Joc en transició: proposta d'Óscar Quintana i variants

Exercici publicat per l'entrenador del CB San Fernando, Gabo Loaiza Pérez, a la pàgina web formacionsinlade.

El bàsquet és per a l'espectador, i reclama un bàsquet ràpid, d'urgència i atractiu. Per això, cal aprofitar totes les accions del joc que permetin complir amb aquesta identitat de joc. 

Aquestes accions es poden donar no només després del robatori de pilota o el rebot en defensa (o ofensiu), sinó després de cistella, ja que després de la consecució d'una cistella per part del rival tendeix a la relaxació. Només en aquesta situació l'àrbitre no ha de tocar la pilota per validar la sacada. Tots aquests aspectes cal SABER APROFITAR-LOS i per descomptat, és fonamental ENTRENAR-LOS per a la creació d'hàbits de joc ràpid.

El joc ràpid per excel·lència és el contraatac, atacar amb avantatge numèric o posicional. Tot i això, malgrat construir el joc en base a aquesta primera opció no sempre es dóna, i per això, són necessaris una sèrie de moviments estructurats o semi-estructurats que permetin mantenir els avantatges generats posant la pilota on puguem generar perill en el menor temps possible. 

El joc ràpid és un identitari d'un equip, uns jugadors i un entrenador. El jugador ha de creure en els canvis de ritme que proposa l'entrenador i aquest ha de nodrir el jugador de situacions que l'OBLIGUEN A PENSAR. El contraatac o la transició (i totes les accions, encara que a menor velocitat) necessiten que el jugador REACCIONI i PRENGUI UNA DECISIÓ en el menor temps possible, si no es perdran qualsevol avantatge. És per això que l'entrenador ha de donar eines (i normes) per construir la distribució espacial. Hem de fixar quants carrers utilitzar per al contraatac, on volem rebre, fins on no cal aturar-se (triple, línia de fons, etc.) i TREBALLAR aquestes situacions als ENTRENAMENTS. Per això, la importància de la TRANSFERÈNCIA de tots els exercicis per construir EL NOSTRE MODEL DE JOC.

A continuació presento una sèrie de moviments que vaig veure en un Clinic d'Óscar Quintana que em van semblar interessants sobretot, perquè permeten al jugador prendre decisions en funció de les situacions que es vagin donant i NO ATURAR LA PILOTA ni EL MOVIMENT en cap moment. Hi presento algunes possibles variants en què he pensat. 

A la primera imatge, el base posa pilota ràpida a 2 que corre i no s'atura fins a línia de fons (CAL FER CAMP gran). Després de passi d'1 rep bloqueig de 4 per tallar (encara que si hi ha avantatge físic per miss-match o per avantatge de 4 respecte a altres interiors, cal buscar primer el passi directament dins, millorant angles de passi i recepció). haver una opció de passi en funció de la situació o fins i tot que el bloqueig fos a 1 a 4 i permetre un tir de mitjana distància

Després d'aquest tall, si no hi ha projecció 4 bloqueja a 2 (important el bloqueig sigui per sota de tir lliure perquè hi hagi més espai per al 2c2) i 1 ocupa cantonada. Si en aquest 2c2 no hi ha opció de generar, es passa pilota a 5 i 4 continua en roll (possible triangulació i joc entre pal)

Si després de la recepció de 5, no es dóna cap situació de passi interior, es repeteix la seqüència anterior entre 3 i 4. 3 és bloquejat per 4 que talla. Darrere d'aquesta, 1 ocupa aquesta posició i rep passi. Si hi ha avantatge a la recepció (recepció amb MÀ I MITJANA sense aturar pilota), es podria penetrar directament ja que 3 ocuparia cantonada i 4 es mouria en funció de la pilota i la reacció del seu defensor

Si no es produeix res d'això, es jugarà un pick and roll amb entre 1 i 5 on 4 podria intercanviar posició amb 5 o anar a pal alt buscant el joc entre 4 i 5 que continua en roll.

En definitiva, són situacions que obliguen el jugador a llegir el joc ràpidament. Amb aquests moviments semi-estructurats NO ES POT caure en la temptació d'oblidar el principi rector de la filosofia d'un equip que vol córrer: NO RENUNCIAR MAI AL CONTRAATAC NI A SITUACIONS DE BONS TIRS.