Article publicat el 21 de febrer de 2022
La fotografia que il·lustra aquest article es la imatge més clara i que mostra la trista realitat de desaparició d’un tros important de la història del basquetbol colomenc, l’adéu definitiu a Can Sisteré.
El pavelló de Can Sisteré, el primer pavelló on el basquetbol de la ciutat va començar a caminar ja en un context seriós i de futur, ha deixat d’existir i ara només quedarà el record de les fotografies i les de històries de tants i tants colomencs que van córrer i caure en el seu terra de ciment, veient els característics coloms, què irònic, volant per el seu sostre, reclamant anys i anys el seu dany per manca de manteniment i que al final ha provocat la seva mort.
Història viva del nostre basquetbol, passat, present i esperem que futur, han compartit amb Can Sisteré la seva vida esportiva: les generacions magnífiques del CB Santa Coloma, amb “Senti” Vonna o Antoni Fogué, per exemple, per anomenar a dos jugadors referents, el camí del Bàsquet Neus del Campionat de Catalunya Sots 25 a la Primera Catalana, de manera consecutiva, el naixement del CB Santa Coloma 84, les desaparicions de clubs històrics com CB Manent i CEB Argós, o aquella classificació del juvenil femení del CB Santa Coloma per la fase final del Campionat d’Espanya, amb Conchi Villaverde a pista i amb la direcció de Siscu Ballester des de la banqueta.
Només recordant als protagonistes d’aquests exemple podríem sumar una tristor que no s’arribaria a calcular i que a totes aquestes persones i totes altres que han “viscut a Can Sisteré” els arriba i des de www.territoribc.com demanem la seva ajuda per fer-li un darrer homenatge a Can Sisteré. Volem que ens feu arribar les vostres anècdotes i sentiments per recollir-ho en un article-homenatge a ·Cansis”. Envieu si us plau a tbc@territoribc.com.
"El pavelló de Can Sisteré, el primer pavelló on el basquetbol de la ciutat va començar a caminar ja en un context seriós i de futur, ha deixat d’existir i ara només quedarà el record de les fotografies i les de històries de tants i tants colomencs que van córrer i caure en el seu terra de ciment, veient els característics coloms, què irònic, volant per el seu sostre, reclamant anys i anys el seu dany per manca de manteniment i que al final ha provocat la seva mort"
Però no oblidem el perquè d’aquest final, on es podrà discutir si ha estat necessari o si s’hagués pogut evitar la demolició del pavelló més antic de la ciutat, i que dona peu a les següent preguntes:
Aquestes preguntes molt possiblement no tindran respostes perquè desgraciadament, Can Sisteré ja es història del basquetbol colomenc i de la història de la ciutat. Ara només existeix la visibilitat del futbol sala com antigament només va haver la visibilitat del basquetbol Licor 43 a l’ACB o l’UDA Gramenet a la Segona B en aquells continus i infructuosos intents de pujar a la Segona Divisió Espanyola de futbol.
No es tracta d’escollir entre un esport ni un altre, només tenir present que el present canvia i que el que suporta el futur, es el passat, i amb el passat desaparegut de Can Sisteré, un gran tros del futur del basquetbol ha desaparegut, ja sigui per conformisme o per inconsciència, però tots aquells que van lluitar per el basquetbol de Santa Coloma a Can Sisteré, segur que senten un buit al veure aquell buit al costat de l’Ajuntament. Un gran buit al cor, perquè Can Sisteré era més que un pavelló.