Fi del viatge. Sempre ha estat emocionant
Després de més de gairebé 15 anys donant-li veu al basquetbol colomenc des d’aquesta pàgina, vull aprofitar per escriure sobre mi, permeteu-me que faci una reflexió i una comunicació. Em permeto aquesta llicència, espero que em perdoneu, però www.territoribc.com sempre ha estat al servei dels entrenadors, especialment colomencs, i com entrenador colomenc, vull escriure aquesta reflexió.
Porto moltíssims anys entrenant, des dels 16 anys que vaig començar a fer-ho, i he viscut moltes situacions, la gran majoria increïblement positives i algunes no tan increïblement positives, però per sort, poques, i d’on sempre vaig aprendre. Tots aquests anys entrenant, tots aquests molts anys entrenant diria jo, m’han ajudat a créixer com persona i m’han permès ajudar a créixer a un número important de jugadores i jugadors, i també entrenadores i entrenadors que han treballat amb mi, i aquesta ha estat la meva gran satisfacció i el meu orgull personal. Gaudir del basquetbol ha estat tota una filosofia de vida per mi, i com tot en aquesta vida, segur que m’he equivocat i segur que he encertat, però sempre he estat transparent i honest, amb els grups a qui he entrenat, tant de manera individual com de manera col·lectiva.
Durant aquests anys la il·lusió ha estat el millor dels motors per cada temporada tornar a començar amb força i sense perdre de vista els objectius principals i prioritaris com entrenador: formar jugadores i jugadors com esportistes, des d’un ventall de valors i principis ètics que a la nostra societat es van perdent des de fa un temps cap a aquí, i m’agradaria, no que estiguéssiu d’acord amb mi, però si que féssiu una reflexió sobre això.
Doncs aquesta il·lusió ha marxat i definint aquesta honestedat que sempre he intentat aplicar, m’aconsella tancar la meva etapa a les banquetes, després de més 30 anys en actiu, a final d’aquesta actual temporada. Es el moment.
En aquesta llarga etapa he pogut gaudir de companyies increïbles, de gent implicada en el basquetbol, de gent apassionada que ha cregut en aquest esport.
Fotografia: Ainoa Madueño
Pot ser no era necessari fer aquest article però com no soc gaire amant de les xarxes socials i ja que he invertit quasi la meitat de la vida esportiva com entrenador en www.territoribc.com, volia expressar les meves intencions en aquest final d’etapa a les banquetes. Una pàgina que com he comentat anteriorment, sempre te les portes obertes als entrenadors de la ciutat.
Voldria donar les gràcies a tots i totes els jugadors i jugadores que he tingut el plaer d’entrenar; als entrenadors que han volgut aprendre al costat meu i a qui espero que els hagi pogut influir una miqueta; als entrenadors rivals i no rivals, amb els que el basquetbol ens ha transformat en amics; als clubs on he estat, per donar-me la oportunitat de treballar per ells; a les mares i als pares dels grups als que he entrenat i a totes aquelles persones desinteressades amb les que he tingut el privilegi de creuar-me en aquesta magnífica travessia per el basquetbol i de manera especial, a la meva família, per ser tant pacients amb mi.
Voldria també, fer tres mencions extraordinàries.
La primera per un amic entrenador, Jorge Sánchez: Jorge, ja no estàs amb nosaltres però el basquetbol em va permetre poder ser amic teu. T’anyoro, amic.
La segona, per un club, el Bàsquet Neus. He tingut el plaer de formar de la família blava les darreres cinc temporades, i pot ser no aconsegueixi explicar-ho del tot però per un entrenador colomenc poder treballar en el club de referència en la formació històrica de la ciutat es un petit somni, al menys per mi. Deixar les banquetes, en aquesta casa es un final d’etapa, no deixa de donar tristesa, ja que deixo la meva llar, però se que en un lloc millor no podia estar. Només puc estar agraït a la família blava.
La tercera, i no en aquest ordre, es per el meu últim grup de treball, el junior femení del Bàsquet Neus. Un autèntic orgull i un autèntic plaer haver compartit pista i vestidor amb aquest extraordinari grup humà: Berta, Núria, Sierri, Marta, Nayara, Carme, Luana, Elsa, Paula, Leire i Ari, i els companys a l’equip tècnic, la Txell i el Víctor. El llistó està molt alt però sense dubtes, heu estat el millor grup que he entrenat mai, i que em perdonin altres grans equips que han passat per les meves mans, però avui, el meu cor és el que em dirigeix. Disculpeu per deixar-vos volar soles, encara ens queda mitja temporada per acabar de gaudir de vosaltres.
No em vull acomiadar, sense unes paraules d’entrenador veterà, i que estan dirigides als entrenadors que comencen: No us equivoqueu, el resultat no us portarà a ser millors entrenadors, ensenyar valors si que us portarà a ser molt millors entrenadors i persones. Recordeu que el respecte es guanya, i aquest ha de ser un dels vostres objectius principals, que us respectin per els vostres valors, no per els vostres resultats. Els primers duren per sempre i els segons duren fins que deixeu de guanyar.
Gràcies a t@ts per aquest emocionant viatge
David Parra
