La preparació física a minibàsquet

Article de l'entrenador Micael Solana a la pàgina de l'Associació d'Entrenadors Espanyols de bàsquet (AEEB)

Tradicionalment, quan parlem de preparació física en bàsquet, tendim a pensar en jugadors de categoria sènior fent exercicis amb peses o exercicis de gran duresa física, però hi ha la preparació física en minibàsquet? La resposta és sí.

La categoria minibàsquet està destinada a nois i noies amb edats compreses entre 10 i 12 anys, l'objectiu principal en aquesta etapa no és altra que la iniciació al bàsquet, l'acostament a les normes, i l'adquisició de les seves principals habilitats, com poden ser el pot, les entrades a cistella i el contacte amb el joc col·lectiu.

L'objectiu de la preparació física al bàsquet és formar jugadors molt més ràpids, forts i àgils, capaços d'efectuar les accions del joc en un menor temps i amb més efectivitat, tal com es pot comprovar al bàsquet modern, amb gran predominància física i un joc cada vegada més veloç.

Si parlem de preparació física en categoria minibàsquet, no es treballarà de forma aïllada com es pot fer quan els jugadors ja estan formats, sinó que sempre es farà integrada en jocs i amb pilota per aconseguir l'objectiu principal en aquestes edats, que els nois es diverteixin i gaudeixin aprenent. 

Actualment, cada cop són més els clubs i escoles que estan incorporant el babybasket als seus projectes, és a dir, la iniciació al bàsquet a través de jocs preesportius. En aquesta edat (a partir dels 6 fins als 9-10 anys), tal com indica Ruíz Pérez, es busca el desenvolupament de les habilitats motrius bàsiques, comunes a tots els individus, com els desplaçaments (la marxa, la carrera, reptacions) …), els salts i les seves variacions, els llançaments i les recepcions, botar la pilota, l'equilibri….

_{Fotografia: FAB}

Com més experiències siguem capaços de subministrar als nostres alumnes i jugadors en aquestes edats d'aprenentatge, més gran serà el seu bagatge motriu, per tant els resultarà molt més fàcil adquirir les habilitats motrius específiques que es treballaran a partir de la categoria de minibàsquet, obtenint subjectes molt més coordinats i amb més facilitat per a l'adquisició de nous aprenentatges. 

Per tant, podem considerar fonamental fer un treball precoç, amb estímuls i tasques motivants per als nens, sempre afegint un component lúdic, perquè l'aprenentatge els resulti divertit i interessant.

A continuació, i després de justificar la feina prèvia que els nens han hagut de realitzar, proposem una sèrie de continguts que s'han de treballar en aquesta etapa, des del punt de vista de la preparació física: 

Coordinació dinàmica general: podem definir-la com el moviment de grans grups musculars, ja sigui del membre superior, inferior, o tots dos alhora, de manera precisa i que generalment implica locomoció. Podem treballar-la mitjançant exercicis o circuits en què els nens hagin de saltar tanques, realitzar ziga-zaga , realitzar diferents tipus de desplaçaments (pujant genolls, portant els talons enrere, desplaçaments laterals…), passar per cèrcols, esquivar piques, etc. La varietat de material i la nostra imaginació com a entrenadors ajudaran a enriquir aquest tipus d'exercicis.

Coordinació oculomanual: consisteix en l'habilitat per coordinar els moviments de les mans amb els d'un objecte, generalment una pilota o una pilota. Per a la seva adquisició realitzarem exercicis de pot amb diferents materials, com ara pilotes de bàsquet, pilotes de tennis, bot amb dues pilotes. 

A continuació proposem una progressió pràctica per millorar la coordinació oculomanual.

1. Treball de bot simple amb diferents materials: Realitzar 10 bots amb una pilota de bàsquet, 10 bots amb una pilota de tennis. Un cop dominat realitzar els bots a diferents alçades. 
2. Treball de bot amb dues pilotes: cada mà amb una pilota, realitzar 10 bots alhora; cada mà amb una pilota, fer 10 bots alternant les mans. 
3. Treball de dissociació de mans: 10 bots seguits, en una mà es té una pilota de bàsquet i a l'altra una pilota de tennis; 10 bots amb una mà mentre que l'altra ha de llançar cap amunt i tornar a agafar una pilota de tennis; una mà bota una pilota i l'altra impedeix que caigui un globus. 
4. incloure desplaçament a tots els exercicis anteriors per augmentar la dificultat.

