Laura Gil, un exemple de com no s’han de fer les coses

El passat dimecres, la selecció espanyola femenina de basquetbol va caure en els quarts de final dels Jocs Olímpics en un partit molt ajustat davant de la selecció francesa, i les xarxes socials, les maleïdes xarxes socials, on tothom s’amaga, van tornar a ser les protagonistes negatives i sobre tot molt injustes. 

Com també han hagut força mostres de suport, han hagut “entes@s” que ha arribat fins als insults davant dels i de les integrants de la selecció espanyola davant d’aquesta decepció esportiva. Si, esportiva. El basquetbol es un esport on es guanya i es perd, no empata ningú, ningú es conforma amb l’empat. 

Una de les jugadores a qui se li ha faltat el respecte en xarxes socials per part dels usuaris covards ha estat Laura Gil. La jugadora del València Basket ha dit prou i ha volgut exterioritzar-ho mitjançant el seu compte de twitter: 

"No sé com començar això ... però necessito treure-ho. 

Volia començar reconeixent els meus errors, ahir no vaig estar encertada i vaig fallar tirs que a ulls de qualsevol eren tirs molt fàcils. Us puc assegurar que ara mateix estic molt dolguda. No vaig a excusar-me però no tots els dies s'està bé, o a el 100%, en totes les facetes de el joc. Vaig intentar ajudar a l'equip sumant en altres aspectes, però no va ser suficient, El bàsquet és un esport en què no sempre es guanya, i hem de saber guanyar i perdre. Moltes gràcies a tota la gent que està donant el seu suport. 

I simplement donar-los un missatge a aquelles persones que pensen que per tenir una opinió poden faltar a el respecte a una o a dotze jugadores que porten tot l'estiu donant-ho tot: 'Tothom té dret a opinar però no totes les opinions són respectables'"

Si, Laura es professional d’aquest esport (si podem entendre la paraula professional en el basquetbol femení, ja seria un gran repte), i està acostumada a rebre crítiques però mai la falta de respecte i més per errors degut a un esport. De fet, la selecció masculina també va caure en quarts de final i no s’ha censurat amb tanta crueltat i falta de respecte als integrants. Ni ells ho mereixen i ni elles ho mereixen. 

I això es la elit, imagineu-vos que passa en les categories amateurs, amb els vostres fills, els entrenadors dels vostres fills i els àrbitres dels partits dels vostres fills. Si una jugadora de Lliga Femenina se sent frustrada per la situació viscuda, com es pot sentir un entrenador a qui només protegeix el seu treball, i a vegades el seu club?. 

Un entrenador o un jugador, atacat per prendre una decisió o per no prendre aquesta decisió. No tenen dret a equivocar-se?. No tenen dret a equivocar-se per aprendre d’aquest error?. Es molt fàcil menysprear els esforços dels demès, sense empatia i sense reconèixer quina es la millor manera d’ajudar a l’entrenador del meu fill, al meu fill o a tots dos. 

Per desgràcia, el que sent la Laura Gil, es cosa habitual on no trobem la elit, on entrenadors per una quantitat d’euros ridícula veuen que es posa en dubte la seva integrat i els seus coneixements son sempre pitjors que el del pare de torn, que mai ha trepitjat un curs d’entrenador. O el d’un jugador que el seu màxim objectiu es aprendre i passar-ho be, no que creure’s (o li facin creure) que amb 14 anys es el nou Pau Gasol. Prou de tot això. 

La Laura Gil està afectada i no ho està passant be. Ha estat atacada per la societat que des de el seient de casa o des de la graderia ho veuen molt fàcil, sense saber els sacrificis que ha tingut que fer (i han tingut que fer) per estar on està, i no parlo només d’una Olimpíada, Prou de tot això, donem-li sentit comú al tracte cap els esportistes, donem-li aire en comptes de treure’l, i sobre tot, entenguem on estem i qui som, possiblement, ens anirà a tots millor.