Modificar el llenguatge per generar rendiment. Psicologia i bàsquet

Article de Javier Hernández, psicòleg especialitzat en Psicologia de l'Esport i Professor de Psicologia Aplicada a la Federació Andalusa de Bàsquet publicat a la pàgina web sabercompetir.com 

L´esport en general, així com el bàsquet en particular, són contextos que consten d´un gran component subjectiu i interpretatiu. En aquest darrer cas, imagineu que una acció en cada entrenament o partit pot ser avaluada de tantes maneres diferents com components tingui aquest equip. Que un tret d'un jugador pot ser etiquetat de 'mal seleccionat' per l'entrenador, però no obstant, percebre'l el protagonista com a 'ben tirat'. Tot això sense entrar en aquelles persones implicades en lacció com poden ser altres companys o fins i tot la resta del cos tècnic. 

Per això hem de tenir clar que les eines del llenguatge són les que, més d'una vegada, ens ajuden a canalitzar certes situacions que altrament quedarien en mans de la deriva individual de cada subjecte. Ens ajuden a corregir en el moment adequat, a ensenyar components tàctics, a tranquil·litzar un jugador en un moment d'estrès, i fins i tot a percebre aspectes que poden passar més desapercebuts però que no deixen de tenir influència en el rendiment: ansietat, desmotivació, ràbia…

Per això i entre altres coses, sabem que el rendiment col·lectiu està compost de centenars de conductes que haurem d'avaluar i modelar de cara a generar un comportament grupal acord, aconseguint que es remi en la mateixa direcció la major part del temps. 

Veurem quins secrets formen part d'aquest entramat que anomenem comunicació i per què és important tenir-los en compte per treure'ls partit. Estem constantment transmetent informació, així que és un tema complicat d'obviar. A més, veurem com ens podem donar suport, comunicant, en aspectes com les regles i els objectius per simplificar la transmissió i l'enteniment de la informació.

EL LLENGUATGE DES D'UN PUNT DE VISTA CONDUCTUAL Dues idees importants per comprendre més fàcilment el que anirem exposant durant aquest text:

1. Com a punt principal, entorn dels factors que envolten l'aprenentatge en un context esportiu, cal saber que tota CONDUCTA depèn de les condicions que la mantenen. Si volem fer que una jugadora talli per la línia de fons o entri sempre al rebot ofensiu, hem de conèixer què està provocant actualment que no ho faci, així com quines condicions puc alterar o MODIFICAR per implementar aquest tipus d'accions. 
2. El llenguatge, com a forma de comportar-se que és, ha de ser considerat com a tal i ser tractat sota les mateixes lleis daprenentatge que abasten un altre tipus de conductes. Al cap ia la fi, una directriu des de la banqueta, un gest, un copet a l'esquena, una mirada de suport… són comportaments i, alhora, generen respostes en més o menys persones.

I és que, a causa de les connotacions històriques que han influït en aquest aspecte, el llenguatge pot ser considerat únicament com un pont comunicatiu entre dues o més persones, però espero que mitjançant el quadre següent es pugui representar la idea que he transmès al final de la introducció: «Estem tota l'estona comunicant». 

Tenint en compte aquestes dues parts l'equació, podrem entendre de manera més senzilla el quadre següent.

Conducta: Interacción de un organismo con su entorno 

Lenguaje: Conducta.

TIPUS DE LLENGUATGE 

Agafem ara el LLENGUATGE com a comportament per se. Mirant la classificació prèvia ens podem fer una idea de les variants que apliquem a l'hora de comunicar (o de no fer-ho) amb aquesta sèrie d'exemples: 

• Visible: conversa entrenador – jugador o viceversa.
• Encoberta: diàleg intern (com em parlo: una cosa privada) que mantinc amb mi mateix i que facilita o torpedina el meu rendiment. Influir en aspectes com l'autoconfiança o el nivell d'activació. ('puc fer-ho' 'ja he passat abans per aquí' 'he de mantenir la calma'…)
• Pensament: comportament privat (encobert) en forma d'apreciacions sobre certs aspectes esportius. Després de fallar un tret alliberat o anotar-lo o després d'un elogi o un crit del meu entrenador, per exemple.
• Emoció: transmesa mitjançant conductes visibles o encobertes i que alhora poden tant antecedir/seguir a una circumstància 'x', o bé ser la pròpia resposta. Sentir-me d'una manera concreta després d'una derrota o un mal partit està funcionant com a resposta en aquell moment, però ho pot fer com també com a antecedent d'un mal entrenament dilluns perquè ha generat conductes de desmotivació o ansietat.
• Acció: conducta visible que pot expressar per si sola o bé ser el pont entre allò encobert – visible o entre allò no verbal – verbal. Converses, tirs, passades… tot allò que podem visualitzar o expressar.
• Verbal: forma part del llenguatge com a eina de comunicació auditiva.
• No verbal: l'exemple més comú és el famós llenguatge corporal, que disposa clau a l'hora de donar coherència i solidesa a molts dels nostres missatges de caràcter verbal.

