquetes, i així van passar els mesos, intentant estabilitzar aquest repte professional i un dia del mes de març, rebria una trucada d’un membre de l’AMPA, on em citava a xerrar sobre un tema no definit, i per respecte a l’entitat em vaig reunir amb ells, sense saber de que podria anar la reunió i sense esperar res en especial, bàsicament perquè estava molt desconnectat degut a la feina”

I així vaig acabar la temporada 2003-2004, tot i sense entrenar, perquè tenia tants projectes en ment que m’era impossible pensar en entrenar i necessitava temps per adaptar-me a aquesta nova etapa. I arribaria la temporada 2004-2005, històrica per l’APADA. 

Sergio López portaria els dos primers sèniors de l’entitat, dos equips amb una gran base de gent de la casa (jugadors/es, entrenador/es...) i el femení comptaria amb gent com Susana Lopez, o Mireia Cascales, i el masculí amb los Alberts, Domingo i Gay.

La resta de categories, excepte les de minibàsquet, ja estaven integrades totes a la Federació Catalana i teníem el handicap important de les pistes, ja que uns equips estarien al Raval, uns altres a Can Sisteré o d’altres a La Bastida, sense oblidar-nos del Col·legi Sagrat Cor per l’escola de basquet i algunes categories de minibàsquet. Tot un desplegament de material i per mi de desplaçaments diaris, que serien un dels motius d’una ruptura futura. 

Tornant als sèniors, el sènior femení, en una temporada extraordinària ja que l’equip era nou aconseguiria l’ascens després de quedar en tercer lloc a la fase regular, a dos partits del líder i en les fases d’ascens no fallarien. A Segona Catalana, el primer any de sènior. L’equip masculí, no tindria tal efecte ja que encara faltaria completar l’equip amb varies peces importants que arribarien a la següent temporada.

Durant aquella temporada la pàgina web va seguir creixent amb moltes funcionalitats i allò va fer “enganxar-se” al projecte a jugadors, entrenadors i també pares, i a més, vaig dissenyar, recuperat d’un antic model, el nou logo de l’APADA Sagrat Cor, una pilota de bàsquet amb el color blau destacat. 

Va ser un any i mig molt intens però que no tindria res a veure amb el que m’esperava en el següent any i mig.

David Parra