Tercer article de la col·laboradora de www.territoribc.com, Núria Fonts
Per a la filosofia l'error és l'equivocació en l'acte i tot judici o valoració que contravé el criteri que es reconeix com a vàlid.
Si com a societat interpretéssim l'error d'una altra manera, en comptes de fer-ne una valoració negativa potser en faríem una de positiva, o diguem-ne, útil. Poso aquesta afirmació sobre la taula per dues raons:
L'error implica que he actuat. Actuant canviem el món en el qual vivim. A vegades no en som del tot conscients de com els nostres actes provoquen reaccions que ens afecten no tan sols a nosaltres, sinó també a altres persones. Però no creieu que també afecta els altres i a nosaltres mateixos allò que no fem? No realitzar aquella trucada a la persona adient per a aconseguir una feina pot canviar les coses, no trobeu? Per tant, no fer, també pot esdevenir un error.
Us posaré un altre exemple basquetbolístic. Si una jugadora o un jugador durant un partit no vol rebre la pilota perquè se sent insegur/a i s'amaga, potser no cometrà cap errada aparentment, no obstant podríem arribar a interpretar el seu comportament com a erroni? Jo diria que sí.
En coaching diem que el client ha de fer allò que s'ha proposat fer a la sessió en el dies posteriors a la mateixa i abans de la següent, perquè acometre els següents passos l'apropen cada vegada més al seu objectiu. Si no fa res, creieu que es pot produir algun canvi? Actuar és posar-se en el camp de proves i ens permet aprendre. Si el client torna a la sessió i no ha fet res del que s'ha proposat estarem en el mateix punt que ens trobàvem el darrer dia i pensarà que no avança.
Per tant, no fer quelcom es pot considerar un error, ho hem vist amb l'exemple del jugador/a de bàsquet o amb la trucada, tanmateix aquest tipus d'error, error per omissió en podríem dir, no ens ensenya gran cosa, perquè del que aprenem és de la pràctica. Creieu que la jugadora de bàsquet que s'amaga pot aprendre quelcom profitós de no participar en el joc?
En segon lloc, hi ha la interpretació. I aquest punt és el més important un cop tenim clar que hem d’ actuar malgrat puguem equivocar-nos perquè és la manera de poder aprendre. Tant fer una cosa com la contrària pot esdevenir un error però el que canvia és el que em dic a mi mateixa quan això passa. Com creieu que pot canviar l'impacte que té l'error en mi si quan el cometo em dic el següent?:
Fotografia: 20 minutos
I com creieu que impactaria l'error si quan el cometo em faig preguntes com aquestes:
Us poso un altre exemple per a què ho veieu més clar: Fallar una cistella crucial.
Si el discurs que em dic a mi mateixa és que soc un desastre, veieu probable que la propera vegada que em torni a trobar en la mateixa situació em surti millor?.
Encara us diré més, veieu probable que a la propera jugada, per fàcil que sigui, l'encerti? O fins hi tot si l'encerto, em diré "Clar, només serveixo per a les fàcils".
"En segon lloc, hi ha la interpretació. I aquest punt és el més important un cop tenim clar que hem d’ actuar malgrat puguem equivocar-nos perquè és la manera de poder aprendre. Tant fer una cosa com la contrària pot esdevenir un error però el que canvia és el que em dic a mi mateixa quan això passa. Com creieu que pot canviar l'impacte que té l'error en mi si quan el cometo em dic el següent?"
En canvi, com creieu que ens pot afectar l'error si després de cometre'l entrenem la nostra ment per no castigar-se a si mateixa i perquè quan tinguem una estona de descans, al minut, a la mitja part o a casa després del partit dediquem una estona a fer una reflexió? Us poso un altre exemple de les preguntes que em puc fer i les possibles respostes:
Quines són les causes del meu error?
És realment tant greu el que ha passat?