És fàcilment detectable que hi ha unes categories formant part d'altres de més àmplies, però igualment classificables. Això ens fa veure la importància didentificar i adaptar el tipus de llenguatge més correcte segons el context presentat en forma de situació. És a dir, que no ens demanin l'hora i diguem 'disculpa, però no porto solt'. Parlar el mateix llenguatge dins un col·lectiu esportiu és bàsic. Ens ajudarà a ser molt més efectius i eficaços tant a l'hora d'observar i detectar, com generar l'aprenentatge i el rendiment pròpiament dits

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ EN EL MANEIG DEL RENDIMENT

Abans comentava en el cas de les emocions, que una conducta podia funcionar tant d‟antecedent, com de resposta i de conseqüent. Aquí és important entendre que, depenent de l‟emissor i del receptor d‟un missatge, aquesta comunicació exercirà diferents vies que poden complir (o no) amb l‟objectiu plantejat al‟hora d‟establir aquest pont verbal/no verbal.

M'explico: la directriu d'un entrenador des de la banda pot estar representant aquestes 3 característiques de manera simultània, depenent del subjecte en què avaluem aquest comportament:

Antecedent: pot disposar l'esportista a pensaments que augmentin la confiança. 

Reposta: generada pel mateix entrenador, a causa d'una acció prèvia (bona decisió d'un jugador, per exemple) que funciona com a antecedent en predisposar l'entrenador a generar aquest llenguatge. 

Conseqüència: aplicada sobre una bona presa de decisions del jugador, per exemple. 

A – R – C

Aquest seria l'esquema pel qual es basen les lleis daprenentatge aplicades al comportament en contextos esportius. El qual com hem vist es pot anar alterant en funció d'aspectes com el moment de joc o si el que emet la conducta és el jugador o l'entrenador. Res no està preestablert i cal filar molt fi per comprendre i influir en el rendiment. 

Ara bé, com tot, no consten de la mateixa importància a l'hora de prioritzar els detalls sobre els quals posem el focus. Això és perquè, la característica que ens dictarà de quina manera modifiquem una conducta (augmentar, mantenir o reduir-ne la freqüència) són: les conseqüències.

Les conseqüències entrarien dins del procés que en Psicologia coneixem com a CONDICIONAMENT OPERANT, segons el qual podem saber com certa conducta variarà en intensitat, freqüència i/o durada segons els conseqüents que la segueixen, dividint-los en dos processos: 

• REFORÇAMENT
• CÀSTIG

La diferència entre un procediment o un altre ens ho mostrarà la conducta futura. És a dir, si aquest comportament augmenta la seva emissió parlarem de REFORÇAMENT i si, al contrari, disminueix, ens referirem a CÀSTIG:

Tornant al cas d'aquella jugadora que no entrava al rebot ofensiu ni tallava per la línia de fons. Si després de detectar aquest problema, aconseguim mitjançant un treball previ en entrenaments i partit que aquestes accions no només apareguin, sinó que es converteixin en un hàbit per a ella, parlarem d'un procés de REFORÇAMENT (la conducta ha augmentat sovint).

En el cas del jugador que seleccionava malament els seus trets, sabrem si els crits o les recriminacions han funcionat com a CÀSTIG si disminueix la quantitat de mals trets que pren. Un procediment força qüestionable per les seves problemàtiques a llarg termini, però això donaria per a un altre article.

Amb aquests exemples plantejo la primera diferència que hem de tenir clar, el reforçament i el càstig no són objectes, són eines que nosaltres posem en marxa mitjançant uns estímuls o altres (un elogi o una bronca, per exemple) i que, segons si aquesta conducta augmenta la seva freqüència o la disminueix, sabrem si estem aplicant un procediment o un altre de manera correcta.

