Article de l'entrenador de Palma Bàsquet, Maties Cerdà, a la pàgina web de la Federació Aragonesa de Bàsquet, el gener de 2023.
Els directius i coordinadors que treballeu a la base heu de fer veure els vostres entrenadors que han de pensar primer en les “personetes” que tenen entre mans
Tenim un problema al bàsquet de formació. No tots tenen en compte que és el camp del qual haurem d'obtenir el producte amb què omplir els cistells de fruita fresca, perquè si fos així entendríem que val la pena dirigir esforços cap als més petits. Fins i tot envers els que no ho són tant. Hauríem de saber que l'única manera de créixer, no només en quantitat sinó en qualitat, és tenir cura de “tot allò i de tot aquell” que forma part d'aquest esport. “Tenir cura” en tota l'extensió de la paraula.
Tenim un malalt agonitzant a l'ABC del bàsquet i pocs són els clubs que tenen una estructura més o menys sòlida a la base, pel que fa a entrenadors, on es treballi amb cert criteri. S'hauria d'entendre per criteri, formar i ensenyar per sobre dels resultats, treballant tots i cadascun dels aspectes del joc, on l'esperit d'equip i per descomptat la competició, han de tenir el seu espai, però prioritzant allò essencial.
Per això cal tenir certa capacitat de diagnòstic. Aconseguir que el teu equip funcioni tan a prop com sigui possible del 100% de rendiment, no és per a la formació. A la base cal inculcar hàbits i conceptes bàsics perquè algun dia puguin jugar a dalt. Si l'entrenador assumeix quina és la seva funció al club on treballa i a més té les directrius correctes des del mateix perquè dugui a terme aquesta feina en la direcció correcta, sempre serà més fàcil. Després el sentit comú i la formació en els diferents cursos federatius o oficials que periòdicament s'imparteixen sobre la matèria seran un suport interessant. Tot i que els cursos cal fer-los i el sentit comú, el menys comú dels sentits, cal fer-lo servir.
Fotografia: JGBasket
Els entesos en la matèria, diuen que un equip de formació, en edat infantil o cadet, que estigui creixent per estar treballant correctament als entrenaments, marcarà l'indicatiu que, durant tota la temporada veurà periòdicament minvat el seu rendiment als partits, precisament per la càrrega de nous conceptes a les sessions, cosa que sens dubte resulta lògic. Assimilar correctament, costa el mateix que saber utilitzar-los a la competició.
"Tenim un malalt agonitzant a l'ABC del bàsquet i pocs són els clubs que tenen una estructura més o menys sòlida a la base, pel que fa a entrenadors, on es treballi amb cert criteri. S'hauria d'entendre per criteri, formar i ensenyar per sobre dels resultats, treballant tots i cadascun dels aspectes del joc, on l'esperit d'equip i per descomptat la competició, han de tenir el seu espai, però prioritzant allò essencial”
Només cal passar per alguns dels clubs o col·legis icona en bàsquet de formació i observar. Després dedicar un cap de setmana a veure alguns partits de júnior cap avall i observar. No només el que passa a la pista, que ja n'hi hauria prou, sinó el que passa a les banquetes, el que fa l'àrbitre i l'auxiliar de taula. Observar sense més ni més. Però amb la vara de mesurar el respecte pel joc, molt alt.
És complicat veure algunes coses. Complicat per veure que s'està convertint allò en el que fa tant de temps. Allò que tant respectes i tant vols. Complicat per veure com pugen les futures generacions, de les quals teòricament s'han d'assortir els equips de superior categoria. Complicat perquè una de les que hi ha a baix és la teva filla, o el teu fill i pots imaginar a quina velocitat està progressant i sobretot el “bé” que ho passa. Ser pare i entrenador no és gens fàcil. Em costa molt anar a veure els partits que juga la meva filla amb el seu equip, amb el xip de pare i fer-ho com a entrenador resulta un suplici. Els presidents, directors i coordinadors esportius que treballeu a la base, obligueu els vostres entrenadors, hauríeu de pensar per mir les “personetes” que teniu, que tenen entre mans.
Esteu formant jugadors perquè ho facin bé. Guanyar ha de ser la conseqüència de la feina, no pas l'objectiu.