Nuria Fonts. Que és coaching i que no ho és?. Que podem esperar del coaching Esportiu?

Segon article de la col·laboradora de www.territoribc.com, Núria Fonts

Ara que començo a escriure en aquesta revista esportiva crec que és important explicar algunes distincions de cara que tingueu clar en endavant que podeu trobar i que no en els meus escrits i en la professió de coach en general aplicada al vostre camp. 

El Coaching és una tècnica de creixement personal, individual o grupal, que es pot aplicar el món esportiu. De fet neix d’ell. 

Es basa en escoltar activament a la persona que rep el procés amb la finalitat de poder fer-li preguntes que l’ajudin a reflexionar sobre si mateix i a descobrir recursos per poder fer front al repte que s’ha marcat. Això també es pot aplicar als equips. Els reptes poden ser des de ser millor tirador a controlar els meus nervis abans d’un partit.

El coaching no és un teràpia. Partim de la base que la coach i la jugador/a o l’entrenador/a són iguals, no hi ha una per sobre de l’altra. Pels coachs, les persones amb les que tractem son essers complerts i plens de recursos. Nosaltres tant sols els acompanyem en moments de la seva vida en que poden estar confoses, indecises, insegures, temorosos, desconfiades, etc... I no troben la manera d’aconseguir els seus propòsits, o sigui que les coses no surten com ells voldrien. 

El coaching compta a més de l’escolta activa i les preguntes poderoses (preguntes obertes i profundes que porten a la reflexió) amb tècniques i exercicis propis de treball que són molt útils per al jugador/a i/o entrenador/a. El coaching no es queda en la teoria i es basa principalment en la pràctica i les accions que decideix dur a terme la persona. 

Responsabilitat i consciència serien dues paraules essencials en la relació de coaching. Quan ens posem en mans d’un entrenador (coach) no hem d’anar amb la mentalitat de pacients passius sino de responsables actius disposats a reflexionar sobre nosaltres mateixos i passar a l’acció.

Coaching no és psicologia. Malgrat poder tenir coneixements psicològics, els coachs que estem formats en centres avalats per la International Coaching Federation, i que per tant ens hem format en institucions sèries, no som psicòlegs i no juguem a ser-ho. Si una persona no avança en un procés amb nosaltres probablement no es coaching el que ha de fer sino recórrer a un professional de la salut mental. 

Un Coach no és un motivador o un speaker. Hi ha persones, algunes fins hi tot famoses, que donen consells o lliçons, que poden estar be, però que no son coaching. Els entrenadors o coach no ho sabem tot. El que fem son preguntes clau per a que trobis les teves pròpies respostes. T’acompanyem a reflexionar i a crear-te un pla de treball que consta de fites que finalment et portaran a aconseguir el teu objectiu. Però no et diem el que has de fer, tot i que puguem fer propostes en alguns moments.

Un coach tampoc és aquell que et diu “si vols, pots”. Creure’ns aquest tipus d’afirmacions wonderful només porten a la frustració. El positivisme és bo, però no ho pot tot. 

Per anar acabant comentar-vos que hi ha un aspecte sota el meu punt de vista cap dalt, i és que no tot depèn d’un mateix. Per exemple, si no estàs be amb l’equip, canviar aquesta realitat no està totalment sota el teu control. I això ho dic perquè ho veig molt relacionat amb algunes afirmacions de suposats coachs en les que es suggereix que si estàs malament es perquè vols, i que tot depèn de la voluntat que hi posis en canviar. Moltes vegades el que fem des de el coaching professional és acompanyar al client a ser conscient del que està a les seves mans i del que no. Hi ha coses sota el nostre control i altres que no hi són, i es bona idea no perdre-hi el temps.

Què pot fer el coaching per tant per a les jugadores i jugadors, entrenadores i entrenadors de bàsquet? Quin es el moment en el qual ens pot ser molt útil comptar amb aquest acompanyament? 

• Per establir objectius esportius i terminis per aconseguir-los. 
• Per millorar i estabilitzar el teu rendiment i el del teu equip: Escometre fites físiques, tàctiques o tècniques.
• Per a fomentar i mantenir la motivació individual o col·lectiva. 
• Per a conciliar els teus diferents rols: personal, acadèmic, laboral, familiar i esportiu. 
• Per a millorar la comunicació interna (amb tú mateix) i externa (cap els altres). 
• Per gestionar l’auto-control, la frustració, la pressió i l’error. 
• Per sobreportar una lesió. I per millorar la confiança en tu mateix.

Per últim no cal dir que hi ha situacions de la nostra vida diguem-ne extra esportiva que afecten a la nostra faceta com a entrenadors/es i/o jugadores/es. El coach està perfectament preparat per afrontar aquests desafiaments. Es més, us diria, que és gairebé sempre que quan veiem el nostre rendiment afectat la causa no l’hem de buscar a la pista, sinó en altres indrets. 

Espero que us hagi resultat útil l’article.

Fins una altra! 

Núria Fonts Mateo 

Coach Personal i d’Equips Ex Jugadora de Bàsquet