El joc per conceptes. Aspectes més importants en la formació dels joves jugadors

Article de l'entrenador italià Franco Pinotti, publicat a la revista Nuevo Basket 

Entrar en un debat sobre què significa el joc per conceptes seria, actualment, com parlar del sexe dels àngels. Especialment en aquests anys de pandèmia en què han proliferat les xerrades “on line” on hem pogut escoltar i llegir opinions de tota mena. 

Intentaré donar la meva versió sobre què significa aquesta manera de jugar que ni és nova ni ha revolucionat el bàsquet, sinó més aviat intenta emfatitzar els aspectes més importants en la formació dels joves jugadors.

I no només, perquè fins i tot grans entrenadors des dels NBA: Popovich, Kerr i pocs més, això sí, fins als millors del bàsquet FIBA són conscients que la diferència entre un equip i un altre, entre jugadors, la fa el coneixement dels diversos conceptes claus que formen el que s'anomena el joc d'equip, l'estratègia, que és individual i col·lectiva. 

El primer error - ia partir d'ara explicaré el que penso sobre el tema, sense ànim de fomentar cap polèmica perquè penso que cadascú és lliure d'escollir el que vol fer i pensar sense haver de donar inútils explicacions: el temps donarà o traurà mèrits – és creure que jugar per conceptes és un sistema de joc.

_{Fotografia: LG Básquet}

Les paraules “concepte” i “sistema” són molt diferents: els conceptes s'entenen; els sistemes s'aprenen. Els conceptes són una cosa que la ment entén i comprèn a través de lobservació. Els sistemes són elements coordinats entre ells. 

Si volem, es podria dir que jugar per conceptes s'assimila a un sistema, però en realitat és una forma de jugar aprofitant els coneixements del joc que, com tots sabem, són els bàsics: botar, passar i llençar, als quals hi ha que incorporar aquells aspectes del joc, que anomenem conceptes, i que al final es pot resumir en allò que anomenem tàctica individual.

Per mi , els conceptes bàsics són els següents: 

• Fintes
• Talls
• Porta enrere (back door )
• Bloquejos
• Substituir espais buits
• Ocupar cantonades
• Rebot

Aquí cadascú pot sumar més aspectes, però penso que sobre el que s'ha dit es pot tenir una bona base de treball per a la millor formació dels jugadors. Abans d'entrar en alguns exercicis explicatius de com combinar diferents elements, vull destacar com el jugador, mentre realitza qualsevol exercici, ha de tenir en compte aspectes que si no són autèntics conceptes, sí que són detalls a incorporar en els teus coneixements, com són:

• Domini dels espais
• Moure's amb rapidesa però no amb precipitació
• Canvi mental ràpid (atac/defensa/atac)
• Canvi de ritme, que no és velocitat pura
• Moviment de la pilota
• Timing sense pilota

A més, cal inculcar a la ment del jugador que no és el mateix jugar amb la pilota a les mans que sense. Amb la pilota, el jugador ha d'aprendre abans que res a mirar, evidentment això en una mil·lèsima de segon, i decidir: si tinc avantatge, executo; si no tinc avantatge, finto (bàsic) i executo la millor opció.

Sense pilota, el jugador deu sempre: 

• mirar on és la pilota, encara que sigui de reüll. De vegades riem quan li dóna una pilota a la cara a algú, però la cosa és molt més seriosa, significa que l'atacant sense pilota ni sap on és.
• visualitzar la situació dels defensors, aprendre a comprovar si fan ajudes curtes o llargues, si tenen tendència a mirar la pilota amb la qual cosa perden de vista l'atacant, si defensen flexionats o no
• visualitzar la situació dels companys, per evitar acumulació de jugadors al mateix espai, saber obrir el camp per facilitar els moviments col·lectius
• jugar abans de rebre, no reaccionar quan arriba la pilota, sinó estar sempre preparat, mans, peus, flexionats.

Tenint controlats tots els detalls enunciats, és important que a la feina no es deixi a l'atzar cap aspecte. Ja sé que és difícil, complicat i requereix un esforç mental enorme, però si algú pretén convertir-se en un bon entrenador no tindrà més remei que passar-hi. Cal millorar els conceptes però sense oblidar la tècnica, perquè sense tècnica cap concepte funciona com caldria.

Al diagrama 1, per exemple, realitzem un exercici de millora de la porta enrere. Senzill? És clar, mentre es faci correctament. Quan (1) passa a (2), aquest es desplaça obrint angle de passada i (1) segueix la trajectòria de la pilota demanant-la amb les mans. Aquesta és la finta, perquè obliga el defensor a anticipar, i és quan es talla per darrere. És un exercici primari, però una vegada que els jugadors entenguin la dinàmica, compliquem les coses. Posem un defensor sobre (1), amb la qual cosa obliguem l'atacant a llegir la posició defensiva per crear l'espai suficient per rebre. 

Seguidament només defensem el passador (2). Aleshores comencem a treballar també com obrir l'espai i com moure'ns en timing amb el company. Finalment juguem 2c2 posant en pràctica tots els recursos i conceptes que volem ensenyar. Aquest exercici al meu equip júnior té una seqüència de continuació. Quan l'atacant (1) rep, obliguem els defensors a fer un 2c1 ia l'atacant sense pilota moure's per l'espai per rebre una pilota doblegada i llençar.

