El passat 13 de novembre, el diari de referencia de Santa Coloma va publicar en les seva versió digital una breu noticia, amb el nom de “El mes vinent s'inicia la demolició del pavelló de Can Sisteré” i que tenia aquest contingut:
“El mes vinent l’Ajuntament de Santa Coloma iniciarà els treballs de demolició del pavelló de Can Sisteré, afectat en la seva estructura i on ja fa temps que no es fa cap mena de pràctica esportiva. La deconstrucció de l’equipament durarà tres mesos i suposarà una inversió de 351.486,99 euros.
L’espai lliure que en resulti es destinarà a una pista poliesportiva descoberta, ha informat l’Ajuntament sense concretar quan estarà llesta. Aquestes obres estan vinculades a les que es faran a l’OIAC perquè també contemplen la construcció d’una escala d’emergència, que és necessària en cas d’evacuació de la planta baixa de l’edifici del consistori.
En aquests enderrocs també s’inclou la demolició de l’edifici pont de l’Ajuntament, que és un volum annex al consistori. D’altra banda, segons ens han confirmat fonts municipals, no es contempla cap actuació a l’antiga fonda Can Coronel”.
Des de que Can Sisteré va deixar de ser la principal pista de basquetbol a la ciutat (i això fa molts anys), la veu que l’Ajuntament volia convertir la pista en més oficines del mateix consistori, era un rumor constant però què, segons altre rumor, ben fundat per cert, els propietaris del sol de Can Sisteré on es troba el pavelló, van cedir la seva propietat a l’Ajuntament amb la condició de que es fes servir per instal·lació esportiva.
Sota aquesta premissa, la noticia que publica El Mirall, després de consultar-ho amb l’Ajuntament, podria entrar dins d’aquests paràmetres, però sorprèn, i molt, especialment als responsables esportius de la ciutat com es pot, utilitzant un símil basquetbolístic “llençar a cistella sense mirar al cèrcol”.
La façana principal de Can Sisteré / Fotografia: El Mirall
Quan es parla de Can Sisteré, es parla d’història. Es parla de la primera de les pistes de competició del basquetbol de la ciutat, de hores i hores d’entrenaments, i hores i hores d’emocions i de records del nostre basquetbol. Per allà han passat clubs com CB Santa Coloma, CB Santa Coloma 84, Bàsquet Neus, Gramenet BC en totes les versions, ADE Fuster, els desapareguts CB Argós i CB Manent, entre molts d’altres clubs.
Can Sisteré ja va ser una pista descoberta fins el 1972, quan es va cobrir, i ara, segons la noticia publicada a El Mirall, haurà un retorn a 50 anys enrere, tornant a tenir una pista descoberta. No es gens entendible, pot ser l’Ajuntament ho hauria d’explicar una mica, que amb la manca d’instal·lacions esportives, i especialment per el basquetbol (Can Sisteré ha estat un pavelló de i per el bàsquet sempre), com ningú ha previst una construcció tancada i si oberta.
Pot ser es planteja una zona esportiva oberta, aprofitant els jardins de Can Sisteré, per obrir l’esport a la ciutadania?. Sona molt be i es una idea atractiva, sobre tot populista, si no fos perquè no tenim suficients instal·lacions a la nostra ciutat pels clubs que practiquen el basquetbol. En el centre autèntic de la ciutat s’ha de preservar la història i facilitar a tots els clubs i/o persones que volen seguir mantenint aquella història, aquesta complicada tasca de promocionar el basquetbol i l’esport en general.
Després de tant de temps, es donava per perdut Can Sisteré però aquesta darrera noticia publicada a El Mirall, podria donar certes esperances a poder veure la històrica pista reconstruïda, però finalment, sense tenir més dades que les publicades, esperem una pista descoberta. No val la pena fer l’esforç, i reconstruir un tros d’història per fomentar el basquetbol a la nostra ciutat?. Una reconstrucció pràctica per els representats del basquetbol colomenc.
Val la pena pensar-hi?. La resposta es sí. I sí, perquè la resposta simplement es sí.