El paper de l'entrenador
Article de l'entrenador italià referent Sandro Gamba publicat el març de 2011 a la pàgina web basketparatodos.
Un entrenador ha de ser capaç d'escollir i seleccionar i ha d'entendre quines coses importants han d'aprendre els jugadors. L'èxit d'un entrenador no està en les estratègies, sinó en la seva habilitat per ensenyar els fonaments als jugadors. El jugador ha d'entendre que el talent no n'hi ha prou per convertir-se en un gran jugador, treballant només en això, serà un jugador de segona categoria. Entrenar no és una ciència exacta, ningú no pot catalogar-ho, per això ningú no té les regles exactes: és impossible que un entrenador tingui sempre la raó. A algú li pot no agradar allò que jo ensenyo i viceversa. A mi no m'agrada què ensenyen alguns entrenadors: això és obvi. Un entrenador de bàsquet ha de tenir una bona cultura esportiva. No necessita ser un científic, però està bé que per exemple parli amb entrenadors de futbol. De vegades només una cosa és necessària per augmentar la nostra cultura esportiva. Això ajuda a tenir la nostra pròpia filosofia: l'entrenador que no té la seva pròpia filosofia és com un arbre assotat pel vent.
Els entrenadors que, després de perdre, escolten els amics, periodistes o fans que els diuen «Hauries de jugar d'una altra manera», cometen l'error més gran. Quan un entrenador escolta els seus fans, més tard o més d'hora acabarà asseient-se entre ells a veure el partit. L'entrenador ha de tenir el seu propi estil, saber que ha d'esperar dels jugadors, conèixer les seves habilitats i aspirar sempre al màxim. El pitjor hàbit (molt corrent entre els entrenadors joves) és copiar l'estil de l'equip campió (atac, defensa, situacions especials). A l'any següent si guanya un altre equip diferent ho copiarà igualment, això és un gran error. Es pot agafar una mica d'altres equips, però has d'adaptar aquests conceptes al teu equip, no pots agafar tot dels altres entrenadors.
Un entrenador ha de tenir fe en si mateix, com en qualsevol altra feina. Ha de creure en allò que està fent sense escoltar fans, periodistes, etc. Un entrenador ha de ser capaç de canviar qualsevol cosa en el moment exacte.
Ha de creure en allò que està ensenyant. Jo tinc sort perquè he tingut l’experiència d’haver estat jugador. He jugat 20 anys al nivell més alt. He jugat partits internacionals, dues olimpíades, i el record d'aquestes experiències m'ha ajudat en les relacions amb els jugadors. No sóc perfecte, m'he equivocat moltes vegades però tinc avantatge gràcies a aquestes experiències.
He copiat molts entrenadors: copiar no és vergonyós, vaig a un clinic?, veig alguna cosa així a la pissarra? He copiat els entrenadors anteriors a mi. Els entrenadors no eren rucs, ells van fer una cosa bona. Sempre he mirat el que van fer i n'he pres alguna cosa.
Si un entrenador no és famós i fa alguna cosa malament, comença a dubtar de si mateix. El que ha guanyat molt té molta fe en si mateix: l’avantatge d’un entrenador guanyador és que els jugadors el segueixen.
Quan diu alguna cosa, els jugadors l'escolten atentament, perquè ells saben que és un guanyador. L’estil de vida d’un entrenador ha de ser senzill i exemplar. No ha de ser un sant, però quan un entrenador viu amb els jugadors molt de temps, ell ha de donar exemple. Si jo els dic que no fumin, jo no fumo. L’equip reflecteix l’estil del seu entrenador.
Hi ha entrenadors que se senten perseguits, els seus jugadors també: criden, ploren. Això és obvi. Si hi ha un entrenador gandul, l'equip és gandul. L'equip juga amb l'estil del seu entrenador. Primer de tot l’entrenador ha de ser correcte. Quan perd, no s'ha de tornar boig al vestidor o davant dels periodistes parlant irracionalment. Quan guanya no ha d'estar gaire alegre, ha de tenir control sobre si mateix. Si està deprimit, l'equip es deprimeix i reaccionarà de forma equivocada. La joia més gran porta sovint a la major depressió.