Mateix treball amb la mateixa dinàmica d'execució si entrenem talls, diagrama 2. Important treballar aquí les fintes amb el cos canviant els suports dels peus per enganyar el defensor.

_{Diagrama 1}

_{Diagrama 2}

_{Diagrama 3}

Un altre exercici que pot ser interessant és el del diagrama 3. Un atacant i un defensor més un passador. (2) ataca la cistella i (3) ha de fer el moviment dajuda fins a encarar-se. 

En aquest moment (1) s'amaga a la cantonada i (2) s'obre al costat contrari. (1) ha de llegir la posició de (3) mentre recupera i saber veure per on tallar. Si (3) recupera bé, (2) s'ha de moure per la línia de tres per buscar una passada doblegada i llençar. Com es pot comprovar introduïm defensa i obliguem els jugadors a pensar en la millor opció.

A partir d'aquest moment podem complicar la feina. Al diagrama 4 formem un trenet de quatre jugadors. (1) surt botant fins a superar la línia de triple i (2) el segueix i acaba envoltant rebent mà a mà, mentre (3) corre fins a l'alçada del tir lliure i s'obre per rebre i llençar; també podeu rebre, fintar i penetrar o un tir més curt. (4) s'obre al costat contrari. 

Següent fase: (1), després del mà a mà, defensarà a (3), mentre (2), després de la passada , se'n va al costat contrari i és defensat per (4). Aquí és important el canvi de ritme, llegir bé l'espai, les passades i, per descomptat, el possible tir. S'hi juga 2c2 amb totes les variants que podem o volem introduir.

El següent exercici el realitzo a tots els entrenaments sigui de formació que de bàsquet professional. És un 3c3 amb bloqueig indirecte, porta enrere i pick and roll (PR). 

Al diagrama 5, (1) passa a (2) i bloqueja a (3). El bloquejat sempre talla interior mentre el bloquejador es torna a obrir frontalment. Si hi ha passi interior, es juga 1c1, amb els exteriors que s'intercanvien posició a la línia de tres.

_{Diagrama 4}

_{Diagrama 5}

_{Diagrama 6}

_{Diagrama 7}

"A més, cal inculcar a la ment del jugador que no és el mateix jugar amb la pilota a les mans que sense. Amb la pilota, el jugador ha d'aprendre abans que res a mirar, evidentment això en una mil·lèsima de segon, i decidir: si tinc avantatge, executo; si no tinc avantatge, finto (bàsic) i executo la millor opció" 

Si hi ha passi exterior, la continuació la tenim al diagrama 6. (3) bloqueja cec per a la porta enrere de (2) que, si no rep, s'obre al costat contrari mentre (3) juga PR amb (1). Si no hi ha continuació, es canvia la pilota de costat, diagrama 7, i seguim amb la mateixa seqüència de joc. 

Com podem comprovar, els jugadors estan jugant constantment amb l'espai i amb tots els conceptes que això implica. Evidentment abans es fa sense defensa i després amb defensa. Un pas més d'exigència és fer aquest 3c3 en continuïtat a mig camp, amb l'equip atacant que passa a defensar el trio següent. La rotació serà que el que ataca passa a defensar.

Aquesta és una manera dentrenar el joc per conceptes; són tots exemples, juntament amb molts altres, que utilitzo i utilitzava per “esprémer” el cervell dels jugadors entrenant i després competint. Màxima exigència per aconseguir bon rendiment. 

Finalment portem tota la feina feta per parts a un 4c4 on “repassem” tot allò entrenat. Al diagrama A1 iniciem amb un doble bloqueig en seqüència de (1) i (4) per al tall sempre interior de (2). Cal fer èmfasi en aquest detall perquè si (2) talla obert, tanca l'espai a (1) i impedeix una bona circulació de la pilota. De la manera explicada, és igual que hi hagi canvis defensius perquè instintivament els defensors tenen tendència a tancar l'espai interior quan hi ha un tall, amb la qual cosa faciliten el possible canvi de costat de la pilota.

_{Diagrama A1}

_{Diagrama A2}

Al diagrama A2, doble opció amb el bloqueig indirecte de (2) a (3), i (1) que juga PR o directament interior per a (4). Si la pilota va cap a (2), diagrama A3, indirecte entre (3) i (4), Si no hi ha avantatge, canviem cap a (1), diagrama A4, i mantenim la seqüència, amb doble bloqueig per a (2), amb (3) que s'obre frontalment i (4) buscant avantatge interior.

_{Diagrama A3}

_{Diagrama A4}

Torno a repetir que tot allò explicat són simples exercicis per ensenyar els jugadors a entendre el joc, com aconseguir avantatges aprofitant el seu nivell tècnic que constantment ha d'anar perfeccionant-se. Com millor sigui la tècnica, millor serà la capacitat de jugar per conceptes. 

Un consell, per finalitzar: no voler-ho fer tot alhora, determinar objectius en funció del nivell de l'equip que entrenem; empatitzar amb els jugadors, ser exigent però no un “borde”. Començar pel senzill i de mica en mica anar augmentant la dificultat. És complicat, esgotador, però si es persevera la satisfacció com a entrenador serà molt gran.