És a dir, el reforç o el càstig no serien l'elogi a la jugadora cada cop que entra el tir ni la bronca pel seu mal tir. Són tot el procés en què es veu involucrada aquesta acció, ja que l'elogi o el crit no són reforçants ni punitius per se.

Ara bé, aquí no queda la cosa. Ambdós procediments es divideixen en les famoses categories de: 

• POSITIU
• NEGATIU

Potser l'estructura que més porta a confusió, ja que normalment entenem per positiu o negatiu una cosa que és 'bo' o 'dolenta' per a nosaltres. Però res més lluny de la realitat. El que ens dicten aquestes connotacions és si, en el cas del POSITIU estem afegint un estímul, o retirant-ho en el cas del NEGATIU. No té res a veure amb el agradable o desagradable que suposi el mateix.

Per ajudar-vos a entendre una mica més aquest procediment, faré servir 4 exemples per a cadascun dels processos que acabo de descriure, basant-me en alguna cosa que tenim fresca amb el documental ' The Last Dance': els Xicago Bulls de Michael Jordan .

Aquests són només alguns exemples de per què és important valorar les conseqüències a nivell de comunicació en contextos esportius i de com, segons aquests procediments, podem modificar conductes que afavoreixin un entorn tendent a l'aprenentatge i, en conseqüència, al rendiment. Aquí anoto algunes pautes que considero essencials a l'hora de reforçar i/o castigar conductes:

• La RECOMPENSA ha de ser emocionalment positiva; la CORRECCIÓ, informativa.
• El feedback ha de ser CONTINGENT (relacionada amb el comportament posat a avaluació) coherent als objectius cercats i proposats: no reforçar per reforçar (igual per al càstig). Us recordeu que us demanin l'hora i parleu de diners?
• Hem de cercar la menor LATÈNCIA possible entre el feedback i la conducta sobre la qual s'aplica. És a dir, que el REFORÇADOR/CÀSTIG s'apliqui el més proper en el temps dins de les possibilitats. Si al final de l'entrenament corregeixo un jugador sobre alguna cosa que va passar al principi del mateix o fins i tot en dies passats, no serà igual d'efectiu que aquelles pautes que es donin en el moment o properes en el temps.
• A l'hora d'adquirir un APRENENTATGE més complex, cal reforçar les APROXIMACIONS SUCCESSIVES que s'acosten o s'assimilen a allò que volem aconseguir. La millor metàfora serien aquelles accions que volem entrenar i que primer dividim en situacions més senzilles (2×2 o 3×3) per posteriorment aplicar-les en joc real (5×5). En psicologia, amb certs conceptes passa més del mateix, hem d'intentar donar feedback a aquells detalls que veiem que s'acosten a l'objectiu. En el cas de la jugadora que entra el R.off podria ser reforçar que un cop va entrant aconsegueixi tocar la bola, encara que no l'acabi controlant.
• No centrar-se únicament en els comportaments purament basquetbolístics. Hi ha vies de reforçar aspectes més subjectius com poden ser l'ESFORÇ, la COMPETITIVITAT o el TREBALL en EQUIP, ja que aquestes conductes es poden OPERATIVITZAR (fer-les mesurables i avaluables) de manera que puguem facilitar-ne la MODIFICACIÓ diària. Si per mi com a entrenador esforçar-se significa: arribar el primer quan corro el contraatac pel carrer central, tirar-me a terra cada vegada que veig una pilota dividida o tancar sempre el rebot, em serà molt més fàcil 'REFORÇAR l'ESFORÇ' si tant jo com el meu equip coneixem que implica per a nosaltres.

A la segona part d'aquest text veurem com, coneixent aquests mecanismes i lleis d'aprenentatge, els podem adaptar als nostres objectius individuals i col·lectius mitjançant eines que ens ajudin a simplificar la feina i, per tant, donar-li un nivell d'impacte i eficàcia més elevats.

"Per això hem de tenir clar que les eines del llenguatge són les que, més d'una vegada, ens ajuden a canalitzar certes situacions que altrament quedarien en mans de la deriva individual de cada subjecte. Ens ajuden a corregir en el moment adequat, a ensenyar components tàctics, a tranquil·litzar un jugador en un moment d'estrès, i fins i tot a percebre aspectes que poden passar més desapercebuts però que no deixen de tenir influència en el rendiment: ansietat, desmotivació, ràbia..." 

