El Tir Lliure. Com Entrenar-ho

Article publicat a la pàgina web baloncestobasketymas al maig de 2014.

El tir lliure decideix partits, i molts. Així de simple però de real. Un partit molt igualat es pot decidir pel percentatge d'encert en els tirs lliures. En les categories de formació hi solen haver una gran diferència entre uns equips i altres en aquest aspecte i és el que finalment decideix el vencedor. A més, normalment, la puntuació és més baixa, per la qual cosa els tirs lliures prenen encara més rellevància. 

Deixant al marge la tècnica i la mecànica per a articles posteriors, és fonamental treballar la concentració. Cal treballar l’aspecte mental. La visualització, imaginar com serà el llançament i visualitzar la pilota entrant a la cistella és també molt important.

Personalment i després de comentar-ho amb altres entrenadors, aquest és un dels elements que més he canviat a l'hora d'entrenar-ho. Abans, feia servir els tirs lliures com una forma de descansar entre dos exercicis molt intensos; ara, els faig servir com un exercici en si mateix.

Cada entrenador té els seus mètodes i segurament n'hi ha de molt millors, però passaré a relatar com els treballo diàriament: 

• Sempre llançar tirs lliures després d'un esforç, intentant que s'assembli el més possible a situacions reals. En un partit, els tirs lliures es llancen amb jugadors cansats, sota pressió, amb pulsacions altes...
• Llançar sèries de dos tirs lliures seguits (com en un partit real) i que els companys es col·loquin a les marques de rebot (el més semblant possible a la realitat d'un partit).

_{Fotografia: EF Deportes}

• No acostumo a castigar amb abdominals o flexions la fallada. Només ho faig quan crec que cometen un greu error (saltar, trepitjar la línia, llençar massa ràpid...).
• Cal intentar que els jugadors es concentrin, que donin valor als tirs lliures, que entenguin que cada punt és important i pot ser definitiu.
• L’aspecte mental és fonamental. Aquí és on la concentració pren un paper rellevant. El jugador ha d'estar totalment concentrat al seu objectiu. Hi ha el sol amb la pilota i la cistella, sense ningú que et defensi, llançant sempre des de la mateixa distància.
• Una bona manera de mantenir aquesta concentració és mecanitzar l'acció (que el jugador no hagi de "pensar" gaire). Repetir, repetir i repetir sempre el mateix gest tècnic, la rutina. Ha d'intentar aïllar-se de tot allò que l'envolta perquè la distància al cèrcol és sempre la mateixa. Ha de centrar-se i focalitzar tota la seva atenció en un únic objectiu: el cèrcol.
• Si es perd la concentració i el jugador es "distreu", perdrà efectivitat i fallarà el percentatge d'encerts. Moltes vegades deixo que els companys, des de la seva posició de rebot, cridin, molestin o intentin fer riure (en definitiva, intentin descentrar) el tirador.
• Intento que els jugadors mecanitzin tot i no només em refereixo al moment del llançament sinó a tot l'anterior i posterior (que donin sempre el mateix nombre de pots, la respiració...).

"Deixant al marge la tècnica i la mecànica per a articles posteriors, és fonamental treballar la concentració. Cal treballar l’aspecte mental. La visualització, imaginar com serà el llançament i visualitzar la pilota entrant a la cistella és també molt important" 

Aquest darrer punt ho considero essencial. Tot i que permeto una petita dosi de llibertat, sempre marco unes pautes a seguir en aquest aspecte que tots els jugadors han de complir: 

1. No m'agrada que els jugadors deixin anar la pilota per donar-li unes voltes just abans de llançar, perquè després no agafen bé la pilota i la col·locació de les mans tampoc és la idònia.
2. No tindre pressa a l'hora d'executar-los. Molts jugadors, només rebre la falta personal, van a la línia de tirs lliures a llançar. Intento convèncer-los que respirin una mica, abaixin les pulsacions i tirin més tranquils.
3. Col·locar els peus i ja no moure'ls, donar dos o tres pots, no deixar anar la pilota, assegurar-ne una bona subjecció, aixecar el cap, llançar i acabar el moviment. Molt de compte amb això últim: acabar el llançament. Als entrenaments, els jugadors, després de llançar solen anar cap endavant, buscant el rebot o sortint ràpidament de la zona de tir. Això en un partit no passa així. Cal entrenar-ho igual.
4. Concentració (la repetició ajuda), focalització (relacionat amb això anterior, no distreure's) i visualització (llançar creient que el posaràs).