Fotografia: Pivot world 9
Ell no ha vist, ha d'entendre que s'ha equivocat i ha de ser capaç d'incloure alguna cosa nova a la seva filosofia. Jo he estat des del 1967, inflexible, com un totxo, no canvio el meu pensament, penso una cosa i no la canvio sota cap concepte. Després vaig descobrir que aquest era un camí equivocat per ser entrenador i vaig decidir per mi mateix deixar Varese. Vaig entrenar a Varese quatre anys amb un contracte indefinit. Vaig anar a entrenar un equip poc conegut, on havia de començar des del principi: vaig anar a Torí. Vaig començar des del principi perquè em volia provar a mi mateix. Guanyava els mateixos diners, no hi vaig anar per diners. Vaig percebre que algunes de les meves conviccions estaven equivocades, vaig començar a canviar alguna cosa en mi mateix. Vaig fer això pensant un munt. No siguis Dr. Jeckyll i Mr. Hyde, un home a la pista i un altre diferent fora d'ella.
Intento tenir sempre el mateix comportament. Els meus jugadors em coneixen fora i dins de la pista, alguns són bons amics meus. L’entrenador ha de ser capaç de triar el jugador correcte per al seu estil de bàsquet. Jo sóc entrenador professional i quan busco un jugador, he de veure les seves habilitats. Alguns entrenadors miren el nom del jugador, però el nom no fa bàsquet. Jo he de triar el jugador correcte per al meu equip. Difícilment triaré un jugador que no sigui bo en defensa, i difícilment escolliré un jugador amb mala actitud. Durant molts anys vaig buscar l'Inventari de Motivació Atlètica (AMI) una teoria americana. Heu de fer un test al jugador i després d'un munt de preguntes, podeu tenir una imatge real d'aquest jugador. Poques vegades aquest test està equivocat. Jo vaig utilitzar aquest test no fa gaire, però no és l'única cosa. Gràcies a aquest test, m'he adonat que algun dels meus jugadors tenen actituds problemàtiques.
"Un entrenador ha de tenir fe en si mateix, com en qualsevol altra feina. Ha de creure en allò que està fent sense escoltar fans, periodistes, etc. Un entrenador ha de ser capaç de canviar qualsevol cosa en el moment exacte"
Qualsevol jugador admetrà que hi ha jugador de mala manera: quan admeten això les coses milloren ràpidament.
La raó del comportament és senzilla: el contracte, la fama, els periodistes. Només els grans campions parlen sobre els mals partits.
Per això, ens hem d'acostumar a prendre les nostres responsabilitats, encara que nosaltres no en siguem els responsables. Però no ho facis gaire sovint, podem semblar estúpids. Jo em vaig tirar a sobre les responsabilitats de l'equip durant el Campionat d'Europa a Praga quan vam jugar un mal partit. Això va ser l'any després de les Olimpíades a Moscou, on vam ser segons. Ens vam sentir els campions del món i no vam tenir prou orgull per jugar. Per això vaig assumir tota la responsabilitat, fins a les que no em pertanyien.
Sempre hi penso.
Sense jugadors de talent no pots guanyar cap esport. El campió és: talent + desig + entusiasme. Talent, desig de guanyar, tots els jugadors volen ser els millors. L'entusiasme no s'acaba mai: un jugador el té al llarg de tota la seva carrera. El dia abans de la seva retirada té el desig de jugar i superar-se a si mateix. La motivació de l'entrenador a un jugador sense talent no explica res. De la mateixa manera, un jugador amb talent sense motivacions mai no serà un bon jugador.
La motivació és útil per als jugadors joves. Els has de motivar no només per guanyar, sinó també perquè es perfeccionin com a homes i jugadors. Amb els jugadors professionals és diferent: hi ha motivacions econòmiques i morals. Sempre em pregunto: com puc motivar un jugador que guanya tants diners?, qui em motivarà a mi?. Si l'equip està jugant bé, no hi ha problema, però si he de dirigir amb lesions, si no tinc prou temps per entrenar l'equip, què hi puc fer?
