Defensa de transició

Article publicat per FIBA Europe a la seva pàgina web 

Una de les millors maneres d'evitar que un oponent anoti amb facilitat a partir de contraatacs és una bona execució ofensiva. Les pèrdues de pilota o els trets "de males opcions" generaran contraatacs, i l'ofensiva no es troba en una bona posició per contrarestar el contraatac. 

La transició defensiva es produeix quan l'altre equip té la possessió de la pilota i la mou ràpid cap a la cistella sense oportunitat que la defensa prengui les posicions defensives explicades anteriorment. Hi ha tres principis més per a la bona transició defensiva.

Preparació primerenca: la defensa comença amb un tret

L'equip s'ha de preparar per defensar en el moment que tiren la pilota.

Pot ser un error que tots els jugadors vagin darrera el rebot, ja que això pot deixar oberta la possibilitat d'un contraatac.

Per tant, els jugadors s'han de moure a una de les dues posicions següents:

• Dins la zona (de tres segons) per lluitar pel rebot;
• A la part superior de la zona (de tres segons) per estar llestos per defensar davant de qualsevol contraatac ràpid.

Els entrenadors poden designar tasques específiques per als jugadors o simplement poden demanar-los que pensin on haurien d'anar. Això es pot practicar millor sense aturar les activitats amb un tret que es prengui, sinó movent-la a la següent etapa, la transició.

El principi de la “cistella” i la “pilota”

Quan un equip perd la possessió (ja sigui per una pèrdua de pilota, per haver marcat un punt o perquè l'altre equip va agafar el rebot del tir que va errar), passa a estar en defensa i primer ha de defensar la cistella.

Com es mostra als diagrames que apareixen més avall, si l'últim defensor simplement corre cap a la persona que té la pilota, això permetrà una passada simple sobre el cap d'un oponent per anotar un tir a la safata.

En conseqüència, un jugador no es pot comprometre a defensar el jugador que té la pilota fins que algú defensi la cistella.

Tot i això, pot funcionar si el defensor fa dos passos cap a la pilota, cosa que obligaria els oponents a pensar que s'han compromès, i després retirar-se fins a la cistella, possiblement per interceptar la passada o defensar el tir en safata.

Quan x1 i x2 es desplacen a una posició de “seguretat” quan es pren el tir, queden en posició de moure's cap a la cistella. 

Aleshores, la persona que defensa la cistella (x1) pot veure el pis i pot dirigir el moviment d'altres jugadors. Com que la cistella està defensada, x2 es pot traslladar per defensar el jugador 2.

Negar el passi d'obertura de contraatac

El jugador que va lluitar pel rebot ha de “tancar” el rebotador, parant-se a prop seu, amb els braços estirats. L'objectiu és aturar la passada, en comptes de robar la pilota. El jugador ha de resistir a la temptació d'aconseguir la pilota, ja que generalment això fa que es cometi una falta.

Si es defensa la cistella, els jugadors del perímetre també poden dificultar la passada d'obertura i després fer pressió sobre el jugador que té la pilota.

1 defensor contra 2

Enfrontat a dos jugadors ofensius, el defensor ha de tornar a la cistella tan aviat com sigui possible. Des d'allà, ha d'intentar generar dubtes a la ment dels jugadors ofensius; estan defensant el driblador o el jugador que no té la pilota?

Per fer això, el defensor ha de ser actiu; ha de moure els peus dins del carril directe a cistella i després capgirar cap a la cistella. Tenir les mans actives també hi pot ajudar. L'atac té l'avantatge i hauria d'anotar; si el defensor pot endarrerir-los, dóna temps perquè arribi un altre defensor.

2 defensors contra 3

Dos defensors han d'adoptar una formació tàndem o “I”; el primer defensor, dins de la línia de 3 punts, el segon, a la cistella. Aquest defensor ha d'estar fora del semicercle de no càrrega. El seu principal objectiu ha de ser evitar els trets en safata, forçant un tir extern o endarrerint l'ofensiva fins que es recuperin més defensors.

En general, quan es passa la pilota a l'aler, el defensor de la cistella es traslladarà per defensar aquest jugador i el defensor superior girarà cap avall per cuidar la cistella. El defensor que es desplaça al perímetre inicialment pot fer dos passos cap a la pilota, especialment si no creu que el jugador és capaç de tirar des d'aquesta posició.

Si el defensor de la cistella fa això, o fa una finta de moure's cap al perímetre, pot donar temps a l'altre defensor per desplaçar-se cap a la cistella mentre el defensor es mou cap al perímetre.

Una altra opció és que pugui continuar defensant dins de la zona (de tres segons). Encara que això pot donar lloc a un xut extern, és preferible a deixar que facin un xut en safata.

Si el defensor de la cistella pren uns passos cap a la pilota també pot donar oportunitat al defensor superior perquè es mogui per defensar la pilota al perímetre.