Pares, escola i minibàsquet

Article d'entrenador italià Maurizio Mondoni publicat a la seva pàgina web i traduïda per Carlos Fernando García 

“Estimats pares; la motivació per la qual el seu fill practica una activitat esportiva pot ser completament diferent de la que vostès tenen en ment; Han vist mai un pare o una mare que hagin jugat bàsquet de joves portar el fill o la filla a un curs de golf?”

Pot passar, és cert, però no és la regla. La societat dels nostres dies imposa paràgrafs cada vegada més desafiadors en tots els camps i fins i tot en l'esport i aquesta pressió recau tant en els pares, com en els infants i els instructors. 

Els pares acosten els fills a les activitats esportives que ells mateixos prefereixen, esperant que la motivació del nen coincideixi amb la seva. A més, inscriuen els nens en societats esportives on treballen bons i competents instructors. 

Molts nens, a més, se senten sota pressió per les expectatives dels pares, pel judici dels instructors i dels seus companys d'equip, perquè volen guanyar-se el respecte dels qui l'envolten i fer-se voler per mitjà del treball esportiu.

Decàleg dels pares al bàsquet 

Els pares: 

1) No han de limitar l'activitat esportiva dels fills per càstig. 

2) No han d'interferir a les eleccions tècniques i les decisions dels instructors.

_{Fotografia: Deposiphotos}

3) Han de respectar els àrbitres i els equips rivals. 

4) No han de discutir obertament davant de tothom. 

5) Han d'anar a veure sovint els fills quan juguen. 

6) Han de viure el partit de Minibàsquet de manera tranquil·la i sense traumatismes, fent-ho un moment important, interessant i plaent, recordant sempre que es tracta, en tot cas, d'un joc. 

7) Han d'encoratjar els fills a esforçar-se sempre més, fent-los entendre que l'esforç a la pista i l'escola seran una font futura de satisfacció. 

8) Han d'estimular el creixement dels seus fills a través del desenvolupament de la seva independència, evitant estar sempre omnipresents en tot, sigui com sigui i en totes les situacions. 

"Els pares acosten els fills a les activitats esportives que ells mateixos prefereixen, esperant que la motivació del nen coincideixi amb la seva. A més, inscriuen els nens en societats esportives on treballen bons i competents instructors"

9) Han d'entendre que el Minibàsquet és una forma de socialització i diversió i no és el bàsquet en miniatura. 

10) Han d'entendre que també la desil·lusió d'una derrota es converteix en un mitjà per créixer, perquè el “no vèncer” estimula a millorar a través de l'entrenament i aquesta actitud es reflecteix de manera positiva en el rendiment en l'activitat escolar i més endavant a la laboral.

“La competència fa part de la naturalesa humana i els nens competeixen per naturalesa, perquè sense aquest estímul no evolucionen com a adults; però la manera com els adults interpreten a la seva esquena la competència, està molt lluny de la seva ment. 

Els nens juguen un partit alhora i vagi com vagi, l'acaben per començar-ne una altra, sense perdre mai la mesura dels seus propis límits. És important que els instructors i els pares ensenyin els nens a guanyar i perdre sense excessives exaltació o drama”.