Durant una reunió a Milà, vaig preguntar a un psicòleg americà, quin era el camí correcte per motivar un equip, i va contestar que potser el millor camí era no motivar els jugadors completament. Això és perquè en un equip hi ha jugadors que necessiten motivacions i d'altres que necessiten només un petit incentiu, d'altres no necessiten res perquè es coneixen a ells mateixos. Martens em va dir: «Quan entres al vestidor i comences a parlar sobre motivacions, algun jugador es pot tornar boig perquè està a punt per jugar, altres poden necessitar ajuda de debò, altres no poden entendre». No hi ha el mètode exacte per motivar els jugadors.
L'entrenador ha de ser capaç de donar als seus jugadors el seu paper, no estic parlant del seu paper al camp (defensa, atacant, base), parlo del seu paper a l'equip. El jugador ha de saber aquestes coses. Cap no s'ha de sentir inútil. Els deu jugadors s'han de sentir compromesos perquè la temporada és generalment llarga (parlo sobre el campionat, la selecció és diferent). Els jugadors han de saber que l'entrenador els tracta sempre de la mateixa manera: són sensibles i han de creure en el seu entrenador. Si volen jugar bé, també ho faran pel seu entrenador. L'entrenador ha de ser sempre clar i curós.
No vull ser el confessor dels meus jugadors, no vull xiuxiuejar-los a l'orella. Vull parlar amb tots al vestidor.
Puc parlar amb algun a part només si em demana algun consell: pot tenir problemes personals i jo he d'estar disposat a ajudar-lo.
No vull ser massa confident perquè els jugadors s'hi poden acostumar i després tornar-se primmirats després d'un consell.
Cada jugador s'ha de sentir ben tractat: l'entrenador ha de recordar que parla amb homes, no coses, no m'agrada tractar malament ningú: és com una punyalada a l'esquena.
L'entrenador ha de saber que espera d'un jugador, i ajudar-lo a fer la feina. És difícil, amb alguns equips, mantenir en forma els jugadors que estan a la banqueta. Hi ha equips, per exemple, que juguen només amb sis homes i els altres els miren tot el temps. Aquests quatre jugadors no poden practicar com els altres que juguen cada diumenge: ells han de tenir alguna cosa més, no només a la pràctica sinó també en les relacions amb l'entrenador. Els has de tenir disposats per jugar físicament i mental: intenta no tenir-los asseguts els 40 minuts. Els jugadors a la banqueta han de saber quina és la seva obligació és important. La selecció està usualment composta per 12 jugadors, jo acostumo a dir-los a cadascú que han de fer, a quin jugador han de defensar, però a cap no li dono la seguretat que jugarà. Alguns són «especialistes», jugadors per a situacions especials i sempre han d'estar disposats a jugar. Els has de tenir disposats a jugar perquè no has de destruir el que has construït a l'entrenament.
Has de ser capaç de dir alguna cosa bonica a l'equip, als jugadors, al preparador: això és el combustible de l'equip guanyador. No necessites fer res excepcional, n'hi ha prou amb una encaixada de mans, una paraula i no només després d'una victòria, també després d'una derrota.
Fes-ho després d'un partit però també a l'entrenament quan un jugador fa un bon exercici. Això són coses útils!
Has de posar en el pensament dels jugadors que l’objectiu més important és l’equip no les estadístiques individuals. L'equip ha de ser un monòlit: sempre junts a les victòries i les derrotes.
Ensenya això als teus jugadors: odio els jugadors que miren les estadístiques després del partit. No suporto aquestes coses. L‘entrenador ha de posar objectius raonables per a l’equip. No els puc dir als periodistes que guanyaré el campionat quan no tinc equip per fer-ho. Això és una actitud equivocada: no faig aquestes coses.
Entrenar no és una feina segura: hem de suportar pressions internes i externes. Les internes són el president, que pensa a tenir els millors jugadors del món; les externes són els diaris, la televisió, els fans. Per això hem de tenir una gran fe en nosaltres mateixos, en allò que estem fent. Estem lligats amb el balanç de victòries-derrotes. Tothom sap que un entrenador perdedor més aviat o més tard es converteix en un entrenador antic perquè ningú no pensa en els errors dels jugadors. A la meva carrera he rebut els millors premis dels grans jugadors que he entrenat; inconvenients dels pitjors. I no sóc l’únic.
