Exercicis intel·ligents per entrenar tècnica individual (Exercici 2)

Exercici de l'entrenador Xabi Jiménez, al Quadern Tècnic, número 34, editat per la Federació de Bàsquet de Navarra. En aquest article es publicarà el primer dels exercicis.

Exercici 2

A l’hora de treballar la tècnica individual i es important arribar des del coneixement del gest tècnic al domini del mateix, permetent que el jugador tingui un major número de recursos per respondre a un estímul/acció i ajudar-lo a  seleccionar millor la presa de decisió. Als exercicis que plantejament em centro al treball de moviment de peus, incidint especialment a la seva col·locació i als avantatges que podem obtenir segons què tipus d’ arrancada plantegem o què tipus de bot necessitem.

Col·locant una situació d'1 contra 1 en aler, treballem el concepte de bot per millorar l'angle de passi. El defensor defensarà amb les mans a l'esquena, i el atacant haurà obrir el angle de passi amb un bot lateral   i realitzar un passi amb el braç estès ajudant-se de la força de l’espatlla a un jugador a posició de pal baix (pot ser un passador, o una malla elàstica que  torni el passi). 

El passador tornarà el passi, i serà el defensor qui es dona la volta i rebi en l’aire per caure realitzant una parada en un temps per posteriorment llançar o arrencar.

A) Normes depenent de la recepció: per influir en la presa de decisió. Marcarem al passador què tipus de passi volem que faci per canviar la feina del receptor depenent de la zona on rebi el passi.

a1) Si el passi ve a l'alçada de les espatlles o per sobre, executarem la acció de tir sense baixar la pilota i aprofitant la inèrcia de la passada i la força de les cames per executar el tir. És important intentar que el jugador s’acostumi a no baixar el colze després carregar la  pilota per el tir (angle 90º), i des aquest moment del tir no necessiteu baixar els braços per agafar impuls sinó que els braços ja només pugen i sí que podrem aprofitar l’impuls de les cames. 

a2) Si el passi ve a mitjana altura, decidirem l’arrancada més ràpida que vegem, bé per finalitzar a prop de cistella o en tir rere bot. Podem anar variant el tipus de sortida a realitzar (oberta, creuada, oberta amb bot creuat,...), però sí insistirem a utilitzar únicament un   bot, fent èmfasi a el ús del bot útil.

B) El passador (el que realitza el primer passi) pot intentar envoltar a qui rep el passi per provocar una decisió segons la col·locació de la defensa.

b1) Si el defensor ve per un dels 2 costats tindré 2 opcions, intentar col·locar-me davant i tractar de crear oposició per no ser avançat, i finalitzar a extensió al punt més llunyà del defensor. 

b2) Contactar amb el defensor per realitzar un desplaçament lateral allunyant-me d’ell i aconseguir armar un tir de la forma més ràpida possible, o directament allunyar-me guanyant espai per finalitzar a entrada o tir.

C) Si obliguem a que el passador que està a línia de fons  sigui qui ve a defensar obligarem a tenir que decidir:

c1) Si el defensor està lluny puc llançar a cistella (o finalitzar també a prop de cèrcol si no es troba entre la pilota i la cistella). 

c2) Si el defensor ve en carrera i s’està apropant. Aquesta situació adquireixen especial importància les fintes, ja que si aconsegueixo que el defensor caigui a el engany d'una finta de tir podré finalitzar en entrada aprofitant agafar-lo a contrapeu i podent finalitzar amb molt espai de diferència; o a la seva defecte si aconsegueixo que caigui a l'engany d'una finta de sortida i freni, guanyaré temps per poder realitzar un tir més còmode. 

c3) Si el defensor arriba davant teu a la vegada que agafes el pilota. Haurem de veure si té un peu més avançat que un altre per atacar sobre aquest i provocar una falta o un pas de caiguda, o si per el contrari està venint en carrera podem veure a què peu està recolzant el pes del cos per atacar aquest costat. És interessant la finta amb la mirada cap els peus per guanyar alguna cosa de temps si volem finalitzar a tir.

D) Els peus: a la recepció del pilota es molt interessant el  jugar amb els suports i orientació dels peus (rebre a l’aire, sobre un peu i amb tots dos encarats cap a cistella). Per treballar-ho, obliguem als nens a realitzar el exercici amb les següents variants:

d1) Col·locant els peus equilibrant el pes del cos, que em permetran qualsevol tipus de sortida. 

d2) Amb un peu apuntant cap pilota per equilibrar-se abans del tir tornant a la posició d1. (Ex. sol ser convenient després de frenades més tard de sortides de carretó per recuperar estabilitat prèviament al tir). 

d3) Rebent amb un pas avançat per arrencar aixecant el peu més endarrerit i guanyar avantatge amb un major avenç que a les altres opcions.