Un retorn a les banquetes per accident. La sorpresa d'Andreu Casadevall

Article publicat el 27 de gener de 2022

L'entrenador colomenc amb la millor trajectòria esportiva de la història, Andreu Casadevall, ha tingut un curt però intens retorn a les banquetes després d'haver-les deixat ja fa cinc anys. 

L'entrenador de Santa Coloma, des de la seva última etapa a la banqueta del Basket Zaragoza, a l'ACB, és el responsable del planter masculí del València Basket, un espai molt executiu no lluny de les pistes però sí molt lluny de la rutina d'un sènior . 

Però les circumstàncies del destí li han fet, de la nit al dia, tornar a asseure's en una banqueta, encara que fos de manera accidental, i és que el filial del València Basket, a la LEB Plata, que rebia el Zentro Basket de Madrid, es va quedar sense els seus entrenadors principals per contagi de Covid-19, i el club valencià va recórrer, a última hora, al colomenc per estar present a la banqueta del filial.

Més enllà del resultat (el segon equip de València Basket va batre el seu rècord particular amb la victòria més gran de la història en la categoria – 108-61 -), a Andreu i al bàsquet colomenc quedarà aquesta anècdota, amb aquest retorn inesperat i fugaç del nostre entrenador més llorejat. 

La Federació Espanyola de Bàsquet, a través del seu departament de comunicació, i en concret Pablo Romero, el seu responsable, se'n van fer ressò i van entrevistar Andreu Casadevall. Aquesta es la entrevista íntegre:

"A cavall entre els despatxos i les pistes de L´Alqueria des que es comprometés amb el projecte del València Basket, a Andreu Casadevall li va “tocar” creuar aquest dissabte els límits de la pista per reprendre la que sempre fos la seua passió. Una situació circumstancial i que va portar el tècnic català a evocar els seus més de 30 anys de carrera sobre les taules.

^{Fotografia: València Basket}

Si va ser estrany per a l'espectador, com haurà estat per a Andreu Casadevall veure's de nou dirigint un partit? 

“No t'enganyaré… Ha estat una sensació molt rara! Era una cosa que no m'esperava, que va arribar gairebé de cop i volta i que em va portar a evocar una sèrie de rutines i costums que sempre havien estat part de la meva vida, però que últimament tenia una mica oblidades. Durant els darrers anys estava en un altre tipus de nivell de formació i això havia fet que tot això quedés de banda, però quan tornes a veure't sobre la pista comences a sentir un cert aire d'enyorança per tot el que has viscut a les banquetes. Ha estat una cosa circumstancial, però que d'alguna manera et remou tots aquests records de què ha estat la teva vida”.

"Però les circumstàncies del destí li han fet, de la nit al dia, tornar a asseure's en una banqueta, encara que fos de manera accidental, i és que el filial del València Basket, a la LEB Plata, que rebia el Zentro Basket de Madrid, es va quedar sense els seus entrenadors principals per contagi de Covid-19, i el club valencià va recórrer, a última hora, al colomenc per estar present a la banqueta del filial"

Com s'arriba a aquesta circumstància? 

“Bé, tot ve derivat d'aquest factor extern que es genera per aquesta pandèmia i que ens obliga a tots a viure ia planificar minut a minut i en funció de les circumstàncies. Dimecres passat ja va saltar una alerta quan un dels membres del cos tècnic va donar positiu i vam haver de gestionar la meva llicència per si fos necessari. Dijous al matí ja vam tenir constància dels positius dels dos entrenadors i va ser quan vam prendre la decisió que jo estigués al costat de l'equip de cara al partit de dissabte. El partit el portem entre Joan Llull i jo, que és el tercer entrenador i que va portar part del protagonisme durant el matx”. 

I un cop començat el partit? Com es dirigeix amb precisió un equip que no és propi? 

“La veritat és que va ser relativament senzill ja que el cos tècnic tenia el pla de partit perfectament preparat i només calia seguir les directrius que ells havien preparat per a l'equip. A més, comptàvem amb la tornada dels jugadors que havien estat en dinàmica amb l'equip de Lliga Endesa i els quals es van adaptar a la perfecció a la feina que havia realitzat el grup, per la qual cosa podríem dir que totes les peces van encaixar com preteníem. Tot això va fer que les coses sortissin realment bé i que els nois trobessin el millor premi possible per a aquest gran treball que havien vingut fent”. 

No ha hagut de ser senzill posar en marxa un equip en una Lliga tan competitiva com la LEB Plata i que és tot un tren en marxa… 

“Això és… Perquè a més són molts els factors que condicionen, des de la joventut i la manca d'experiència dels jugadors a la competició, en haver d'afrontar el dia a dia sense 4-5 jugadors que solen moure's a la dinàmica de l'equip d'ACB. Però això últim fa també que els jugadors de l'equip júnior puguin aprofitar alhora aquesta oportunitat amb l'equip de LEB Plata on hem pogut veure debutar ja diversos. Al final, el cos tècnic fa una gran feina amb visió a llarg termini i que a poc a poc va donant els resultats desitjats. La clau és tenir paciència i anar pas a pas per poder recollir els fruits d'aquí a un any en què fins i tot la Covid ha fet que les planificacions s'hagin d'anar adaptant al dia a dia de cada equip”. 

I com porteu l'etern dilema dels filials? Competir o formar? “El nostre objectiu ha estat molt clar des del principi i és el mateix des del primer equip de Lliga Endesa fins a l'equip més petit. Volem que els jugadors vagin creixent, que es vagin consolidant a les seves categories, que vagin agafant responsabilitats i que vagin aportant el màxim possible a l'equip immediatament superior. Al final, exemples com el de l'equip de LEB Plata dissabte passat són el millor indici que les coses van bé, perquè la victòria aconseguida és fruit de tota aquesta feina que fan els nostres tècnics i que a poc a poc va donant resultats en una categoria exigent i en què els nois estan aprenent a competir com un equip”. 

Després d'una primera volta d'assentament, què podem esperar de l'equip a la segona volta de competició? 

“Creiem que els jugadors s'han anat assentant a poc a poc, han agafat pòsit i van sent competitius a la categoria. Al principi podia semblar que el salt era gran per a alguns, especialment per als júniors, però a força de feina han estat capaços de reduir aquest salt per poder adaptar-se a la Lliga. Ara esperem que després d'aquesta victòria guanyin en confiança i que a la segona volta en puguin arribar moltes més perquè són importants a l'hora de continuar treballant per al creixement dels jugadors”.