Veure quines alternatives possibles tinc al que he fet i entrenar-les! Si es tracta de què no bombejo la pilota puc demanar al meu entrenador treballar més aquest aspecte del meu joc, o inclús treballar-ho amb un entrenador particular. Si es tracta d'inseguretat hauré de recórrer a un entrenador emocional per trobar els meus recursos i entrenar les meves fortaleses.
Les ments més entrenades ja van amb aquestes lliçons apreses, i quan cometen un error, pensen bé. Obliden a l'instant perquè ja estan concentrats en la següent jugada. Apliquen de forma automàtica els aprenentatges en la majoria de les situacions que es donen durant el joc.
El que us vull transmetre és que quan actuem i comentem un error aquest és un magnífic mestre si esteu disposats a aprendre d'ell. Hem de permetre que ens ensenyi, ja que la solució passa moltes vegades per les nostres mans, però no anem en la direcció correcta per aconseguir-la! Ens bloquegem amb l'autocàstig i comencem a veure-hi com per un petit forat. Feu la prova i agafeu una cartolina, feu-li un foradet i mireu a través d'ell. Com descriviu ara la vostra visió del món? Reduida, potser?
Que pot fer l'entrenador/a per ajudar al jugador/a?
Primer de tot fer el mateix exercici que el jugador/a, els exemples que he posat es poden aplicar perfectament a la faceta d'entrenador/a. Fer-nos preguntes en comptes de flagel·lar-nos amb la interpretació que fem de la situació. Un entrenador/a que tingui ben treballat el concepte de l'error i entengui el gran mestre que és per créixer, podrà acompanyar millor als seus jugadors/es.
Després no "matxacar" l'autoestima del teu jugador o jugadora, que ja de per si està "tocada". Si un/a jugador/a ha pensat que no ha estat a l'altura de les circumstàncies a la jugada x, l'esteu ajudant dient-li que no arribarà mai enlloc i que aquella és la demostració palpable perquè sempre falla quan més se'l necessita?
Potser estem projectant la nostra pròpia frustració i impotència al nostre jugador en aquell moment i tanmateix hi han altres opcions més rendibles que podem explorar. Com per exemple: Animar més que mai aquell jugador/a, recordant-li les seves qualitats, que tant valorem, i que tant necessita tenir disponibles per continuar rendint bé. Tan ell, com l'equip les necessita. I després del partit podem acompanyar-lo a reflexionar amb les preguntes que us oferia més amunt.
No és fàcil això de fer-nos preguntes, no en tenim l'hàbit, i en general preferim viure en un món de certeses qüestionables, però que ens fan sentir estables i segurs. Errar forma part de la vida, ho hauríem de veure amb naturalitat. El millor tirador de triples de la NBA té un 40% d'encerts des d’ aquesta distància, per tant te un percentatge d'error del 60%. El mateix Michael Jordan té una frase molt famosa que diu: "He fallat més de 9.000 llançaments a la meva carrera, he perdut més de 300 partits, en 26 ocasions van confiar en mi el llançament guanyador i vaig fallar-lo, he fracassat una vegada i una altra a la meva vida, i és per això que he tingut èxit".
En conseqüència la clau per ser la teva millor versió no està en no cometre errors, està en com els gestiones.
Per acabar us posaré un altre exemple: els famosos "post-it", que avui en dia estan a totes les oficines i fins hi tot a les nostres cases, són fruit d'un experiment fallit en cerca d'una súper goma d'enganxar. De resultat de l'experiment en comptes de sortir un pega molt fort en va sortir un de molt dèbil. El científic podria haver pensat que era un desastre i no haver après res, però en comptes d'això va buscar possibles aplicacions (solucions) a aquell descobriment. No cal que us expliqui la resta.
Jo només obro la porta a noves perspectives des de la meva experiència com a jugadora i ara com a coach.
Com sempre esperant que us serveixin.
Fins a una altra!
Núria Fonts Mateo Entrenadora Emocional i ex-Jugadora de Bàsquet