Entrenar un equip és només part de la nostra feina, la més important i hem d'estar disposats a fer-la. No pots aprendre aquestes coses llegint llibres sinó vivint la teva vida. Al principi de la teva carrera has de crear el teu propi estil, no pots anar a veure un entrenador i llavors dir-li: «Jugaré així», perquè tu no estàs segur de poder entrenar com aquest entrenador. El primer és triar un estil que estigui en sintonia amb tu mateix. Quan aquesta flama s'extingeixi, deixaré d'entrenar-me.
Has d'aprendre com tenir un alt nivell de concentració perquè el joc i l'entrenament són les parts més importants de la nostra feina i no has d'estar mai despistat. Has d'estar concentrat en allò que estàs fent, en allò que està succeint a la pista, perquè la concentració t'ajuda a prendre les decisions adequades.
Has de ser capaç d'«oblidar» el partit quan s'acaba, tant una victòria com una derrota.
Has de ser capaç de treure l'especialista tirador si així ho decideixes després de meditar-ho. Vaig aprendre això amb la selecció perquè en tornejos internacionals vam jugar un munt de partits en pocs dies. A les Olimpíades del 84 juguem els primers quatre partits en quatre dies. Vam jugar un partit a la nit que va acabar a les 11:00; després va ser el control antidopping i Meneghin va fer la seva feina fins a les dues de la matinada; al dia següent juguem a les quatre de la tarda (el reglament diu que no pots jugar dos partits en 24 hores). Entrenem al matí, juguem a primera hora de la tarda. Vam haver de canviar el nostre ritme de vida i treballar en condicions especials.
Després del partit, vam treure l'especialista tirador i vam començar a pensar l'endemà del partit, començant per l'organització de l'entrenament del matí. L'entrenador ha d'estar sempre en bona forma: si vas a la pista en baixa forma els jugadors riuran. Això és un altre exemple a donar als teus jugadors. La bona forma física ajuda la bona forma mental. Això ajuda a superar l'estrès mental. A la selecció hi ha un gran estrès amb els partits. Si no ets en bona forma, al tercer partit estàs més cansat que els jugadors.
Has de ser capaç de relaxar-te, aprenent algun exercici: per mi és simple, perquè n'hi ha prou d'anar a la meva oficina i fer el que m'agrada. El meu hobby és escoltar música o llegir algun llibre interessant. No em puc relaxar tot el que voldria, però el relax és important a causa de l'estrès. Si estic en bona forma, puc donar el millor de mi mateix, si no estic en bona forma estic nerviós.
L'organització de l'entrenament és important: has d'aprendre això: tinc tots els meus entrenaments en un bloc de notes perquè al final de la temporada acostumo a llegir-los revisant els errors que he comès. No llenço res mai.
Tinc tots els discursos dels partits al meu bloc de notes perquè vull veure on m'he equivocat si és que ho he fet. Sòl fer entrenaments tediosos. Al començament de la temporada, faig entrenaments llargs i avorrits, al final de la temporada l'entrenament és més tediós però no tan llarg.
Crec a les tàctiques, però no del tot. Crec en el talent dels meus jugadors i en què els he ensenyat. Abans de qualsevol partit ho vull sap tot sobre els meus adversaris, els seus punts forts i febles, però no gasto el meu temps en tàctiques durant els entrenaments. No tenim prou temps amb la selecció, per la qual cosa he de triar l'arranjament més perillós de l'altre equip. Faig servir el vídeo, però no em passo les nits veient partits. Vull veure coses concretes, de vegades 10 cops, però en poc temps. Miro l'scoutting que el meu ajudant ha escrit: estic interessat en els hàbits d'altres equips.
Cada jugador té el seu moviment preferit i la meva obligació és evitar aquests moviments.
Durant un partit es donen situacions imprevisibles i hem d'estar disposats a manejar-les. Aquesta és la veritable força d’un entrenador. Si un jugador de l'altre equip és imparable, hem de ser capaços d'adaptar-nos a aquesta situació.
