Carta a un entrenador de formació

Un article d'opinió de Rafael Sanz Armada, entrenador superior de bàsquet, publicat a la pàgina de la Federació Aragonesa de Bàsquet al setembre de 2021. 

Company de base, amb permís.

Hola soci permeteu-me que sigui crític. Ho faig des del respecte que em mereixes per la teva dedicació al bàsquet de base, la clau perquè hi hagi bàsquet d'elit, ho sé. Ho faré amb claredat, això no mereix doblecs. 

Pren-ho a bé, i tant de bo entenguis, que ho faig des d'una perspectiva privilegiada que em dóna haver passat d'on tu ets, al bàsquet professional. No és la meva intenció dogmatitzar, cras error a la vida i per extensió al bàsquet, només vull reflexionar amb tu. 

Encara que el primer serà posar en dubte el terme, Sí, el planter. Tant de bo hi hagués aquesta mentalitat formativa. A mi m'agrada anomenar, al nivell en què tu ara entrenes, categories de formació.

Detesto el terme categories inferiors. Crec que és despectiu i incorrecte. D'inferiors, res. Aquí s'engendra el jugador del demà. I encara més important, la teva manera d'actuar sobre aquests xavals marca a generacions de ciutadans. Així que prepara't, t'explicaré alguns dels teus menesters i de les teves responsabilitats. Ja saps que ser entrenador no és fàcil, i si tries aquest camí, i em refereixo a la formació, has d'assumir la teva quota de responsabilitat en el procés de formació integral de la persona. 

Hi ha valors que van agafats de la mà de l’esport, que són fàcilment reconeguts per tots. Companyerisme, respecte, solidaritat, capacitat d'esforç i molts més s'hi associen. Ara bé, el més difícil és fomentar-los. 

Alguna vegada vas pensar que aquell noi que no va venir a entrenar en tota la setmana, podia ajudar-te a guanyar el partit de dissabte, més fins i tot que el “grassonet” amb ulleres que no falta mai i que porta la pilota sota el braç a cada esbarjo, encara que no anota tant. És clar, si poses el que no acudeix a entrenar-ho, ho fas perquè coneguin la sensació de pertànyer a un grup guanyador, perquè tinguin l'opció d'anar al campionat regional, o perquè se sentin orgullosos del seu club o col·legi. Ai company! On vas deixar el valor ètic de la teva comesa? Com els podràs exigir als teus jugadors que s'esforcin, que lluitin, que se superin? A quina altura vas posar la teva credibilitat com a formador? És el que ets, o el que hauríem de ser: formadors.

_{Fotografia: Feb}

Espero, abans de parlar una mica més concretament de bàsquet, que t'hagi quedat clara la teva posició important en la formació dels nois que t'arriben. Un altre dia parlarem dels que buscaràs, o dels que “agafis prestats”. Perquè comences a debilitar la teva posició com a galant de l'ètica, però tranquil, avui no toca. Et faig una reflexió ràpida, saps ensenyar? Saps organitzar com desenvolupar els fonaments? Coneixes els mecanismes per explicar, per corregir, per reforçar, per modificar mals hàbits tècnics?.

No t'he dit si saps bàsquet, et dic, saps ensenyar-ho? Confonem conèixer sistemes d'atac, defenses, llegir llibres, descarregar arxius d'internet, veure entrenaments, etc, amb entendre el joc i saber transmetre. Mira't això si us plau. És a dir que no t'entenguin, o no millorin, perquè no et comprenen. Perquè no és el nivell que poden assimilar perquè no estan en el procés metodològic adequat. Pensa-ho.

Ja, sé que portes quatre paràgrafs buscant receptes sobre bàsquet, però no trobes res. No hi ha gràfics amb exercicis, ni sistemes, ni nomenclatura basquetbolística. Si ho mires bé, hi ha alguna cosa. No hauràs ficat les teves noies a “defensar” dins la zona, a dos metres dels seus oponents, encara que amb assignació individual? És clar, és que ets llest. Com que les nenes de l'equip preinfantil, del club amb què no et pots veure, no arriben al cèrcol si llancen fora de la zona, ja tens la solució al partit. Totes “tancadetes” i que tirin de fora. Quin estratega! 

Encara que això sí, dissabte passat, quan vas jugar contra l'equip de més baix nivell de la lliga, vas pressionar tot camp i van haver de parar el partit. Fins i tot, vas dir que aquest tipus d'equips no haurien de ser a la lliga, no donen el nivell. Per cert, quan l'equip al qual vas voler guanyar defensant sota el cèrcol i “tancadetes, tancadetes” es va posar guanyant per set punts, vas ordenar pressionar. I no hi va haver manera, us van ficar tres safates i cap a casa. Analitza això també, i pensa que les teves mesures a curt termini són: “pa per avui i gana per demà”.

Acabo, els fonaments cal treballar-los a velocitat alta i sota pressió defensiva, una vegada es dominin els gestos tècnics, i dins del context del joc real. Per tant, millor quan jugues agressiu, que quan ho fas a la fallada del rival. 

No oblidis el 5×5, és a dins on cal posar en pràctica la resta. No està renyit formar amb guanyar. Al contrari, és el camí. El que passa, potser, és que no sigui a molt curtíssim termini. Però és la fórmula per a la millora individual i col·lectiva. A més, l'objectiu al planter ha de ser formar persones i jugadors, i caldria mesurar l'èxit o el fracàs d'un club o d'un tècnic.

Oblida't de complicats sistemes i vés-te a allò bàsic, a allò simple. I dota els teus jugadors i el teu equip d'uns principis sòlids que dominin perfectament. No cremes etapes. 

Val més poc i bé, que molt i malament. Prepara cada sessió amb cura i sentit de la progressió. I no oblidis que des dels coneixements i la dedicació es guanya el respecte. 

El meu el tens, no els hi fallis, que s'acosten al bàsquet esperant no els defraudis. Sort company.