Segons de possessió. La manca de llibertat d’un entrenador

Després de més de la meitat de la meva vida dedicada a les banquetes, vull recuperar el nom d’un bloc que vaig crear per plasmar les meves idees i sensacions com entrenador però, i no recordo el o els motius/s, vaig deixar d’escriure en ell. El nom d’aquell bloc representarà un moment que em vaig atrevir a expressar-me sobre el basquetbol i ara serà la primera expressió en totes les reflexions que faci a partir d’ara, tot esperant que els entrenadors colomencs vulguin seguir aquesta estela, dins d’aquesta pàgina. 

El títol de l’article, “La manca de llibertat d’un entrenador”, es pot enfocar cap a molts termes però avui i ara, deixarem caure a aquells que son fonamentals, tant per lo bo como lo dolent: els pares. Valgui dir que, com tot en aquesta vida, una minoria es la que taca el col·lectiu, i aquesta minoria es la responsable d’aquest article, tot esperant que pugui ajudar, a qui el llegeixi, a animar-lo a fer una reflexió que li faci entendre que es el que fa i perquè el fa.

M’agradaria enfocar l’article cap el basquetbol de formació, el basquet competitiu, “la elit”, tira per un altre camí, digne d’un altre i potent article. La figura del pare (mare) es essencial en la formació (evidentment parlo en el basquetbol, tot l’altre està fora de tot dubte), més de que coneixem i entenem. Un correcte suport dels pares a l’esforç del jugador i el mateix suport a l’entrenador es converteix en un imparable creixement del seu fill, no tant per ser el proper Gasol però si per definir-lo com individu i esportista de la millor manera que el nen pugi / vulgui saber arribar. 

Aquest suport, d’aquesta minoria, es converteix en una manipulació dura i sense escrúpols on primer està davant el “jo” del pare abans que el “ell” del seu fill. I aquí comença la batalla i l’increïble desgast del fill i de l’entrenador, perquè sí, l’entrenador te la obligació moral de treballar amb TOTS els seus jugadors sigui quin sigui el seu nivell, tant tècnic, tàctic o físic, i a més ha de focalitzar per davant de la resta d’aptituds, el concepte emocional per obra i gràcia del pare omnipotent. Sí, dic omnipotent perquè aquest es el seu perfil.

_{Fotografia: Eurosport}

Un perfil de pare que no ha entrenat mai, que pot ser ni tan sols ha jugat a basquetbol, que no apareix en cap entrenament i per tant no te ni idea de, ja no com treballa l’entrenador, sino que no sap com viu el basquetbol el seu fill, com es relaciona amb els seus companys, entrenadors i si es feliç o no vivint el basquetbol. 

Aquest pare, que qüestiona les decisions de l’entrenador del seu fill, no ja content de fer-ho davant del seu fill sino que ho fa davant de la resta de pares, treien pit com mascle Alfa i enredant a uns pares, que víctimes de manca de personalitat o del típic “el meu fill ha de ser millor”, es deixen portar sense qüestionar-se res. I això ho transmeten als seu fills: entrenador aquí tens més feina de la que et toca. Recordo una temporada, dirigint un equip cadet que 6 ó 7 pares es presentaven a cada entrenament per fer el seu judici a l’entrenador, i acabat el judici, escalfaven el cap als jugadors que es presentaven al següent entrenador amb cara de dir-me: què m’estàs explicant si m’han dit una altra cosa?. Va ser una temporada molt complicada però he d’agrair a aquells pares que em donessin la oportunitat de viure aquella difícil situació com una manera de tenir una gran experiència i veritablement ho va ser, perquè es va encaminar la situació amb un final feliç que m'enorgulleix: els 6 jugadors “conflictius” van decidir fer el curs d’entrenador a final de temporada per un motiu, el feien per mi.

Però a vegades no es pot re-conduir la situació i perdem jugadors pel camí, que no seran Doncics ni Lebrons, ni tal sol arribaran a jugar a Tercera Catalana però si se’ls ha impedit decidir si volen seguir gaudint del basquetbol i a quin nivell. I arribat a aquest punt, que es el que passa per el cap dels pares?. Doncs es tot tan senzill que començar per això: 

L’entrenador es un ser humà, una persona, que està invertint el seu TEMPS LLIURE en la educació i formació tant esportiva com personal en el seu fill, que se’l compensa econòmicament amb una misèria. Sí, una misèria, que si fraccionem el que cobra un entrenador en el que inverteix de temps, surt una mitjana de 2 euros per hora, que no s’han d’invertir només en el seu fill, sino en el 9, 10 o 12 jugadors restants. A on trobes, pare del jugador, algú que pel que cobra estigui per el teu fill?. Les classes de repàs, d’idiomes, de reforç, etc, surten a 2 euros la hora?. Veritat que no?.

Pare de jugador, com tens la poca decència de criticar a un entrenador quan no has estat mai a una pista de basquet ensenyant, si ensenyant, que es del que es tracta. Quant cursos d’entrenadors has fet i quina titulació tens?, i quina experiència tens per poder plantejar un mà a mà filosòfic amb l’entrenador del teu fill?. Com pots atacar la dignitat d’un entrenador dient-li qui ha de jugar i quines decisions ha de prendre per el be dels jugadors?. He dit jugadors, perdó volia dir el teu fill. Per cert, alguna vegada l'entrenador ha qüestionat la teva professionalitat a la teva feina?.

I es que la dignitat es de doble direcció, es te o no és te, i qui no la te qüestiona la dels altres, però pare del jugador, no ets conscient de que el màxim perjudicat es el teu fill?. Els entrenadors venim i marxem i el nostre objectiu es deixar la nostra empremta en els nostres jugadors no en els pares i aquí remarco el que sempre he mantingut “entreno per els nens no per els pares”, però el teu fill es trobarà amb sentiments confusos contraris a l’esperit i l’objectiu del basquetbol, gràcies a tu i a la teva necessitat de control i al teu oportunisme i de voler ser el centre.

M’enamoren els pares que mai diuen una paraula més alta que una altra, que animen al seu fill i que en el fons de les seves converses, la expressió que flota per l’aire es “T’ho has passat be?”. Es necessari que els nens tinguin pressió extra per gaudir d’una cosa que els agrada? i es necessari que els entrenadors patim un estrès generat per algú que no respecte el valors d’aquest meravellós esport?. 

Pares, enteneu una cosa. Només una, l'entrenador es el pare a pista del vostres filles, desautoritzar-lo es trair en el que creuen els vostre fills. Creuen en el seu entrenador, i el seu pare no, aquí tenim un problema. Esteneu la mà a l'entrenador, quan es guanya i quan es perd, quan s'equivoca o quan encerta. Només fugiu quan l'entrenador falta el respecte al vostre fill, només en el moment en que el vostre fill ja no vulgui tornar a entrenar, no quan el pare ho consideri. Vigileu amb això.

La llibertat de l’entrenador comença quan el deixen treballar, quan no troba intromissions, quan per fi, ningú no vol ser l’entrenador a la graderia.

David Parra