Sòl entrenar 5 o 6 hores abans del partit. Dono als jugadors les solucions exactes amb la selecció. Amb els clubs faig això al vestidor abans del partit. Has de tenir una bona relació amb el teu ajudant; jo he tingut sort perquè a la meva carrera sempre he escollit bons ajudants, alguns millors que jo i que sempre m'han ajudat molt. Un bon entrenador pot reunir tots els coneixements dels ajudants: aquesta serà la millor part de la seva filosofia. L'ajudant ha de ser intel·ligent i honest amb l'entrenador. Jo acostumo a dir als meus ajudants:
«Durant els partits heu de parlar sempre. Doneu-me consells sempre: si els adversaris estan cansats o els nostres jugadors estan cansats, que és el millor que cal fer en aquell moment, si és millor per a nosaltres demanar un temps mort. La darrera decisió és meva». L'ajudant sempre em pot donar el consell oportú. El més important és que l'entrenador prengui l'última decisió perquè en té la responsabilitat. No dic mai: «M'he equivocat perquè l'ajudant em va dir que canviés aquell jugador».
El discurs del vestidor no ha de durar més de 15 minuts; els meus jugadors saben què han de fer i durant la llarga temporada estan cansats d'escoltar comentaris. Els has de dir el més important de la manera més directa. Parlo sobre la defensa que vull: sobremarcar la línia de passada, defensa a tot el camp o mig camp. Aleshores parlo sobre l'atac: recordo la tàctica i la més útil per a aquest partit.
Parlo sobre els errors que cal evitar. La darrera cosa és la motivació: només una frase, la correcta en el moment correcte.
Minuts abans de començar truco als jugadors per dir-los dues coses importants. Us dic aquestes coses de l'entrenament del dia anterior i del vestidor.
Ells no poden oblidar aquestes coses!.
Al descans del primer temps, parlo al meu ajudant que em dóna les seves opinions. Parlo amb el doctor per saber sobre la situació dels lesionats, després entro al vestidor. Parlo amb els jugadors durant 5 minuts, els explico els canvis en la tàctica, l'important i res més.
No pas més de cinc minuts. Els errors dels àrbitres no t'han de molestar. Al meu entendre, molts entrenadors embogeixen amb els àrbitres. Jo protesto contra els àrbitres, de vegades corro darrere d'ells, però només per cinc segons. Quan el partit s'acaba, els estret la mà i me'n vaig. Mai he estat desqualificat per fer alguna cosa després del partit. He estat desqualificat per coses succeïdes al partit. No perdis la teva concentració, de la mala relació amb els àrbitres en surten un munt d'errors.
Quan entro al vestidor el jugador ha d'estar disposat a escoltar. És difícil perquè al final del partit no hi ha gaires jugadors capaços d'entendre. Fes-los això: discursos curts després dels partits, això és important . L'entrenador ha de ser objectiu perquè ningú no està segur de dir les coses correctes després d'un partit.
L'anàlisi completa ve 24 hores després quan tot s'ha acabat, tant en la victòria com en la derrota, després que veig el partit a la televisió. Puc trobar les paraules adequades i donar els consells correctes.
Jo parlo sobre les crítiques al vestidor o a l'oficina: no és correcte parlar als periodistes sobre això, jo ho he fet algunes vegades però vaig estar equivocat. Sòl dir tot davant dels jugadors, vull tractar a tots de la mateixa manera. Un home famós em va dir una vegada: «Segur que no has tractat Meneghin com els altres».
Estava equivocat: quan he tingut alguna cosa a dir a Meneghin, li ho he dit. Meneghin va dir en una entrevista uns dies després: «La millor qualitat d'un entrenador és la seva sinceritat: quan ell t'ha de dir alguna cosa, t'ho diu davant d'un altre jugador de bones maneres».
Si tu ho pots fer, et sentiràs millor amb tu mateix, més honest.
Heu de trobar les solucions tècniques correctes. Intenta no dir: «Vam guanyar perquè aquest jugador va marcar 30 punts, l’altre va fer una bona defensa». Perquè els altres jugadors no són escombres, ells han ajudat al llarg de tot el partit perquè aquest jugador pugui marcar 30 punts.