Com podem observar a l'exemple anterior, per al treball de la coordinació oculomanual es començarà amb exercicis molt senzills i s'anirà augmentant la dificultat a mesura que els alumnes vagin millorant. 

Treball de velocitat de peus: aquest tipus de treball estaria dins de la coordinació dinàmica general, però a causa de la seva importància a l'hora de fer diferents tipus de desplaçaments durant el joc, com els desplaçaments defensius, els canvis de direcció o els moviments de jugadors interiors, ho especificarem de forma individual. Per això es treballaran exercicis amb escala de psicomotricitat o cèrcols, en què els nens hagin de realitzar diferents combinacions amb els peus a la màxima velocitat possible, a més ho podrem treballar alhora que es bota la pilota, una vegada dominada l'acció.

Iniciació per força: sense càrregues externes, sinó mitjançant la realització de jocs d'empenta i tracció, com ara el tira-soga o les baralles de galls.

Velocitat de reacció: es tracta de reaccionar el més ràpid possible davant d'un estímul, que normalment serà la pilota. Per treballar-la, podem col·locar els jugadors per parelles al mig del camp i mirant cap a la cistella, l'entrenador llançarà la pilota per darrere d'ells, així que els jugadors vegin la pilota hauran de sortir a per ell, el que l'atrapi atacarà i l'altre ho haurà de defensar. Es faran 3 sèries de 4 repeticions. Es bot variar la postura inicial dels jugadors, drets, d'esquena, asseguts, estirats de cap per avall, de cap per amunt… i totes les que se'ns puguin acudir. 

A més de tots aquests continguts, es treballarà la resistència aeròbica (que no és altra que aquells esforços de mitjana a baixa intensitat que es poden aguantar durant un temps prolongat), ja que intentarem que a la nostra sessió d'entrenament els nostres jugadors estiguin sempre en constant moviment.

No es realitzarà entrenament de la resistència anaeròbica, ja que fins a un període avançat del desenvolupament puberal els nois no estan preparats per assolir altes concentracions de lactat, per tant evitarem esforços màxims amb durades compreses entre un i dos minuts

Pel que fa a la feina de la flexibilitat, vull destacar que és l'única capacitat que pateix un desenvolupament involutiu. L'aparell locomotor en edat preescolar té una gran elasticitat, per això és inadequat fer entrenaments estrictament específics en edats primerenques, estant indicades les activitats globals, de moviments bàsics per conservar un bon nivell de mobilitat. A la categoria minibàsquet, podem incloure una rutina senzilla de moviments de mobilitat articular durant l'escalfament previ a les sessions d'entrenament i als partits, i una sèrie d'estiraments estàtics posteriors a la sessió, amb una durada d'uns 20-30 segons. D'aquesta manera, els nostres jugadors adquiriran l'hàbit d'estirar i el mantindran al llarg de la seva vida esportiva, sent molt important per mantenir un bon nivell de flexibilitat que ens permeti fer gestos tècnics com ara la postura defensiva amb l'amplitud i la velocitat adequada , així com prevenir lesions.

Com a conclusió final, establirem que sí que existeix preparació física dins de la categoria de minibàsquet, destinada principalment al treball de la coordinació i al desenvolupament de les habilitats motrius específiques del bàsquet. És molt important que com a entrenadors siguem capaços de ser creatius, per variar freqüentment els estímuls que reben els nostres alumnes, evitant que caiguin a la monotonia i que estiguin sempre il·lusionats i motivats a l'hora d'entrenar.

Cada classe dins d'aquestes edats inicials ha de ser una nova aventura per als jugadors, on estiguin desitjosos per descobrir les noves activitats a realitzar. 

A més del treball de les capacitats anteriorment esmentades, hem de tenir en compte les diferències sexuals existents a nivell de creixement i desenvolupament que hi ha entre nois i noies, així com el desenvolupament individual de cadascun dels nostres alumnes, per adaptar al màxim les tasques als seus necessitats. Aquest tema, juntament amb les fases sensibles de cadascuna de les capacitats (aquells períodes òptims per treballar-les) els tractarem en articles posteriors.