Records històrics. Ferran Martínez. Un gegant del bàsquet

El març de 1989, la desapareguda publicació colomenca Gramenet 2000 oferia a les seves pàgines una entrevista amb un jove Ferran Martínez, el jugador colomenc amb millor historial esportiu aconseguit. 

Aquesta és l'entrevista íntegra:

“De petit veia jugar el seu ídol, Epi, per la selecció, amb qui anys més tard, que li ho diria, seria company d'equip al Barcelona de Basket. Si li preguntes que tres coses s'enduria a una illa deserta, et contestarà que primer la seva xicota. I és que Ferran Martínez té les idees molt clares. És conscient de les seves possibilitats i sap que amb feina i tenacitat, més tard o més d'hora, arribarà el seu dia. Va ser el primer colomenc “olímpic”, però això ja és història. Ara té la vista posada al 92 i, sobretot, al Barça de la mà del qual ha de triomfar. 

Va començar a jugar al bàsquet per hobby amb només vuit anys al col·legi Mireia de Montgat. Mig de broma mig de debò a poc a poc va anar cap amunt en centímetres i en joc. Amb l'ajuda de Jaume Berenguer, un bon dia, quan Ferran ja tenia tretze anys va venir el salt al FC Barcelona. Després de dues temporades al primer equip Aíto García Reneses va decidir que fos cedit per una temporada a l'IFA Espanyol.

• La cessió a l'equip blanc-i-blau no et va asseure bé Ferran.

La veritat és que al principi no m'ho esperava, però després, parlant amb Aíto, vaig comprendre que era el millor per a les dues parts. Per mi era molt important jugar molts minuts ja que en els darrers dos anys no els havia tingut. Sabia que al Barcelona no hauria tingut aquesta oportunitat i, ara a l'IFA sí.

• Creus que ha estat un pas enrere en la teva carrera esportiva?

No, què va. El miro com un any de transició. El més important per a un jugador és demostrar el que està aprenent a la pista, i estant a la banqueta, no ho pots fer.

• Díaz Miguel sí que va confiar en tu i et va portar als Jocs Olímpics de Seul?.

Bé el cas de la selecció és diferent perquè ja se sap que escassegen els pivots. Díaz Miguel em va donar l'oportunitat de poder anar-hi, primer a l'Europeu d'Atenes i després al Pre-Olímpic i a Seül. Gràcies a això no m'he desmoralitzat tant i he pogut continuar treballant fort i amb més moral.

• Hi ha gent que no confia en Ferran Martínez?

No, crec que cada jugador s'ha de fer la confiança dels altres treballant als entrenaments i jugant bé. Crec que no he defraudat ningú. La gent ha de confiar en mi perquè jo vull arribar a dalt de tot.

_{Ferran Martínez, sota la mítica cistella de Cola Cao, als Jardins de Can Sisteré / Fotografia: Gramenet 2000}

• En una ocasió vas dir que si t'haguessin donat més minuts podries estar a l'alçada del iugoslau Divac, a qui vas arribar pràcticament a anul·lar quan t'hi enfrontaves als europeus juvenils.

Això no es pot dir mai, però el que sí que és clar és que ell amb 17 anys jugava quaranta minuts amb el seu equip. En haver jugat de titular durant els tres darrers anys ha tingut una progressió molt forta, mentre que jo amb prou feines he pogut jugar.

Estudiarà econòmiques

Ferran és conscient que la vida dels esportistes és efímera. Per això, en les poques estones lliures que el bàsquet li deixa, estudia pel seu compte. Aquest any intentarà acabar COU i el proper ja té pensat fer la carrera d'Econòmiques.

• Ferran, tens cara de bonàs, de no haver trencat mai un plat.

Això de les cares sempre m'ho han dit. Sóc una persona normal, que de vegades fa les coses bé i d'altres malament.

• Un pensa que un dia Ferran explotarà i demostrarà molta gent que és un gran jugador.

És molt difícil al bàsquet actual explotar i trencar motlles. Has de pujar de mica en mica i actualment amb la plantilla que té el Barcelona és difícil perquè compta amb els millors jugadors i els millors americans. Jo espero que a força de treballar vagi millorant, de fet aquest any ho estic aconseguint gràcies als minuts de joc i en no tenir desplaçaments per Europa tinc més temps per treballar el tema de les peses i la preparació física.

• Entraràs a mossegar quan tornis al Barcelona?

Home clar que sí, com sempre, encara que ara comptaré amb més experiència i sobretot amb més confiança que potser és el que em faltava abans.

• Algú t'ha regalat alguna cosa a l'esport?

No, no. Com que no t'esforcis al màxim ningú et regalarà res ni fer res per tu. Si no t'esforces al màxim, és impossible que et surtin les coses.

• Creus en la sort?

Crec que de vegades cal una mica de sort perquè les coses surtin com un espera i sobretot que les lesions et respectin.

Millorar 

• Quins aspectes del teu joc has de millorar especialment?

En general, tot, encara que potser hagi de posar especial atenció a la defensa, millorar els meus moviments defensius, perquè l'atac, encara que també ho he de millorar, sempre se m'ha donat millor.

• Somies amb el 92.

És clar que sí. Després de l'Olimpíada de Seül, que no va ser tan bé com tots volíem, ara estem pensant a Barcelona per començar des de baix i demostrar que estem als equips de l'elit mundial.

• Ferran, nosaltres, els “petits”, ens preguntem què se sent quan piqueu la pilota contra l'anella.

Dóna una gran moral picar una pilota perquè és com una mostra que superes el teu rival àmpliament. A més, és una sensació de poder davant del teu contrari que et dóna moltes més ganes de seguir endavant al partit.

• On t'han posat més gorres, a la pista de bàsquet o a la vida?

Als dos llocs, encara que a base que et posin gorres doncs aprens d'ells i després ja saps per on has de llençar perquè no te'ls posin més.

A finals d'abril farà 21 anys. Per davant li espera un brillant futur que de segur no deixarà escapar. Els seus 212 centímetres, mig més, m'hi apunta, el portaran molt alt dins de les pistes de bàsquet.

I si no, al temps