Intenta trobar les notes tècniques amb els periodistes. Generalment deixo el vestidor l'últim perquè vull veure què fan els jugadors després del partit. Parlo amb el doctor, per saber si durant el partit ha passat una cosa greu que pugui influir a l'entrenament següent, parlo amb el preparador, que generalment és bon amic dels jugadors. No critico mai els altres entrenadors perquè penso que el bon comportament és el més important en aquesta feina. No m'agraden alguns però això ho deixo al meu interior.
Crec al progrés dels jugadors. He vist jugadors més grans de 30 anys, progressar físicament i tècnicament.
En bàsquet, un jugador pot aprendre un moviment encara que sigui més gran de 35 anys, si té ganes de millorar. Hem de prendre alguna cosa de cada partit i cada entrenament per millorar els nostres jugadors i nosaltres mateixos. La nostra feina no és només l'entrenament o el partit, hi ha les bromes amb els jugadors, centenars d'hores als hotels… Recorda que som els «líders» bons o no, però sempre hem de donar exemple. Per això hem d'explicar el nostre estil de joc i la manera de treballar. Talent físic i actitud mental són parts d'un xou atlètic: aquests són els factors més importants d'un jugador de bàsquet. Si un entrenador només té en compte un d’aquests dos aspectes, no és un bon entrenador. És difícil de fer.
L'entrenador ha de prendre avantatge des de les pròpies actituds. Hem de mediar amb les estadístiques, altres feines no ho han de fer. Els errors dels metges poden acabar en un cementiri. L'entrenador és criticat pels periodistes, els fãs. Estimo el bàsquet i cada dia intento millorar-me a mi mateix.
Ja sóc vell i em costa però cada dia intento superar-me, donant el millor de mi cada vegada.
Tinc alguna cosa al meu interior. Sóc afortunat perquè he tingut l'oportunitat de jugar durant molt de temps: he jugat als dos grans equips de Milà: Borletti i Simmenthal . He jugat amb la selecció i l'he entrenat, per això crec que sé què és la samarreta blava. Adoro l'equip nacional perquè em va fer famós i em va donar l'oportunitat de guanyar diners. Estimo el bàsquet. Intenta ser tu mateix, no imitis els grans entrenadors, intenta entrenar amb el teu propi estil.
REGLES D'ENTRENADORS
Com convertir les paraules en acció.
1. FES MÉS QUE DIR QUE ETS UN ENTRENADOR, DEMOSTREU-HO
2. FES MÉS QUE MANDAR, ACCEPTA LES RESPONSABILITATS
3. NO SACRIFIQUIS LA LLEALTAT A L'EQUIP, ENSENYA'L A TOT EL MÓN
4. POSA LA CIÈNCIA DEL BÀSQUET EN TU MATEIX, ENSENYA'L ALS DEMES
5. FES MÉS A BUSCAR EL TREBALL EN EQUIP, ANIMA'L AMB LES MOTIVACIONS CORRECTES
6. FES MÉS A RECONEIXER EL TALENT D'UN JUGADOR, AUGMENTA'L
7. FES MÉS A BUSCAR LA FORMA FÍSICA, INSISTEIX EN ELLA
8. CREA REGLES D'EQUIP: APLICA'LES AMB TOT EL MÓN
9. NO PARLES ALS JUGADORS, COMUNICA'T AMB ELLS
10. NO PROCLAMIS ESTABILITAT I HONESTITAT, DEMOSTRA QUE TENS UN EQUIP
11. A MÉS DE REACCIONAR POSITIVAMENT A LA PRESSIÓ DEL JOC, ES TRANQUIL I AFRONTA'L
12. SI HAS DE ASSUMIR UN REPTE, ACCEPTA'L I GAUDEIX-LO
13. NO SOMNIS AMB GUANYAR. TREBALLA PER GUANYAR
14. NO COMPTAR VICTORIES I DERROTES. ANALITZA-LES
15. FES MÉS QUE PROCLAMAR LES TEVES IDEES. DEMOSTRA QUE EXISTEIX UN EQUIP
