L'exemple que deuen i hem de donar

Article publicat per l'entrenador Moises Martinez Davidson a la pàgina web de l'Associació d'Entrenadors de Bàsquet de Castella La Manxa al setembre de 2019. 

Any 2019… televisió, ràdio, Internet, xarxes socials, mòbils, ordinadors, rellotges intel·ligents… visibilitat màxima i accés sense límit tant gratuït com de pagament. 

La influència en la població general, en els nens i la joventut en particular i la informació constant afegida a la informació rebuda a casa nostra, amistats, etc… i la velocitat a la qual el món actual corre provoquen que el criteri que tenim sigui en molts casos una mica condicionat i sobretot… passa de llarg molt ràpid perquè ens segueixen arribant informacions noves, impactants i freqüents.

El món audiovisual actual i l'accés a les grans estrelles és una mica més proper (o sembla així) amb la qual cosa crea un vincle gran amb personatges d'èxit tant en àmbit esportiu, de moda i en general qualsevol personatge que creu sobretot polèmica (tota publicitat és publicitat i al final del dia sembla que és l'únic que val o és vàlid… sincerament crec que és més barat).

El títol i la portada d'aquest article té un sentit clar que passo a explicar: 

Lebron James, Cholo simeone, Zeljko Obradovic, Pau Gasol, Rajon Rondo, Leo Messi, Cristiano Ronaldo, Felipe Reyes… els clubs de més nom en qualsevol esport… són personatges públics, amb una influència brutal en els seus aficionats/des, haters i aquelles persones que no els importa lesport. 

Són exemples que tenen una responsabilitat o així penso sobre això. si ajuntem aficionats que coneixen, segueixen i donen suport a aquests professionals és gairebé incalculable i estareu d'acord amb mi superen centenars de milions sinó més.

Lebron James: Caràcter fort, líder dels seus equips, d'una generació, jugador de bàsquet impressionant, a primera plana des dels 14 anys… constants desplants a entrenadors, companys i públic… NINGÚ, absolutament ningú no és capaç de convèncer-lo per disculpar-se de certes actituds negatives que la joventut i la resta d'aficionats/des reben.. no obstant això exalcen constantment els seus èxits, els seus rècords… donant la sensació que mentre siguis tan bo… tens carta blanca per fer el que vulguis.

_{Fotografia: Marca}

Cholo Simeone: Exjugador de caràcter, competitiu al màxim i com a entrenador transmet aquesta intensitat, agressivitat, competitivitat als seus equips… té sortides de to amb visibles faltes de decòrum i es disculpa indicant que és no és contra l'equip contrari sinó que és una demostració de masculinitat per part dels seus jugadors. NINGÚ absolutament ningú li diu o li sembla malament i a més… s'HA DISCULPAT???… i tothom d'acord… perdó?…. ja tenen excusa per fer el mateix a qualsevol camp de formació.

Zeljko Obradovic: Exjugador de caràcter, entrenador de caràcter, considerat el millor entrenador (almenys en palmarés) dels últims… 20 anys?. Formador professional de professionals… Sortides de tot en els temps morts, analitzat en detall, criticat en detall… però no arriba més enllà… és exemple?… sí, per descomptat, quants entrenadors ens fixem en entrenadors d'èxit?. En els detalls en temps morts, en les reaccions amb jugadors, amb àrbitres, hem de tenir cura igualment.

Pau Gasol: jugador de bàsquet, referent de milions de persones, nens i no tan nens… sortides de to?, mal exemple als mitjans? (partits de TV, comentaris en premsa…)… pocs, molt pocs i de poca intensitat i si alguna vegada s'ha excedit ha donat explicacions i disculpes…. li segueix menys gent per això?… més aviat el contrari… se l'acusa de tou als mitjans (com a jugador de bàsquet)… però res més… mai se l'ha perseguit per la seva vida amorosa, ni pels seus negocis i no obstant això és una cosa respectada i adalid de l'exemple.

Rajon Rondo: qualsevol que segueixi aquest jugador, té múltiples exemples de les seves sortides de to, agressivitat i faltes de respecte… l'última asseient-se a la grada lluny dels seus companys… jugador de bàsquet immesn, personatge tremend també… els mitjans el treuen amb l'interès tan brutal de general més inestabilitat (perquè ven) i no se'l critica obertament ni se'l sanciona… un altre bon exemple.

Leo Messi: Jugador amb poques sortides de to, més aviat allunyat de qualsevol polèmica directa, i amb diversos exemples (no molts cal dir) en què se li disculpa tot per part dels seus aficionats, encara que gairebé sempre destaquen més els seus èxits o capacitats futbolístiques que qualsevol tema fora de l'esport… 

Cristiano Ronaldo: Lebron James del futbol o viceversa quant a sortides de to, queixes i males cares o faltes de respecte que s'intenta reduir amb la seva gran aportació als més necessitats (com Lebron James)… però un molt mal exemple mai castigat per «por» a…. 

Felipe Reyes: Poques vegades públicament ha tingut sortides de to, capità del Reial Madrid, exemple de longevitat i joc sord i efectiu… a l'última copa del Rei les càmeres el «enganxen» deixant anar llindeses sobre el que acabava de passar… s'ha disculpat ? NO, el seu club li ha demanat algun tipus d'explicació sobre això perquè públicament digui alguna cosa?… NO… més aviat aprofitant la situació el club intenta fer un pas que a nivell econòmic fa anys que vol fer (no ens enganyem és una empresa i hi ha de buscar el benefici o el mínim deute) i NO Passa res.

Exemples en tenim milers, cada dia i de tots els àmbits, sembla que rectificar, disculpar-se és una cosa negativa… com bé deia Pau Gasol no fa gaire en una entrevista, té el privilegi de ser l'exemple de moltíssima gent i la responsabilitat… RESPONSABILITAT… quina gran paraula, de ser exemple 

És tan fàcil faltar, és tan fàcil menysprear, és tan fàcil creure's millor que la mitjana, és tan fàcil ser egoista… que al món que vivim estem en un (espero) punt àlgid que no desitjo que segueixi pujant, perquè la llavor que s'està plantant és terrorífica 

HEM DE DONAR exemple: als nostres jugadors, als seus pares, al nostre entorn… som un gremi amb una influència gran i una responsabilitat gran… que cada dia és més complicat de poder seguir i sobretot corregir… i poso un exemple molt recent:

Sense ser un defensor dels àrbitres, vull deixar clar que la càrrega sobre el gremi i com socialment al nostre país es pressiona aquest gremi i igual que tot l'esport al nostre país està molt poc professionalitzat amb tot el que comporta, vull deixar és clar que es crucifica sempre el de més avall i no m'estendré en això perquè no és l'objectiu del final de l'article. Torno a l'exemple viscut fa unes setmanes… 

El cap de setmana següent a la tan airejada (i encara segueix tenint rèpliques) final de la copa del rei amb l'Instant Replay, TOTS i dic TOTS els entrenadors del meu club es van queixar amargament de l'arbitratge, quan setmanes abans, simplement tenia queixes esporàdiques … si això no és influència directa del nivell d'influència que tenen els que ens han de donar exemple… no sé què pot ser-ho.