Entrenadors: Hacker & Cracker

Article publicat a la pàgina web Tripland 

Sol passar amb certa freqüència que confonguem els termes amb què anomenem els experts cibernètics: hacker i cracker, ja que tots dos són persones amb grans coneixements sobre informàtica. Ara bé, el hacker utilitza els seus coneixements per descobrir les vulnerabilitats dels sistemes informàtics com a diversió o per ajudar a millorar la seguretat d'aquests sistemes, mentre que el cracker ho fa amb finalitats il·lícites tant amb ànim de lucre personal o per publicar el contingut a la xarxa, cometent en qualsevol cas un delicte.

De manera que, encara que tots dos són experts informàtics, les seves idees són completament diferents perquè els primers tenen un codi ètic que no tenen els segons ja que aquests se serveixen de qualsevol mitjà per aconseguir objectius malintencionats.

M'agrada pensar que els nostres jugadors tenen al cap una CPU, amb més o menys potència en el seu processador i amb més o menys capacitat d'emmagatzematge, i que nosaltres som entrenadors-hacker que hem de ser capaços de, com pirata informàtic, trencar la contrasenya per accedir al seu interior i introduir al disc dur certa informació en forma de conceptes tecnicotàctics i de coneixements del joc i valors.

Hi ha una sèrie de jugadors, els anomenats jocs, tipus Navarro, Doncic, Ricky, etc. i en cada equip i club segons quin nivell altres, als quals és fàcil endevinar la seva contrasenya ja que aquesta sol ser del tipus 1234 o data de naixement, és a dir, molt senzilla d'esbrinar. A aquest tipus de jugadors qualsevol entrenador és capaç d'accedir sense dificultat, una altra cosa és que uns entrenadors puguin donar-li més i millor informació que altres, en qualsevol cas són jugadors capaços de processar ràpidament i sense escalfar-se les dades que se li subministren.

_{Fotografia: Diario Sur}

Ara bé, crec que el veritable entrenador-hacker és aquell que és capaç d'introduir-se al sistema informàtic del jugador que més abunda, el de nivell mitjà/baix, ja que aquest tipus de jugador, presenta una contrasenya alfanumèrica molt difícil de desxifrar i aquest èxit no està abast de qualsevol. És en aquests casos on es veu el veritable nivell d'un entrenador formatiu, casos en què cal ser veritablement pacients per aconseguir desxifrar la contrasenya i poder penetrar a l'interior del jugador ja que el desafiament pot resultar frustrant.

És clar que, per altra banda, tenim a l'entrenador-cracker que l'única cosa que li importa és robar la informació que ja té el jugador, i d'aquesta manera se centra gairebé exclusivament en els seus jocs als quals pot accedir fàcilment, ja sabem que les seves contrasenyes són molt senzilles, per aprofitar-se de les qualitats fisicotècniques i així poder assolir el seu gairebé únic objectiu: GUANYAR

L'entrenador-cracker no es limita només a robar informació, també introdueix al jugador malware, programes infectats en forma de sistemes tàctics tancats que acaben per danyar amb el temps la CPU dels seus jugadors.

Un pot arribar a col·legir de l'anteriorment exposat que els entrenadors-hacker són bons i els entrenadors-cracker són dolents, però la cosa no és tan simple perquè hi ha una prima línia que difumina a un altre ja que els dos tipus d'entrenadors utilitzen les seves habilitats metodològiques i els coneixements per accedir al cervell del jugador; la diferència està en la intenció i l'ús que li donen una vegada hi accedeixen perquè en molts casos és complicat diferenciar els uns dels altres i passar d'un model a un altre és relativament senzill, si bé és cert que passar a ser entrenador-cracker és més freqüent que al contrari, però no hem de perdre l'esperança que aquest tipus d'entrenador acabi convertint-se en un tipus hacker i centri els seus coneixements en benefici del jugador i no en el seu propi.

Fa uns dies vaig llegir a MARCA un article, Crisi del jugador espanyol a ACB, que no per sabut va deixar de pertorbar-me i em pregunto quina part de culpa tenim els entrenadors formatius en aquesta falta de jugadors espanyols, perquè no tinc cap dubte que una part important de culpa tenim ja que el jugador del tipus mitjà/alt escasseja tant o més que la tòfona.

Una de les principals figures del moviment del programari lliure, Eric S. Raymond, deia que ser capaç de superar la seguretat no et converteix en un hacker, de la mateixa manera que fer un pont a un cotxe no et converteix en enginyer mecànic. 

Afegiria que obtenir un títol, posar-te al capdavant d'una plantilla de joves jugadors i fins i tot guanyar campionats, tampoc no et converteix en entrenador formatiu de facto, perquè les teves intencions, la teva metodologia i visió han de ser prospectius i anar molt més enllà del resultat del marcador avui, i això no és gens fàcil.