Motion offense. Història, principis bàsics, variants i anàlisi

Article publicat a la pàgina jgbasket.com per Alex Senra del Cerro, entrenador Superior Bàsquet sobre el sistema de joc d'atac.

Hem parlat de la figura del gran impulsor durant dècades d'aquest sistema de joc ofensiu, però cal recordar que no en va ser el creador, aquest sistema de joc ja era emprat abans de l'arribada de Bobby Knight a les banquetes de la NCAA. Durant les dècades dels anys 20 i 30 ja era emprat de forma primitiva per alguns equips, el primer entrenador que va desenvolupar els conceptes d'aquest sistema de joc va ser un altre membre del Hall of Fame, Hank Iba, amb la Universitat d'Oklahoma. La seva filosofia s'acostava al bàsquet control i la preferència per anotacions molt baixes. Estem parlant d'un sistema de joc tancat, amb el pas del temps han aparegut entrenadors que han anat evolucionant el concepte de joc Motion offense, la figura més important, i amb què relacionem directament aquest sistema de joc és la de Bobby Knight. Tots dos entrenadors les van fer servir en la consecució dels ors olímpics quan eren els entrenadors del combinat americà.

Tenim diversos principis bàsics que podem trobar a les accions que es duen a terme, i caracteritzen aquest sistema de joc. El primer, és la importància que adquireix el joc sense pilota, tant per part dels interiors, com dels exteriors, podem trobar un elevat nombre de bloquejos indirectes entre iguals, això significa, bloquejos entre pals en situacions de pal baix, i entre jugadors exteriors al perímetre. L‘objectiu final d’aquest sistema de joc és trobar una posició còmoda de tir en posicions properes, o allunyades del cèrcol. Per poder dur a terme aquest sistema si cal comptar amb jugadors que no siguin egoistes i que tinguin una gran disciplina tàctica. La qualitat emprada als bloquejos, i als talls ens permetrà obtenir l'avantatge davant dels defensors. 

El moviment comença amb un treball previ de recepció per part dels ràfecs de l'equip, aquests poden ajudar-se a lliurar-se del seu defensor ficant-los en un bloqueig realitzat pels jugadors interiors. Quan el base a triat el costat del camp on passarà al seu company, es produiran dos moviments simultanis. Un bloqueig en línia de fons entre els pals, i un altre al perímetre entre els exteriors.

Si no s'ha obtingut avantatge en cap d'aquests moviments, especialment al de pal baix, la pilota arribarà a l'eix central, al jugador alliberat prèviament al bloqueig. Després d'aquesta passada, tots dos exteriors situats a les ales iniciaran un moviment de baixada a pal baix amb l'objectiu de bloquejar i alliberar la sortida a l'exterior dels dos jugadors interiors. Un cop la pilota ha arribat a l'eix central, serà passat a qualsevol dels dos interiors alliberats a la posició de perímetre. En aquest moment, tornarem a iniciar el moviment, bloqueig entre els jugadors situats al pal baix, i bloqueig entre els exteriors, essent la primera opció ficar pilota a pal baix, si aquest no arriba en una posició còmoda haurà d'arribar a l'eix central per tornar a iniciar el moviment.

Com hem comentat, el concepte de joc Motion offense fa referència als sistemes executats de manera continuada, i repetitiva. Al llarg dels anys hem vist entrenadors innovadors d'aquest estil de joc, apareixent així una gran quantitat de variants, no podríem analitzar-les totes en un sol article però sí que en destacarem alguna. La primera serà partint duna disposició de 4 jugadors exteriors, i un interior.

El moviment d'inici és semblant al de l'explicat anteriorment, es produirà un bloqueig que alliberarà els dos exteriors possibilitant la recepció de pilota a un d'ells. La diferència respecte al moviment anterior és que no es produirà un bloqueig entre pals, atès que tots dos tornaran a pujar, recuperant així la posició inicial. Després de la passada a l'exterior es produiran dos moviments simultanis, un tall per línia de fons cap a la cantonada contrària per part de l'exterior que no ha rebut la pilota, i el tall del base, aprofitant un bloqueig cec per part del pal més allunyat a la pilota . Si no aconsegueix rebre per anotar la cistella, reemplaçarà la posició deixada pel seu company a l'exterior.

Iniciarem una inversió de pilota, el jugador 1, que rebrà aquesta passada final, podria aprofitar els espais creats per fer una porta enrere amb un bon tall cap al cèrcol, guanyant l'esquena de la defensa. Arribem al moment clau d'aquesta variant del Motion offense, exigeix una gran concentració, disciplina i qualitat en la realització dels bloquejos. El primer el rebrà l'exterior, el tall del qual es produirà cap a pal baix (si coincideix que és el nostre aler alt, i que a sobre té avantatge, hem de buscar-lo), el segon bloqueig serà entre pals, el que ha bloquejat a l'aler rebrà el bloqueig per sortir a l'eix central. Mentre l'aler situat a la cantonada s'encarregarà de millorar els espais, per això pujarà la seva posició. Un cop realitzats els moviments, ens trobarem una altra vegada a la disposició inicial,

Actualment hi ha diversos equips de la NCAA que empren variacions del Motion offense, per exemple, Cincinatti, Kansas, West Virginia. Una de les variacions més radicals a aquest sistema de joc va ser la utilitzada per la Universitat de Memphis, i el seu entrenador John Calipari. L'evolució del concepte va anar més enllà, generant una nova idea, una mica allunyada del concepte clàssic. No podem passar per alt l'extraordinària influència que ha tingut en aquest fet el desenvolupament físic del joc, actualment les universitats compten amb atletes, on hi ha un predomini físic sobre el coneixement del joc. Aquesta adaptació a la nova realitat va crear el conegut com a Dribble drive motion. Veient la classe de jugadors que han passat per les mans (Tyreke Evans, Derrick Rose, Cousins, Bledsoe, o John Wall) entenem l'estil patentat per aquest entrenador. La seva filosofia és diferent de l'anterior, ara no busquem els avantatges gràcies als bloquejos indirectes, ni als talls, sinó que intentem obtenir-los mitjançant penetracions al cèrcol des de l'eix central. La creació d'espais al perímetre és fonamental per dificultar les ajudes defensives, o possibilitar tirs exteriors còmodes. Veiem com els exteriors intenten atacar el centre, i castigar els ajuts, si després de la primera trena completa no són capaços d'obtenir els avantatges, el pal del costat contrari pujarà a pal alt, oferint una línia de passada. A partir de la recepció es cercarà una porta enrere per aprofitar els espais creats per la marxa del pal. Si no hi ha una recepció,

A través d'aquests articles hem pogut conèixer més a fons la figura d'un entrenador mític com Bobby Knight, impulsor al llarg de la seva trajectòria d'un dels sistemes de joc més clàssics, i coneguts, el Motion offense. A més, hem pogut conèixer alguna de les seves variants, i l'evolució que ha tingut fins a l'actualitat, i la seva adaptació a la nova realitat del bàsquet modern.