L’esport te el mateix valor per tothom?

Article publicat el 19 de març de 2022 

El dimarts, es va publicar aquí, a www.territoribc.com, un article de la sèrie Records Històrics, on s’expliquen moments històrics del basquetbol colomenc, i que va tenir el nom de “Records històrics. Un informe de fa 30 anys que pot semblar actual”.

En aquest article, es recuperava un article de la publicació “Mes Coloma”, on es parlava de que Santa Coloma, segons un informe municipal estava per sobre de molts municipis pel que feia a instal·lacions esportives, en l’any 1991, i la publicació colomenca no ho posava en dubte però si la poca utilització d’aquestes instal·lacions.

31 anys més tard, tot ha canviat molt. Des del concepte de l’esport fins la forma de fer esport, més individual a dies d’ara, o el suport general que es dona a l’esport en aquesta ciutat. 

En aquest informe es deia que els espais i pavellons coberts a la ciutat, al 1991, eren 106, i que les instal·lacions poliesportives a l’aire lliure eren 79. Be, a dia d’avui, ni inflant com es van inflar el números en aquella època (es sumarien petits gimnasos o pistes poliesportives amb sostre i es tindrien en compte els col·legis de la ciutat, ara ja fora de l’abast de l’Ajuntament al cedir la gestió de les pistes dels col·legis a les AMPES), ens acostem als números del 1991.

 _{Una de les instal·lacions de la ciutat: El Pavelló del Raval / Fotografia: Font desconeguda}

Fem recompte. Quants pavellons coberts hi ha a la ciutat?: Poliesportiu de La Bastida, Juan del Moral, Poliesportiu del Raval, Poliesportiu de La Colina i Pavelló Nou, i si algú vol filar prim, les pistes de Prat de la Riba, que es troben en un estat difícil d’entendre. Ara, la següent pregunta: Quantes entitats esportives hi ha a la ciutat, que necessitin instal·lació per la seva pràctica?. Segons el cens publicat a la pàgina de l’Ajuntament (www.gramenet.cat), hi ha 4 entitats d’Atletisme (que van lluitar moltíssim per poder tenir la seva instal·lació), 3 de Balls de Saló, 5 de basquetbol, 1 de Billar, 7 de futbol, 6 de futbol-sala, 3 d’Arts Marcials i 3 de patinatge. D’aquesta llista s’han exclòs entitats privades amb Gimnasos o Complexos Esportius de caire privat o esports que no necessiten instal·lació coberta com el ciclisme o la petanca.

"En aquest informe es deia que els espais i pavellons coberts a la ciutat, al 1991, eren 106, i que les instal·lacions poliesportives a l’aire lliure eren 79. Be, a dia d’avui, ni inflant com es van inflar el números en aquella època (es sumarien petits gimnasos o pistes poliesportives amb sostre i es tindrien en compte els col·legis de la ciutat, ara ja fora de l’abast de l’Ajuntament al cedir la gestió de les pistes dels col·legis a les AMPES), ens acostem als números del 1991"

L’informe de fa 31 anys hauria de tenir un homòleg actual, un informe sobre les actuals instal·lacions i la seva utilització, i aquesta proposta no te cap objectiu obscur ni crític, sino que seria molt interessant saber quines i quantes instal·lacions tenim a la nostra ciutat, i en especial en relació al nostre basquetbol. Es evident que no, hem perdut pel camí Can Sisteré i el Pavelló Nou, i cinc clubs que estan a quatre pavellons, no explica res positiu del basquetbol colomenc pel que fa a la seva protecció, perquè volem protegir-lo o no?.

El diagnòstic inicial es més complicat del que sembla, i potser una revolució no podria ser el factor principal que ho sanegi tot però cert es que es necessària la actuació de tots els actors que intervenen i l’Ajuntament es un dels principals, i si no es vol involucrar en aquesta revolució necessària, si pot ser un factor extern que marqui el camí, i el primer de tots es facilitar unes instal·lacions a la alçada de l’esport, en aquest cas el basquetbol, de la ciutat. I si el basquetbol no està a l’alçada d’aquestes instal·lacions haurem de plantejar la revolució sense excuses i amb molts arguments. 

La realitat doncs, es que no tenim a la ciutat la quantitat d’instal·lacions que es deia tenir fa 31 anys però ni de bon tros tenim coberta la demanda i això lògicament, impedeix que l’esport i en aquest cas el basquetbol, creixi i que ara es manté gràcies al treball d’uns pocs valents que hipotequen el seu temps lliure. I això dona pas a la següent, important i darrera pregunta: l’esport te el mateix valor per tothom?. Una resposta de totes les parts implicades no estaria malament.