FACILITANT L'APRENENTATGE DES DE LA SIMPLIFICACIÓ DEL LLENGUATGE 

Finalment, vull acostar-vos un exercici que considero molt útil per facilitar la comunicació en base a unes regles i objectius que sempre han de ser coneguts per tots prèviament. Això ens ajudarà en aquest procés de 'parlar el mateix idioma', així com simplificar les correccions i la retroalimentació que apliquem als entrenaments.

ELS PLANS 'SI-LLAVORS' 

Peter Gollwitzer va proposar un mètode per optimitzar la relació entre l'establiment d'una meta i el seu èxit. El va anomenar LES INTENCIONS D'IMPLEMENTACIÓ. Planteja que, mitjançant l'establiment d'uns plans concrets d'acció (plans 'si-llavors'), es pot augmentar significativament la probabilitat que una intenció de meta (orientada cap a l'èxit d'un objectiu determinat) doni lloc als resultats que persegueix.

L'aprenentatge d'aquestes claus és determinant per reduir el nivell d'incertesa a què està sotmès el jugador, per predir les accions dels adversaris i, en conseqüència, per establir conductes d'anticipació (Cárdenas i Alarcón, 2010). Inclouen una situació 'si' que implica una conducta a seguir 'llavors'. Aquesta proposta encaixa perfectament amb la importància demostrada que es fa des de la Psicologia Esportiva cap a l'ESTABLIMENT D'OBJECTIUS. Els plans 'si-llavors' han de connectar les oportunitats per actuar amb les accions concretes que es volen realitzar. Desenvoluparem dos exemples en base a un aspecte tan freqüent en bàsquet com és la DEFENSA DEL PICK&ROLL o BLOQUEIG DIRECTE, en funció en aquest cas de la distància que separa el defensor del bloquejador del seu atacant (imatge 1) i, a la segona, de la distància del defensor del jugador amb pilota pel que fa a la línia de 3 punts (imatge 2).

El desenvolupament d'aquestes pautes, així com més implicacions teòriques i exemples relacionats amb el bàsquet, estan magistralment desenvolupats en la investigació de Suárez-Cadenas, Courel -Ibáñez i Cárdenas (2017) – La presa de decisions en bàsquet. Una proposta d‟arbres decisionals per al‟ensenyament del bloqueig directe.

Aquesta tècnica d'implementació mitjançant els plans 'si-llavors' és una manera útil de generar automatismes comunicatius que facilitin l'entrenament i l'aprenentatge en base als objectius (tècnic-tàctics, físics, psicològics…) que tinguem com a equip. També ajuda a desgranar certes metes, que a priori ens poden semblar molt generals (millorar la defensa o córrer el contraatac de manera més efectiva), en regles o pautes més específiques (contactar amb el meu atacant cada cop que l'equip contrari fa un tret o ocupar certs espais cada vegada que contraatacem i depenent de la meva posició al camp). Així aconseguirem identificar i avaluar més fàcilment les conductes que sabem ens aproparan al rendiment esperat.

REFLEXIONS FINALS 

Per acabar, m'agradaria anotar 4 idees com a resum del que s'ha exposat fins ara. Tot i la quantitat de contingut tractat, és important sintetitzar-lo en la mesura que sigui possible per, a partir de conceptes simples, desenvolupar-los en l'extensió que cadascú consideri.

Un bon plantejament ha de partir de la construcció d'EINES aplicades per part de l'entrenador segons les NECESSITATS que sorgeixen a cada CONTEXT (sigui aquest individual – jugador o col·lectiu – equip). Cerca d'ADAPTACIÓ. 

En base a aquestes necessitats sestabliran uns OBJECTIUS acords a la direcció establerta. Hauran de ser dividits en CONDUCTES que puguin ser valorades diàriament. Com podem millorar i valorar l'esforç, el contraatac o el rebot? Operativitzar serà un aliat més per a vosaltres.

La qualitat del FEEDBACK a l'hora de COMUNICAR és un dels factors bàsics a l'hora de generar APRENENTATGE. El llenguatge és la nostra principal arma per modelar. Recordeu que sempre estem comunicant.

És important tenir en compte certes tècniques a l'hora de millorar aspectes com ara la PRESA DE DECISIONS. Facilitaran la creació d'AUTOMATISMES beneficiosos per al jugador. Els plans 'si-llavors' us poden ajudar per començar aquest procés.