L’adéu definitiu de Can Sisteré

La fotografia que il·lustra aquest article es la imatge més clara i que mostra la trista realitat de desaparició d’un tros important de la història del basquetbol colomenc, l’adéu definitiu a Can Sisteré. 

El pavelló de Can Sisteré, el primer pavelló on el basquetbol de la ciutat va començar a caminar ja en un context seriós i de futur, ha deixat d’existir i ara només quedarà el record de les fotografies i les de històries de tants i tants colomencs que van córrer i caure en el seu terra de ciment, veient els característics coloms, què irònic, volant per el seu sostre, reclamant anys i anys el seu dany per manca de manteniment i que al final ha provocat la seva mort.

Història viva del nostre basquetbol, passat, present i esperem que futur, han compartit amb Can Sisteré la seva vida esportiva: les generacions magnífiques del CB Santa Coloma, amb “Senti” Vonna o Antoni Fogué, per exemple, per anomenar a dos jugadors referents, el camí del Bàsquet Neus del Campionat de Catalunya Sots 25 a la Primera Catalana, de manera consecutiva, el naixement del CB Santa Coloma 84, les desaparicions de clubs històrics com CB Manent i CEB Argós, o aquella classificació del juvenil femení del CB Santa Coloma per la fase final del Campionat d’Espanya, amb Conchi Villaverde a pista i amb la direcció de Siscu Ballester des de la banqueta. 

Només recordant als protagonistes d’aquests exemple podríem sumar una tristor que no s’arribaria a calcular i que a totes aquestes persones i totes altres que han “viscut a Can Sisteré”  els arriba i des de www.territoribc.com demanem la seva ajuda per fer-li un darrer homenatge a Can Sisteré. Volem que ens feu arribar les vostres anècdotes i sentiments per recollir-ho en un article-homenatge a ·Cansis”. Envieu si us plau a tbc@territoribc.com.

"El pavelló de Can Sisteré, el primer pavelló on el basquetbol de la ciutat va començar a caminar ja en un context seriós i de futur, ha deixat d’existir i ara només quedarà el record de les fotografies i les de històries de tants i tants colomencs que van córrer i caure en el seu terra de ciment, veient els característics coloms, què irònic, volant per el seu sostre, reclamant anys i anys el seu dany per manca de manteniment i que al final ha provocat la seva mort"

Però no oblidem el perquè d’aquest final, on es podrà discutir si ha estat necessari o si s’hagués pogut evitar la demolició del pavelló més antic de la ciutat, i que dona peu a les següent preguntes: 

• Es podria haver evitat la seva demolició si s’hagués fet un manteniment periòdic?
• Es podia haver reparat la coberta caiguda i haver-li donar-li vida i utilitat a Can Sisteré?
• Es podria pogut enderrocar i refer un nou pavelló per ser una referència en el centre de la ciutat?.
• Es cert que el sol on s’ubica Can Sisteré està cedit per els seu propietaris amb la condició de que es destinés a instal·lació esportiva?.
• Si això es correcte, la no confirmada substitució del pavelló de Can Sisteré per una instal·lació poliesportiva descoberta es deu a això?.
• Suplirà aquesta instal·lació poliesportiva descoberta les necessitats de la ciutat?
• Cobrirà les necessitats d’un pavelló de basquetbol?
• S’hagués evitat l’enderrocament si Can Sisteré fos la pista usuària principal d’un club, a semblança del que passa en la resta d’instal·lacions de la ciutat?
• Si els clubs de basquetbol de la ciutat s’haguessin unit per evitat l’enderrocament, hagués servit?
• Per què ha estat Can Sisteré, des del 2016, moment del seu necessari tancament al públic, fins al 2021, moment de la seva decisió de l’enderrocament, oblidat, a expenses d’un informe tècnic que sembla que ha durat 4 llargs anys?.
• Per què no s’ha convocat als clubs de la ciutat per saber el seu parer sobre Can Sisteré?.

Aquestes preguntes molt possiblement no tindran respostes perquè desgraciadament, Can Sisteré ja es història del basquetbol colomenc i de la història de la ciutat. Ara només existeix la visibilitat del futbol sala com antigament només va haver la visibilitat del basquetbol Licor 43 a l’ACB o l’UDA Gramenet a la Segona B en aquells continus i infructuosos intents de pujar a la Segona Divisió Espanyola de futbol. 

No es tracta d’escollir entre un esport ni un altre, només tenir present que el present canvia i que el que suporta el futur, es el passat, i amb el passat desaparegut de Can Sisteré, un gran tros del futur del basquetbol ha desaparegut, ja sigui per conformisme o per inconsciència, però tots aquells que van lluitar per el basquetbol de Santa Coloma a Can Sisteré, segur que senten un buit al veure aquell buit al costat de l’Ajuntament. Un gran buit al cor, perquè Can Sisteré era més que un pavelló.